En l’escenari polític català segueix havent-hi dubtes sobre l’impacte real d’internet amb relació a la propera contesa electoral. Malgrat l’optimisme d’alguns i el pessimisme d’altres, el cert és que si ens limitem a entendre la política com allò que fan els partits i passa a les institucions, la creixent difusió de l’ús d’internet (més del 60% de la població catalana diu tenir-hi accés a casa segons dades molt recents del CAC) no hauria de tenir gaire impacte a les properes eleccions.

Els estudis més significatius que conec sobre el tema (www.polnetuab.net) afirmen que un 45% de la gent amb accés a internet ha consultat notícies de caire polític, però que són molts menys els que han anat més enllà d’això. En general, es pensa que els recels que té i tenia la gent per participar més activament en aquesta política partidista i institucional es mantenen malgrat l’espectacular expansió de la xarxa.

Per tant, no podem esperar que internet ens resolgui el que no hem resolt sense. Més aviat al contrari. Quatre de cada cinc joves (18-34 anys) de Catalunya tenen accés a internet a casa seva (CAC, 2010). És evident que el fan servir, i molt. I és evident que la política està molt present a les seves vides. Però no li diuen política ni la veuen com a política. Busquen, parlen i s’activen en temes de lleure, feina, relacions personals, sexe i educació. Compren, baixen, comparteixen. La seva vida sense internet no seria de cap manera la mateixa. El problema no és internet, el problema de l’enorme abstenció que hi haurà en aquest sector de població a les properes eleccions és això que ara anomenem política.