Artur Mas reconeix que molts partits han fregat la il·legalitat per finançar-se a causa dels costos de les campanyes. El tema ve de lluny. Recordem com, ja a les eleccions de l’any 1980, Foment del Treball va subvencionar generosament Solidaritat Catalana (de l’exsogre de Joan Laporta), Centristes de Catalunya-UCD, CiU i l’ERC d’Heribert Barrera. A més, la patronal va fer campanya pròpia, per primera i única vegada, amb mítings i anuncis a la premsa, contra la possibilitat d’un Govern d’esquerres.

Sense diners no hi campanya i sense campanya no hi ha vots. Així, doncs, mentre que els diners han arribat a mans besades a alguns partits, altres s’han hagut de rascar la butxaca. Conec militants de l’antic Partit del Treball que durant anys van pagar alhora la hipoteca de l’habitatge i el préstec electoral que van avalar. No van tenir la sort d’Àngel Colom i de Pilar Rahola, a qui el Palau va pagar les festes del PI.

Durant anys UDC i CDC han estat els grans beneficiats (a tot Espanya) de les donacions anònimes als partits fins que l’any 2007 es van suprimir. Tanmateix, caldria anar més enllà i fer públiques les donacions actuals, que poden arribar a 100.000 euros. Els catalans ho sabem prou bé, allò de qui paga mana. Doncs volem saber qui paga.