Público
Público

Qui era Josep Sunyol, el president del Barça assassinat pel franquisme?

Aquesta setmana han arrencat les tasques per trobar el seu cos a la serra de Guadarrama, on va ser executat per les tropes del bàndol feixista a l'inici de la Guerra Civil

L'expresident del Barça Josep Sunyol, assassinat per tropes franquistes el 1936.
L'expresident del Barça Josep Sunyol, assassinat per tropes franquistes el 1936.

Després de la rectificació del Ministeri de Defensa, que inicialment s'hi havia negat, aquest dijous van arrencar les feines de recerca del cos de Josep Sunyol, el president de l'FC Barcelona assassinat pels franquistes, que també va ser diputat d'ERC durant la II República. Les tasques es desenvolupen a la madrilenya de Guadarrama, on Sunyol va ser executat juntament amb tres persones més -el periodista Pere Ventura, un tinent republicà i el xofer del cotxe en el qual viatjaven-. Ara es busquen els cossos dels quatre en uns terrenys que actualment ocupa una residència per a militars retirats de l'exèrcit espanyol. La recerca s'ha iniciat arran de la petició de l'FC Barcelona. Qui era, però, Josep Sunyol i Garriga?

Nascut a la capital catalana el 1898, era fill d'una de les famílies més riques de la ciutat en aquella època. En concret, el seu pare, també Josep, i el seu oncle, Ildefons, eren els propietaris de la Compañía de Indústrias Agrícolas, una empresa que faria una fortuna amb el comerç del sucre. Llicenciat en Dret a la Universitat de Barcelona, va entrar a treballar al negoci familiar. També seria editor i el 1930 va fundar el diari esportiu i polític La Rambla.

El rotatiu, situat a Canaletes, penjava una pissarra a l'exterior amb els resultats dels partits del Barça, un fet que acabaria provocant concentracions d'aficionats en aquell punt quan l'entitat guanyava un títol o aconseguia un triomf important, una tradició que es manté encara avui.

Sunyol era un apassionat de l'esport i la seva relació amb el Barça va intensificar-se a partir del 1925, l'any en què va fer-se'n soci. La raó que va impulsar-lo a fer el pas va ser la clausura del Camp de les Corts -on aleshores jugava l'entitat- durant sis mesos, decretada pel capità general de Catalunya, Joaquín Milans del Bosch -sí, de la mateixa nissaga familiar que un dels colpistes del 23-F-, arran de la monumental xiulada dels espectadors a l'himne espanyol durant un partit contra el Júpiter, disputat el 14 de juny. Cal recordar que en aquell moment s'estava sota la dictadura de Primo de Rivera.

El 1928 ja entraria a la junta directiva del club, aleshores presidida per Arcadi Balaguer, i a poc a poc aniria guanyant-hi pes, fins al punt que el 1934 li van sol·licitar que es convertís en president, opció que va refusar. Un any després, però, sí que va fer el pas i va ser nomenat màxim mandatari del Barça, càrrec que ocuparia fins al seu assassinat pels franquistes. En aquell moment Sunyol era un personatge molt conegut, ja que a la seva tasca empresarial i esportiva s'hi unia la política, com a diputat d'ERC al Congrés, un fet que va provocar crítiques de sectors vinculats a la Lliga -el partit catalanista conservador de Francesc Cambó- al seu nomenament com a president del club blaugrana.

Executat quan era diputat

A nivell polític, Sunyol va arrencar la seva trajectòria a Acció Catalana -una escissió de la Lliga-, però deixaria el partit per passar-se a ERC, que es convertiria en el partit hegemònic del país. I ell hi jugaria un paper important, ja que seria escollit diputat al Congrés per Esquerra en tres eleccions consecutives: 1931, 1933 i 1936. En trobar-se fora de l'Estat, va esquivar l'empresonament que van patir bona part dels dirigents d'ERC arran dels fets del 6 d'octubre de 1934, començant pel president de la Generalitat, Lluís Companys, el que li va permetre a dedicar-se a fer campanya pel seu alliberament.

Poc després de l'esclat de la Guerra Civil, Josep Sunyol va decidir que volia anar a veure el front de guerra i el 6 d'agost va desplaçar-se a la serra de Guadarrama, convençut que un punt concret -la Casilla de Peón Caminero o Casilla de la Muerte, per ser un punt negre a la carretera- estava sota control republicà. Allà una trentena d'uniformats van aturat el cotxe on viatjava juntament amb els seus tres acompanyats. Pensant que eren correligionaris, els van saludar amb un "viva la República!" i massa tard s'adonarien que els havien aturat soldats del bàndol feixista. Ràpidament i sense cap tipus de judici un piquet de 15 soldats va executar Sunyol, el periodista Pere Ventura, el tinent republicà i el xofer. De res li va servir al primer esgrimir la seva condició de diputat a les Corts.

Malgrat el seu assassinat, tres anys més tard -setembre del 1939- el tribunal franquista de Responsabilitats Polítiques li va obrir un expedient que es tancaria assegurant que Sunyol era "un comunista, separatista, responsable del marcat rumb antiespanyol del F. C. Barcelona".

Figura oblidada durant moltes dècades -una obvietat durant la dictadura-, la memòria de Josep Sunyol va començar a recuperar-se gràcies a la feina d'historiadors i periodistes, que li van començar a dedicar llibres i documentals. L'arribada a la presidència del Barça de Joan Laporta, el 2003, donaria un nou impuls a la seva figura, que culminaria el 2015 -amb Josep Maria Bartomeu al capdavant de l'entitat- quan se li va posar el seu nom a la Llotja presidencial del Camp Nou i se li va dedicar un espai permanent al Museu del club.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?