Tica Font, Centre Delàs d’Estudis per la Pau

Aquest dimarts dia 10 de març el Comandament d'Operacions Especials (MOE) de l'Exèrcit de terra s'ha reunit amb un nodrit grup d'empreses i alguna universitat per abordar les necessitats que té l'exèrcit de nous equips i capacitats i que les empreses, aprofitant els seus coneixements tecnològics, l'ajudin a produir el que necessiten.

Aquest tipus de reunions o jornades de treball entre diversos departaments militars i empreses de seguretat i defensa són usuals, poden organitzar-se entre 8 o 10 cops a l'any, sense comptar amb les trobades informals en altres esdeveniments com fires, seminaris específics, etc. En el seminari del 10 de març han participat, entre altres empreses, E&Q Engineering, Awepharma, Indra, Star Robotic, Thales, GMV, RFE, Menpro, NVLS, Tecnobit, Grup Iturri, Aitex, Uvision o Everis.

Aquest és un punt clau, les relacions entre corporacions de seguretat i defensa i ministeris com el de Defensa acostumen a ser estretes, als fòrums en els quals es debaten i s'elaboren les doctrines de seguretat es troben els alts funcionaris de l'Estat, directius d'empreses i algunes universitats. Una cop establerts els riscos per la seguretat, en aquests fòrums s'aborden les necessitats de nous instruments i noves armes per combatre aquests riscos i és aquí on les empreses ofereixen els seus serveis al Ministeri de Defensa.

A tall d'exemple l'Estratègia de Seguretat Europea contempla com a risc o amenaça a la seguretat el Canvi Climàtic. Es preveu que el canvi climàtic afectarà la producció d'aliments; en certes zones baixarà la producció, al mateix temps que es produiran episodis de sequeres de molta duració o inundacions. A conseqüència d'això, es produiran moviments migratoris, dins d'un mateix país o cap a països veïns o cap a Europa. Davant d'aquest escenari les empreses de seguretat i defensa treballen juntament amb els governs per dissenyar i elaborar instruments i enginys que utilitzarà l'Estat en la seva política de control de fronteres, les cabines biomètriques dels aeroports, càmeres, escàners o radars per a escenaris marítims o tractament de milions de dades.

En aquests fòrums o trobades de reflexió sobre seguretat i defensa entre empreses i Estat, s'aborden els reptes de futur i les propostes que les corporacions poden oferir a l'Estat per encarar-los. A tenor del nombre de trobades i reunions que es mantenen sí que es pot afirmar que la política de defensa i seguretat és més debatuda i és més participada entre el Ministeri de Defensa i les empreses que en el Parlament i amb els partits polítics. Aquesta simbiosi Empresa-Estat no és una anomalia espanyola, és una relació generalitzada a tot el món occidental. L'Administració pública estableix unes relacions de dependència mútua entre les corporacions de seguretat i defensa i l'Estat. Les corporacions de defensa i seguretat participen en els debats on s'estableixen les amenaces a la seguretat i participen en els debats on s'estableixen els nous enginys o armes necessàries amb les quals s'ha de dotar l'Estat.

Convé recordar que la lleialtat de les corporacions privades és la que mantenen respecte els seus accionistes i que han de satisfer els interessos econòmics corporatius, mentre que l'Estat ha de ser lleial als ciutadans amb l'objectiu de satisfer el bé comú i dins del marc del respecte dels Drets Humans. Si no trenquem aquesta simbiosi entre empreses i Estat, l'espiral doctrina-necessitats-desenvolupoment tecnològic-pressupost sempre anirà a l'alça. És una espiral imparable, ja que les corporacions prenen un rol d'Estat sense perdre de vista el principi de generar beneficis econòmics pels seus accionistes.