Público
Público

Ajuntament de Barcelona La Fiscalia Anticorrupció demana arxivar la causa contra Colau per suposades subvencions irregulars

El ministeri públic conclou que no hi va haver cap il·legalitat en la concessió de subvencions a entitats com la PAH o l'Observatori DESC i nega que l'alcaldessa cometés cap delicte de prevaricació. L'origen del cas és una querella de l'entitat Transparencia y Calidad Democrática, sense activitat coneguda a Barcelona

Colau, en la seva compareixença a l'Ajuntament de Barcelona després de declarar al jutjat per la concessió de subvencions a entitats socials.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en una imatge d'arxiu.   Laura Fíguls / ACN

La Fiscalia Anticorrupció ha demanat l'arxivament provisional de la investigació contra l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, per les subvencions a entitats socials amb les quals havia estat vinculada com l'Observatori DESC o la PAH. El ministeri públic no dona suport al sobreseïment lliure que ha demanat Colau, però sí que demana un sobreseïment provisional, i considera que ja no cal dur a terme noves diligències judicials.

El fiscal creu que no hi va haver cap il·legalitat en les subvencions, i com a molt hi hauria alguna deficiència administrativa discutible en la seva tramitació. Sí que creu que Colau s'hauria d'haver abstingut a l'hora de votar l'aprovació de les subvencions. Tot i això, i reiterant els arguments que van fer arxivar la investigació prèvia de la pròpia Fiscalia, el ministeri públic diu que el fet de no haver-se abstingut no implica directament un delicte penal, sinó com a màxim una falta administrativa. Tampoc creu que Colau cometés un delicte de prevaricació, ja que no se li pot atribuir la responsabilitat sobre tot el que passa dins l'ajuntament.

Estratègia de 'lawfare'

La querella que ha originat el cas la va presentar Transparencia y Calidad Democrática, una desconeguda associació sense activitat a la ciutat. I atribuïa a l'alcaldessa els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, tràfic d'influència, negociacions prohibides a funcionaris i frau, en una querella clavada a la que havia presentat prèviament Abogados Catalanes por la Constitución, també una organització fantasmagòrica, i que ja va ser arxivada. Colau va declarar fa poc més de dos mesos en seu judicial pel cas i va defensar la seva innocència, mentre que el seu partit l'atribueix a la lawfare, l'estratègia de guerra judicial engegada per determinades elits econòmiques i lobbies de la ciutat per atacar el govern municipal.

El fiscal destaca sobretot la declaració testifical de la interventora municipal, que fa un parell de setmanes va apuntar a algunes millores tècniques i administratives en les subvencions, però cap il·legalitat. Així, el ministeri fiscal recorda que es tracta d'una funcionària de carrera i no té cap dependència orgànica respecte Colau i va fer un control jurídic dels expedients de subvenció. A més, aquestes propostes de millora eren "observacions", que no paralitzaven la tramitació, i no pas "objeccions", que sí que l'haurien suspès.

També recorda la Fiscalia que Colau va delegar la competència en matèria de subvencions a cada àrea o gerència, i per tant no hi va intervenir fins la votació final, que les subvencions investigades van ser supervisades formalment per la Secretaria General del consistori i aprovades per unanimitat per la junta de govern local. L'escrit conclou que l'Observatori DESC, la PAH, l'APE o ESF no es van beneficiar de cap tracte especial, sinó que les seves subvencions es van tractar com les d'altres centenars d'entitats.

"Exercici d'imaginació faltat de base"

El fiscal també qualifica d'"exercici d'imaginació faltat de la base més elemental" que es vinculin les subvencions amb el passat activista de Colau en algunes d'aquestes entitats. De fet, considera que si es condemnés l'alcaldessa, seria un càstig per a les entitats com a candidates a percebre una subvenció per culpa del nou estatus polític d'una dels seus membres.