Celebrem aquesta setmana el desè aniversari de la Viquipèdia, l’edició en català del projecte que va encetar Jimmy Wales. Segons explica la història d’aquesta enciclopèdia oberta a internet, l’edició catalana va ser la segona més antiga després de l’anglesa i es troba ara en el número 13 pel nombre d’articles, per sobre, com és evident, d’altres llengües amb més parlants.

Un servidor és un modest col·laborador del projecte i un usuari desaforat. Crec que la gran influència del projecte Wiki no és tant la seva utilitat ni les disputes sobre la neutralitat del saber sinó la mateixa organització dels coneixements. Quan el 1772 Diderot i D’Alembert van donar fi a la seva Encyclopédie, van oferir no només una obra editorial titànica, sinó tota una concepció del món. L’organització que van fer de les matèries posant, per exemple, la religió com una branca de la filosofia, va ser tan important com els coneixements en si.

La Viquipèdia visualitza la postmodernitat com l’enciclopèdia ho feia amb la il·lustració. Sense cap mena de rang, mutable, en constant discussió, la Viquipèdia és el mirall de com veiem el món. D’altra banda, tenim l’immens servei que a la parla catalana ha fet aquests anys. Molta gent confia la defensa de la llengua a la “infraestructura institucional” que va des de l’escola al codi de consum o a les subvencions a la premsa en català. Molt importants, esclar. Però sense l’entusiasme dels viquipedistes que fan de la normalitat la millor forma de protecció, un tindria menys fe en aquell mite tan català de la societat civil i que, tal vegada, no sabem honorar quan el veiem en plena activitat com és el cas.