Temps de vaques magres

Aquests dies hem sabut que l’Audiència Provincial de Girona ha confirmat la condemna a l’exeurodiputat d’ERC Joan Puig per “intromissió il·legítima en el dret a l’honor i la pròpia imatge de la companyia aèria Air Berlin”. La qüestió es remunta a fa un parell d’anys, quan Puig, en el seu blog, va demanar el boicot a l’esmentada companyia, va titllar-la de nazi i va difondre un logo manipulat d’Air Berlin que incloïa una esvàstica. La raó eren les manifestacions públiques del director general de la companyia, Joachim Hunold, “denunciant” la discriminació del castellà arran de la petició del govern balear que Air Berlin es dirigís als passatgers en català. Aquest individu deia que la política de la companyia era fer-ho en alemany i en la llengua del país, i que per ell era absurd no fer-ho en castellà. El govern progressista balear es va arrugar de seguida. I Puig va mostrar la seva indignació en el seu blog. Aquí se’ns demostren dues coses: la primera és que estem començant a entendre que un blog no és un diari personal. És públic. I com que és públic, s’ha d’anar amb compte amb el que s’hi diu. I jugar amb l’esvàstica és inacceptable. L’altra cosa és la feblesa en la defensa dels valors bàsics, com ara la llengua. Ja vam dir en el seu moment que el menyspreu del director d’Air Berlin s’hauria d’haver contestat oficialment i amb tota la contundència i duresa. Per part del Govern espanyol, si és que ha de vetllar per nosaltres i la nostra llengua, però, sobretot, pel respecte de l’ordre legal. Evidentment, no ho va fer. El que no es pot entendre és el silenci d’altres institucions polítiques implicades moralment. La Generalitat de Catalunya hauria hagut de difondre una declaració oficial de protesta. Fins i tot l’Ajuntament de Barcelona. Però no. Ens falta nervi institucional. Els nostres governants tenen tanta por a l’acusació de pidolaires i gemegaires que es queden paralitzats.

El senyor Puig, com a ciutadà particular, té tot el dret de demanar el boicot a Air Berlin. No pas dibuixant esvàstiques, però en té tot el dret. Un govern com el de la Generalitat –o repetim, fins i tot l’Ajuntament de Barcelona– té l’obligació moral, com a mínim, d’exigir disculpes públiques al tal Hunold. Aquest va entendre ràpidament que es pot pixar gratis en les lleis autonòmiques espanyoles. I que surt molt a compte al·ludir a la discriminació del castellà pel català. L’únic que se li demanava era que complís la llei i utilitzés les dues llengües oficials de la comunitat.

L’exdiputat Puig haurà d’anar més amb compte. Li recomanem que perdi una mica de vista les Balears, almenys durant els quatre propers anys. El primer que ha fet el govern entrant del PP és eliminar la direcció general de Política Lingüística. El següent pas serà convocar un homenatge de desgreuge a Herr Hunold incloent-hi l’erecció… d’una estàtua commemorativa. Demano excuses per l’acudit fàcil. Però ja no donem gaire més de nosaltres. A la història passarà que l’exdiputat Puig ha estat condemnat a pagar 30.000 euros per utilitzar una terminologia i una imatge nefastes per defensar el català, mentre que el tal Hunold es ratificarà en la seva resposta ferotge a aquests natius d’unes illes, gairebé colònies seves, que són tan incapaços que es doten de lleis que no serveixen per res més que molestar l’amo.