El suïcidi com accident laboral

La decisió del nou director general de France Télécom (Orange), Stéphane Richard, de reconèixer com a accident laboral el suïcidi d’un treballador ha canviat el criteri de l’empresa (de la qual el primer accionista continua sent l’Estat francès) i de la mateixa administració. Més enllà de les indemnitzacions corresponents, la importància de la decisió rau en el fet que qüestio­na l’estratègia agressiva endegada per l’àrea de recursos humans amb nous mètodes en l’organització de la feina, canvis en els llocs de treball i mobilitat residencial i pressions per aconseguir les prejubilacions dels més grans, la majoria funcionaris.

En els dos darrers anys, s’han produït 23 suïcidis i 12 intents més entre els treballadors de l’operador de telefonia. L’empresa fugia d’estudi subratllant que eren xifres similars a les de fa una dècada i que, al capdavall, representaven una part molt petita dels 100.000 empleats. Tanmateix, les notes inculpatòries dels suïcides, alguns llançant-se per la finestra des del mateix lloc de treball o bé tallant-se les venes en la reunió en què li comunicaven el trasllat a una altra ciutat, ha provocat el canvi de posició esperonada per una opinió pública sensibilitzada.

L’estrès laboral i l’angoixa per la pèrdua del lloc de treball també fa estralls al Japó, on, l’any 2009, han augmentat un 65% els suïcidis causats per problemes derivats de la feina, més de mil persones en nombres absoluts. A Espanya, els suïcidis ja són la primera causa de mort no natural per sobre dels accidents de trànsit. Ben segur que ens convé desconnectar de la feina (els que en tenim, esclar). Bones vacances! (sobretot si són pagades!). Fins aviat.