5 indrets abandonats de Catalunya que probablement no coneixes
Els amants de l'Urbex o exploració urbana tenen especial predilecció per indrets abandonats: grans edificis, instal·lacions diverses o locals que ara han caigut en desús, però abans van estar farcits de vida
Aleix Camprubí i Pont
Berga-Actualitzat a
La fascinació pels indrets abandonats no és cosa estranya. Alguns prefereixen visitar pobles 'fantasma', poblacions que abans estaven plenes de vida i avui ningú viu entre les parets de les seves cases.
Però també n'hi ha molts que tenen especial predilecció per indrets abandonats. Grans edificis, instal·lacions diverses o locals que ara han caigut en desús, però que molts aprofiten per visitar, de manera més o menys legal. I és que, en la majoria de casos, cal recordar que es tracta de propietats privades, i en alguns casos en condicions perilloses.
Trobem aficionats a l'Urbex (exploració urbana de tota mena), gent respectuosa que s'hi acosta simplement per revisar l'espai, fer fotografies, desenvolupar-hi algunes obres d'art o -fins i tot- enregistrar psicofonies. Malauradament, d'altres embruten la paret amb pintades o hi practiquen al vandalisme.
D'un balneari o un gran hotel i casino, passant per un parc aquàtic o una estació de metro, i fins a una antiga discoteca. Repassem cinc indrets de Catalunya que han 'passat a millor vida' i ara es troben abandonats o en desús.
El Gran Casino de l'Arrabassada de Sant Cugat (Vallès Occidental)
A la carretera de la Rabassada, en la cara vallesana de Collserola, hi trobem l'anomenat Casino de l'Arrabassada. Fou un complex de luxe que incloïa casino i també un hotel, un parc d'agressions i un llac, al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.
Aquest complex burgès de principis del segle XX es redueix avui dia un gran edifici abandonat entre un munt de runes, on destaca el mirador, que es manté visible similar a com es va construir. Es van enderrocar les instal·lacions l'any 1940, i avui només en resten dempeus parets i columnes, o altres indrets a mig derrocar.
La clausura, però, ja havia arribat abans, després d'anar perdent serveis progressivament, el darrer dels quals el restaurant l'any 1930. Durant la Guerra Civil es va fer servir com a refugi contra els bombardejos, i posteriorment també com a quarter de carrabiners. Però el deteriorament el va acabar condemnant.
La Puda de Montserrat a Esparraguera (Baix Llobregat)
Segurament, el Gran Balneari de La Puda de Montserrat és un dels indrets abandonats més populars del territori català. Prova n'és el vandalisme que pateix constantment, però també es tracta d'un dels indrets predilectes pels amants dels indrets abandonats, així com pels amants dels misteris i els fets paranormals.
Ubicat a Esparreguera, es tracta d'un també d'un gran espai de luxe per a la burgesia catalana. El balneari aprofitava les d'aigües medicinals sulfuroses que circulen pel seu subsol.
Edificat l'any 1871, i després d'una època daurada a l'inici del segle XX, durant la guerra civil va oferir serveis hospitalaris arribant a acollir prop de 800 pacients d'arreu de l'Estat. Però problemes com les freqüents crescudes del riu Llobregat el van portar al seu tancament definitiu l'any 1958.
Sense encert, se li ha intentat donar una segona vida, que ara només li donen els visitants curiosos de l'indret. Actualment, es poden visitar diversos espais, com el pati del balneari, la porta principal, els seus passadissos interiors o la capella. L'any 2018, uns vàndals van saquejar el balneari de la Puda, robant balcons, portes, pèrgoles i altres elements metàl·lics.
Aquàtic Paradís de Sitges (Garraf)
Sitges inaugurava l'any 1987 un parc aquàtic d'ensomni per a molts ciutadans. L'inici semblava del tot positiu, però els problemes econòmics i alguns dubtes sobre la seguretat dels parcs aquàtics (marcat per la mort d'un nen a Aquadiver de Platja d'Aro) van portar al tancament l'any 1994 de l'Aquàtic Paradís.
Amb 13 hectàrees d'extensió i una superfície de 24.000 metres quadrats, l'espai de l'antic parc contempla evidentment diverses piscines, vestidors i una caseta, a més dels tobogans i diversos elements típics d'un parc aquàtic. Els intents de recuperar-lo tampoc han fluctuat i l'espai s'ha anat degradant, també tacat pel vandalisme.
Més enllà del mal ús, s'ha aprofitat per rodar-hi alguns productes audiovisuals, a ressenyar alguns plans dels films de Rec de Jaume Balagueró. També s'ha utilitzat per empreses d'activitats i jocs similars a l'Humor Amarillo i també d'Air Soft.
Pont Aeri de Manresa (Bages)
La mítica discoteca Pont Aeri de Terrassa va decidir ampliar horitzons: el local se'ls havia quedat petit i amb el canvi de mil·lenni va apostar per la ciutat Manresa per una nova sala d'oci. Però els impulsors van decidir tancar el desembre de 2001, després de la pressió política i social a causa de les baralles i el mal ambient.
El fet que sigui un indret impulsat fa poc més de dues dècades i que només estigués un any en funcionament, fa que l'estructura de l'edifici es conservi força bé. Això no obstant, també ha estat víctima del vandalisme i és habitual que hi hagi pintades i moltes trencadisses. Al voltant de l'edifici, la natura també s'ha obert camí i les males herbes envolten l'antic Pont Aeri de Manresa.
Fa un any es va conèixer que l'Ajuntament de la localitat vol revertir la pèrdua de biodiversitat i fer-la més rica amb la recuperació de la finca municipal de Can Poc Oli. El projecte contempla l'enderroc de l'antiga discoteca Pont Aeri.
L'estació abandonada de Correus a Barcelona
El 20 de febrer de 1934 s'inaugurava oficialment l'estació de Correus de Barcelona. Es trobava ubicada al final de la Via Laietana, just davant de l'edifici de Correus. Només tenia un sol nivell a causa de la seva proximitat al mar, el que va comportar molts problemes de filtracions durant la construcció.
L'estació va estar en funcionament des del 1934 fins al 1972, quan va ser clausurada i parcialment enderrocada en el context de la construcció de la nova línia 4. En concret, el 20 de març del 1972 es va suprimir el servei de metro entre les estacions de Jaume I i Correus per començar les obres.
Tot i desaparèixer de la xarxa de metro, no va desaparèixer físicament. L'accés es va convertir en un pou de ventilació i les dues naus formen part del túnel per on passen els trens entre Jaume I i Barceloneta, segons indica TMB. "Els panots de les andanes, les rajoles de ceràmica, els anuncis vintage, els rètols… han quedat immobilitzats en la foscor per alimentar la llegenda de lloc enigmàtic", destaca al seu lloc web.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..