Público
Público

Ada Colau: "L'excepcionalitat política a Catalunya és injusta i menyscaba la qualitat democràtica"

Entrevista a l'alcaldessa de Barcelona i també líder de Catalunya en Comú, que fa balanç del seu mandat al capdavant de l'Ajuntament de la ciutat, i es mostra molt crítica alhora amb Manuel Valls, "el candidat dels poders fàctics", i amb una Generalitat que "no governa".   

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. JOEL KASHILA.

Quan resta menys de mig any per a les eleccions municipals, Ada Colau rep Públic per fer balanç d'un mandat marcat per canvis evidents en l'agenda política de la ciutat i, alhora, per una transformació real que ha quedat a mig camí del que prometia Barcelona en Comú. En part, per la força limitada d'un govern format només per 11 regidors i que, en moltes ocasions, no ha pogut o sabut sumar els suports necessaris per tirar endavant determinades polítiques. En part, pels topalls competencials. En qualsevol cas, l'alcaldessa es mostra satisfeta per una gestió que ha posat al centre qüestions com les polítiques socials, la necessitat de regular el turisme o el preu dels lloguers o ha creat un operador energètic com a alternativa a l'oligopoli elèctric. Crítica amb determinats "poders fàctics" i el seu "candidat", Manuel Valls, Colau també repassa la situació política catalana i demana, fonamentalment, que la Generalitat "governi".

Transmet la sensació que amb el seu govern s'ha modificat l'agenda de prioritats, però alhora que molts canvis no s'han materialitzat. Quin balanç fa a mig any de les eleccions?

Hem hagut de governar en minoria i en una de les èpoques més complicades de la democràcia, per l'excepcionalitat del tema català. També hem estat en una campanya electoral permanent, perquè hi ha hagut moltes cites electorals i això enrareix molt la política institucional. Però malgrat tot això, el meu balanç és que déu-n'hi-do. No només pel canvi en l'agenda que hem fet, sinó perquè hem començat un munt de canvis estructurals. Hem situat Barcelona com la ciutat de l'Estat amb més inversió social i la lluita contra les desigualtats està situada ara com una prioritat real. També s'han fet polítiques de transparència que no s'havien fet mai, s'han situat les polítiques feministes com a polítiques estructurals que travessen tot el govern, i hem començat canvis que ens deien que eren impossibles, com per exemple fer l'operador energètic municipal més gran de tot l'Estat, per generar una alternativa real i concreta a l'oligopoli i que Barcelona sigui la primera ciutat que s'autoabasteix d'energia verda. També podríem parlar de matèria d'habitatge, on hem augmentat moltíssim el pressupost i som la primera ciutat que ha aprovat l'obligació que els promotors privats reservin el 30% dels pisos a habitatge protegit,...

"Hem situat Barcelona com la ciutat de l'Estat amb més inversió social i la lluita contra les desigualtats ara es una prioritat real"

Segons el baròmetre municipal, l'accés a l'habitatge i els impactes negatius del turisme són algunes de principals preocupacions dels barcelonins. Són uns àmbits que han servit perquè descobreixin els límits de l'acció municipal?

Amb el turisme som una ciutat pionera perquè hem fet un pla de regulació dels allotjaments turístics que no s'havia fet enlloc. Al principi del mandat ens van dir que caurien les set plagues i aturaríem l'economia de la ciutat. I no només no ha passat, sinó que som referents mundial en la regulació del turisme. En tot cas, quan vam entrar a la institució ja vam dir que sols no podríem, que necessitàvem aliats a la institució, però també que hi hagi una mobilització ciutadana. Com hi és amb l'habitatge i que ha estat clau per poder aprovar la mesura del 30%. Fa uns anys era un tabú parlar de regular el preu dels lloguers i avui forma part d'un acord pressupostari entre el PSOE i Podemos perquè l'he m ficat a l'agenda, també gràcies a la mobilització social. I si hi ha pressupostos a l'Estat hi haurà una regulació que permetrà posar topalls als lloguers abusius.

Si no n'hi ha, pressionareu perquè la mesura tiri endavant d'una altra forma?

Sabent que això toca interessos de grans especuladors que tenen una gran capacitat d'incidència, la negociació dels pressupostos ha estat la palanca de força que hem tingut perquè un govern de l'estat es plantegi seriosament fer aquesta limitació. Però si no n'hi ha, la seguirem plantejant, perquè és una prioritat. Ens hi juguem el model de ciutat i que els veïns s'hi puguin quedar.

Més enllà de trobades puntuals ha faltat una actuació conjunta i efectiva de les anomenades ciutats del canvi per superar els topalls competencials que limiten l'acció municipal?

L'hem estat fent des del primer moment. La municipalització de l'aigua és una de les grans batalles que tenim obertes a Barcelona i cap altre govern se l'hauria pogut plantejar perquè els tentacles d'Agbar arriben a tot arreu. Vam decidir que volíem donar sobirania a la ciutadania perquè pugui decidir sobre la gestió de l'aigua i això ens ha generat querelles i confrontació amb una multinacional que defensa un negoci de molts milions d'euros. Ho hem fet amb tota una xarxa estatal de ciutats que defensa la gestió pública de l'aigua i això ens ha donat força per recolzar-nos les unes a les altres. Totes les grans polítiques que hem fet han anat en la línia de la xarxa de ciutats, com ara la regulació del turisme, que vam començar. O a la recent Smart City Expo, on hem presentat una xarxa de ciutats, gairebé un sindicat, per forçar a negociar plataformes globals com Airbnb o Über. Amb un munt de temes hem consolidat la xarxa de ciutats per negociar amb l'Estat, la Unió Europea, plataformes globals o amb qui sigui.

Colau, durant l'entrevista. JOEL KASHILA.

Té la sensació que han deixat de fer por al gran poder econòmic?

"Hi ha alguns poders fàctics que no estan contents amb nosaltres i han anat a buscar un candidat a França"

El que hem fet és canviar la forma de relacionar-se de la institució pública. Ara hi ha transparència, quan abans no hi era. Evidentment que hi ha d'haver relacions entre el sector públic i el privat, però s'ha de fer amb transparència i vigilant que no hi hagi prevaricacions o corrupcions. Hem pres mesures per evitar aquestes males praxis i que hi hagi una relació saludable i transparent, com el codi ètic [dels càrrecs] o la bústia ètica que permet presentar denúncies anònimes. L'economia és molt diversa i no posaria tothom al mateix sac. Estem oberts a treballar amb tothom, però en igualtat de condicions, amb transparència i concurs públic. I bona part del sector econòmic el que vol és fer diners i si canvien les regles del joc, s'adapta.

Ara bé, després hi ha unes determinades elits, uns poders fàctics a l'ombra, que estaven molt mal acostumades. Com l'oligopoli elèctric, Agbar, les entitats financeres,... A aquestes empreses els hem dit que ha arribat un govern amb qui canvia la relació, que estem aquí per defensar l'interès general i si volen reconduir la seva relació amb la institució pública podem parlar, sinó ens tindran al davant per defensar els interessos de la gent. Però hi ha oligopolis i alguns poders fàctics que no estaven ni estan contents amb nosaltres i han anat a buscar un candidat a França perquè no el trobaven aquí.

Grans projectes de ciutat com la unió del tramvia o la creació de la funerària pública no han tirar endavant. Per manca de capacitat negociadora del seu govern o pel partidisme de les altres forces?

"Suposo que ERC es plantejarà els acords de forma diferent en el següent mandat"

Segur que hi ha altres casos on ho hauríem pogut fer millor, però en aquests dos en concret va quedar àmpliament retratat que els interessos de partit van passar per davant dels de ciutat. Amb el tramvia vam fer un procés llarguíssim de discussió, es va crear una comissió a instàncies de l'oposició, es van fer tots els informes del món mundial, hi havia el consens amb els altres ajuntaments i amb la Generalitat, amb governs de colors diferents, però ERC va bloquejar la connexió, malgrat que la portava al programa electoral, perquè Alfred Bosch va decidir que no la votaria per no donar una victòria al govern d'Ada Colau. En el cas de la funerària qui ho va bloquejar va ser el PSC, quan els seus votants estan d'acord que hi hagi una funerària pública que permeti oferir uns preus que no siguin abusius. Si hi ha un segon mandat, espero que puguem fer majories més estables. Des del primer dia vaig oferir a les formacions d'esquerra que s'incorporessin al govern. Ara hi ha hagut canvis a ERC i suposo que s'ho plantejaran d'una forma diferent en un següent mandat. Sempre he estat partidària d'acords d'esquerra en base a programa.

Citava Manuel Valls com a candidat de les elits. Ell ja ha deixat clar que farà de la seguretat, amb un model que aposta per una major presència policial, una de les banderes de la seva campanya. No se n'han sortit alhora d'implantar un model de seguretat diferent?

"Abans i després del 155 la Generalitat ha estat pensant en altres coses que no eren polítiques públiques"

Crec que hem demostrat que tenim un model propi i no tenim por a parlar-ne, però no entrarem a la demagògia que fan alguns personatges com Manuel Valls. El més important és que en parlem amb objectivitat. Barcelona és una ciutat global i té problemes de seguretat, però ni de lluny són greus. En molts rànquings apareix com una de les ciutats més segures del món. Però sí que té problemes específics que han crescut sobretot l'últim any. S'han disparat els furts i hi ha el tema dels narcopisos, que és narcotràfic, un tema internacional que es desplaça allà on hi pot haver una oportunitat de negoci. Excedeix de molt la competència municipal, però hem de ser proactius per combatre'l.

"Hi ha problemàtiques de seguretat que no es resolen només amb policia. I això és enemic del populisme punitiu"

Hem d'analitzar amb rigor la complexitat de tots els fenomens que poden intervenir en les dues qüestions i, evidentment, cal una estratègia policial per combatre el crim organitzat. Ja l'hem feta, perquè hem augmentat efectius de la Guàrdia Urbana, hem treballat amb la Fiscalia per veure quina era la millor manera de tractar el tema dels furts perquè no quedessin impunes,... però hi ha una competència superior en seguretat ciutadana que és de la Generalitat i venim d'un any d'excepcionalitat permanent, no només pel 155, sinó que abans i després la Generalitat ha estat pensant en altres coses que no eren polítiques públiques. Tenim model i hi ha una estratègia policial, però hi ha moltes altres problemàtiques que no es resolen només amb policia. Calen estratègies més complexes i això és enemic de les polítiques simplistes del populisme punitiu.

L'alcaldessa de Barcelona i líders dels comuns, Ada Colau. JOEL KASHILA.

Ja veurem si la sentència del Tribunal Suprem pel cas de l'1-O arriba abans o després de les eleccions municipals, però quina hauria de ser la resposta de l'Ajuntament en cas que hi hagi condemna dura?

No ens resignarem. Ens hem posicionat políticament i hem dit molt clarament que l'excepcionalitat política no només és injusta sinó que menyscaba la qualitat democràtica del país. No hi podrà haver una normalitat si no es recondueix una qüestió que era política cap a la negociació política. Hem de denunciar la judicialització i qualsevol retallada de drets i llibertats. Hem denunciat els empresonaments, també el 155 i som l'única institució que s'ha personat per les càrregues de l'1 d'octubre i arribarem fins al final perquè no hi hagi impunitat. Amb el judici seguirem treballant amb aquesta perspectiva. Cada cop es posiciona més gent i hem de seguir lluitant perquè caigui la rebel·lió, perquè no hi ha res que la sustenti, i perquè caigui la presó preventiva, que és una vulneració de drets i un abús. Ara hem de concentrar-nos en això. Com a ajuntament farem tot el que estigui a les nostres mans perquè es reverteixi la judicalització. I quan arribi el judici caldrà veure si cauen algunes acusacions i a partir d'aquí ens posicionarem.

Sempre heu defensat el referèndum acordat com a via de solució al conflicte polític. Ara mateix tant ERC com bona part de l'espai neoconvergent han tornat a aquesta via, que segons les enquestes recolza al voltant del 40% de la societat espanyola. Però com s'assoleix, tenint en compte l'oposició radical de PP, PSOE i Cs?

"Si tens responsabilitats de govern el primer que has de fer és no enganyar la població"

Al PSOE hi ha hagut veus, poques si vols, que no han estat tan monolítiques com el PP o Cs, i diuen que hi ha alguna cosa a parlar. I les majories canvien i la societat evoluciona. Que existeixen Podemos i les confluències amb la força que tenen era impensable fa pocs anys. El tema de fer un referèndum estatal sobre monarquia o república guanya suports a gran velocitat, quan fa poc era un reducte d'Izquierda Unida i poc més. Amb Catalunya hi ha posicions molt diferents però crec que cada cop és més majoritari el rebuig d'una resposta autoritària i repressiva que no porta enlloc. És fàcil abordar això? No, s'equivoca qui ho hagi plantejat així. Clar que no és sexi dir que aquest és un tema que requereix molt de diàleg, treballar consensos i que portarà molt de temps. Però si tens responsabilitats de govern el primer que has de fer és no enganyar la població. Estic convençudíssima que això s'ha de resoldre amb un referèndum i ho he dit sempre, però això no vol dir que sigui fàcil. En política les grans coses normalment no són fàcils.

Pensar que hi hauria un reconeixement internacional de la independència el dia després de l'1 d'octubre és o d'algú que no té experiència en política o d'algú que s'està autoenganyat. Era evident que no hi seria. He estat parlant amb cònsols i ambaixadors durant tot aquest temps, com feien els partits independentistes, i sabien que no hi seria. És legítim que els partits independentistes persegueixin la independència, però si ens autoenganyem per aconseguir aquest objectiu ens fem mal. Crec que és una de les lliçons que podem treure d'aquest any, però aixo no treu que sigui l'Estat qui tingui les principals responsabilitats, especialment el govern del PP, amb una posició repressiva que no té cap justificació.

Com estan les relacions entre l'Ajuntament i la Generalitat? Ha reiterat que té una distància ideològica molt important amb Quim Torra.

Una distància ideològica molt important però un tracte personal molt cordial i molt correcte. Però estic preocupada perquè veig un Govern que no governa i no se sent responsable de governar. I això és un dèficit democràtic molt important. Quan entres a governar ho fas amb unes aspiracions de màxims, però si estàs en minoria o sense totes les competències o amb els límits que sigui, has d'assumir-los i fer tot el que puguis. Però ets responsable de governar, de governar per a tota la població i de fer que les institucions funcionin. Entenc que el dolor és real, i he anat varies vegades a la presó, però al mateix temps ERC i PDECat han decidit presentar-se a les eleccions i són responsables de la institució catalana i dels serveis públics. I això es visibilitza amb el tema dels pressupostos. Hem de fer tot el que puguem per treure la gent de la presó però negar els pressupostos [estatals] no farà que aquesta gent surti de la presó i, en canvi, tens la sanitat o l'ensenyament al límit i els ajuntaments assumint coses que no ens pertoquen. És molt preocupant que qui governa avui la Generalitat cregui que no és responsable del que passa a Catalunya i que digui que tot és culpa de l'estat.

"Si governes assumeix que tindràs contradiccions, sinó dedica't a una altra cosa"

Clar que genera contradiccions, però si governes assumeixes que en tindràs, sinó dedica't a una altra cosa. Qui assumeix representar el conjunt de la ciutadania ha d'entrar a negociar, assumir la contradicció i fer el màxim que estigui a les seves mans perquè la institució funcioni, perquè els serveis públics funcionin i la població més vulnerable estigui atesa mínimament. Estem parlant d'això, perquè les competències que té la Generalitat les incompleix sistemàticament i ja ningú espera que la Generalitat lideri les polítiques públiques, ens ho demanen tot als ajuntaments.