Un informe alerta del declivi dels insectes pol·linitzadors silvestres a Catalunya, especialment de les papallones. Aquestes espècies han patit uns descensos del 70% i un 20% estan amenaçades, segons les dades recopilades durant més de trenta anys a través del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS).

Unes 100.000 hectàrees de conreus depenen directament dels pol·linitzadors de Catalunya, i les dades apunten al fet que la superfície continua creixent. Així, en els pròxims anys encara tindran un paper més rellevant.

Aquests insectes que no només exerceixen una funció natural sinó que també són claus per la supervivència humana en tant que garanteixen aliment. "El 90% de les plantes silvestres en depenen per produir", remarca l'investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Jordi Bosch.

L'informe del projecte CBMS s'ha elaborat amb l'objectiu de fer una diagnosi de la situació i poder així establir un pla d'actuacions. Constata que Catalunya i arreu del món s'han detectat declivis molt importants en la diversitat i abundància dels insectes pol·linitzadors, especialment en abelles i papallones, al llarg de l'últim segle.

De les més de 2.000 espècies d'abelles que hi ha a Europa, un 9% es consideren amenaçades i un 37% són en declivi. En el cas de les papallones diürnes, la llista vermella europea estima que el 9% es troben amenaçades i el 31% són en declivi.

Les abelles més afectades són les espècies amb una mida corporal més gran, les de llengua llarga i les que tenen un alt grau d'especialització, tant en l'hàbitat com en la dieta. Això no obstant, hi ha pocs estudis que en facin un seguiment.

Però les papallones són un dels insectes més ben estudiats al país, gràcies a les dades obtingudes durant més de trenta anys per persones voluntàries del projecte. AIxí, sabem que hi ha hagut declivis en un 70% de les espècies de papallones de Catalunya, i que un 20% estan amenaçades.

Les papallones associades a prats i herbassars han davallat molt més que les que prefereixen ambients forestals. Un 5% de les poblacions de papallones monitoritzades a Catalunya han patit extincions locals. Hi ha 45 espècies de papallones diürnes amenaçades, 12 de les quals ja estan en perill d'extinció, 32 són vulnerables i una està extingida com a reproductora.

L'informe s'ha fet sota el paraigua de l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, i ha estat coordinat pel Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals. També hi han participat el Museu de Ciències Naturals de Granollers, la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA).

El pla estratègic

El Pla intersectorial de conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL) està previst en l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya 2030 i alineat amb la Iniciativa dels pol·linitzadors de la UE. Es redactarà durant l'any 2023 de manera participada amb els sectors més rellevants per a la conservació dels pol·linitzadors.

El director general de Polítiques Ambientals, Marc Vilahur, ha explicat que s'engegarà amb un procés participatiu amb els agents implicats. El Govern vol garantir recursos per facilitar que el sector primari pugui implementar mesures que fomentin l'agricultura sostenible.

"El PIOL vol ordenar la informació la gestió i la coordinació entre els diferents sectors perquè es pugui treballar per compatibilitzar l'activitat humana i l'agricultura amb la conservació de la biodiversitat, perquè son sinèrgiques", ha remarcat Vilahur durant la presentació de l'informe.

La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, ha destacat les mesures que ja impulsa la Generalitat en aquest sentit. I ha posat en valor el nou projecte de producció agrària sostenible que veurà la llum durant el 2024.

Un exemple a Albons

La presentació de l'informe s'ha fet a la finca del Parc Agroecològic d'Albons (Baix Empordà), un exemple de com l'agricultura ecològica pot tenir efectes en aquests insectes i ajudar-los en les seves funcions. El seu propietari Enric Navarro explica que ho van engegar fa 20 anys i que quan hi van arribar només hi havia un cultiu, la ceba. Ara produeixen fruita i verdura de venda directa i compte amb diverses espècies que els permeten que hi hagi floració durant tot l'any.