La recerca de les restes de l'expresident de l'FC Barcelona Josep Sunyol, afusellat juntament amb tres acompanyants pel feixisme el 6 d'agost de 1936 a Guadarrama, a Madrid, ha acabat de moment sense èxit. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha confirmat l'ACN, l'equip encarregat de la localització del cos i de l'exhumació no ha pogut trobar cap element vinculat a les restes de l'expresident del Barça als terrenys del Ministeri de Defensa pròxims a l'Hospital Militar de Guadarrama. El líder de les excavacions, Luis Avial, ha explicat a l'ACN que és probable que la fossa desaparegués durant la construcció de l'hospital als anys 40.

Sunyol, també diputat d'ERC al Congrés durant la II República, va ser executat en plena guerra civil juntament amb el periodista Pere Ventura, un tinent republicà i el xofer del cotxe en el qual viatjaven, després de desplaçar-se a un dels fronts del conflicte bèl·lic, situat a la serra de Guadarrama. Tant ell com els seus acompanyats creien que es trobaven en una zona sota control republicà, però la realitat és que estava en mans dels sollevats, que van assassinar-los. 

Nascut a la capital catalana el 1898, Sunyol era fill d'una de les famílies més riques de la ciutat en aquella època, que havia fet fortuna amb el comerç del sucre. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, va entrar a treballar al negoci familiar. També seria editor i el 1930 va fundar el diari esportiu i polític La Rambla. Soci del Barça des del 1925, tres anys després va entrar a la junta directiva del club, que passaria a presidir el 1935, càrrec que ocuparia fins al seu assassinat pels franquistes.

En aquell moment Sunyol era un personatge molt conegut, ja que a la seva tasca empresarial i esportiva s'hi unia la política, com a diputat d'ERC al Congrés, un fet que va provocar crítiques de sectors vinculats a la Lliga -el partit catalanista conservador de Francesc Cambó- al seu nomenament com a president del club blaugrana. A nivell polític, Sunyol va arrencar la seva trajectòria a Acció Catalana -una escissió de la Lliga-, però deixaria el partit per passar-se a ERC, que es convertiria en el partit hegemònic del país. I ell hi jugaria un paper important, ja que seria escollit diputat al Congrés per Esquerra en tres eleccions consecutives: 1931, 1933 i 1936.

Què s'ha trobat?

"Hem confirmat el que ens marcava la geofísica: zones amb cavitats artificials, però no hi apareixen restes. Hem trobat casquets, bales, elements annexes a presència de soldats o de persones allà, però no hi ha restes humanes", ha afirmat Luis Avial, el líder de les excavacions. També ha detallat que la zona on Sunyol va ser afusellat era aleshores una casa de peons amb una carretera al costat, però als anys 40 s'hi va construir un hospital, fet que podria explicar la desaparició de les restes.

"Les tasques han arribat fins al llindar de l'hospital, i té lògica pensar que les obres de l'hospital van provocar la desaparició de les restes". Les excavacions han tingut lloc després d'un estira-i-arronsa amb el Ministeri de Defensa, que va rectificar la decisió inicial de no permetre els treballs de camp. El Ministeri argumentava que no hi havia una petició formal per part d'un familiar de Suñol, un requisit que la llei no estableix. La petició era del Barça.

Avial lamenta que les tasques hagin estat infructuoses. "En realitat és una frustració, però és un cas molt comú, perquè es calcula que queden un 20% de les fosses comunes originals perquè les construccions les han fet desaparèixer", explica