Público
Público
BIODIVERSITAT

La intel·ligència artificial s'alia amb l'apicultura per preservar les abelles

Els ruscs intel·ligents estan dotats de sensors que faciliten l'accés a informació que permet detectar patrons i predir comportaments, dades bàsiques per garantir la producció de mel

Un conjunt de ruscs instal·lats a l'entorn de la UAB.
Un conjunt de ruscs instal·lats a l'entorn de la UAB. ACN

Era inevitable. En el camí determinant del futur de les abelles l'era digital està cobrant importància, en concret, la intel·ligència artificial. Fa poc més d'un any que la companyia alemanya T-Systems Iberia va incorporar a la xarxa europea de ruscs intel·ligents ubicacions a València i Cartagena, a més dels dos que hi ha als voltants de la seva seu a Bonn i dos més a Munic.

A priori, introduir en la mateixa frase paraules com digitalització i abelles podria fer-nos imaginar una distopia pròpia d'un capítol de Black Mirror, on les pol·linitzadores són substituïdes per petits drons o robots. Una cosa que, per cert, ja transcendeix més enllà de la ciència ficció; segons el Fòrum Econòmic Mundial, els denominats "avions no tripulats de pol·linització" van ser patentats al març de l'any 2018 per l'empresa nord-americana Walmart. Però calma, perquè encara que hi ha diversos projectes similars, encara no s'han portat a la pràctica.

Els ruscs intel·ligents estan molt lluny de voler reemplaçar aquests insectes; al contrari, treballen per preservar la seva continuïtat com a espècie. La metodologia consisteix a recollir dades de forma remota utilitzant una xarxa de ruscs amb diversos sensors que mesuren factors com la humitat, la temperatura interior i exterior i el pes. "Aquestes dades permeten als apicultors prendre decisons correctes per preservar les abelles", explica Eduard Contijoch, enginyer responsable del projecte a T-Systems Barcelona.

A nivell estatal s'han instal·lat dos ruscs intel·ligents; un se situa a València, sobre el terrat de l'Observatori Municipal de l'Arbre (OMAV), en ple entorn urbà. La dada és rellevant ja que és una de les poques ciutats que accepta ruscs. Segons el Reial Decret 209/2002, les colònies han de romandre a un mínim de 400 metres de distància de les metròpolis i, a diferència que a Nova York, Londres o París, a Catalunya únicament es poden allotjar amb finalitats d'investigació. El segon dispositiu s'ubica en l'entorn rural, a Cartagena.

"La tecnologia ha de ser un mitjà, han de ser els apicultors els que marquin quin és el camí a seguir"

En condicions totalment diferents, es volen realitzar anàlisis comparatives. "El nostre sistema de gestió de l'abellar municipal és ecològic i artesanal, es tracta d'un abellar experimental. Els assajos de monitorització no modifiquen el nostre model de gestió, sinó que ens ajuden en la presa de decisions", subratlla Santiago Uribarrena, coordinador de OMAV. Aquest és un aspecte que també ha volgut ressaltar Contijoch, "la tecnologia ha de ser un mitjà, han de ser els apicultors els que marquin quin és el camí a seguir".

Detectar comportaments i patrons

El valor de les dades és informar els apicultors i investigadors dels diferents estats de la colònia per facilitar la seva gestió. Mitjançant aquests indicadors, "un apicultor pot conèixer la salut de la colònia i de la reina, si està a punt de produir-se una escissió, si les abelles tenen estrès, quin és el seu cicle vital o quins viatges fan en un dia", diu Contijoch. D'aquesta manera es poden evitar els eixams en moments de l'any poc apropiats o eliminar depredadors d'espècies invasives com la vespa asiàtica.

"Les abelles tenen uns patrons de comportament que es repeteixen per als dies en què les condicions climàtiques són similars"

Tot i que els ruscos de València i Cartagena encara continuen en la fase d'estudi, ja han pogut demanar algunes dades que donen peu a les primeres conclusions. Karim Belhaki és apicultor i encarregat del projecte a Cartagena. Segons afirma, s'ha observat en les dades de monitoratge que "les abelles tenen uns patrons de comportament que es repeteixen per als dies en què les condicions climàtiques en el medi són similars, i fins i tot són compartits per ruscs en diferents ubicacions".

Apicultura i tecnologia, de la mà

La tecnologia es posa a el servei de l'apicultura en un moment crucial. Apicultors, investigadors i organitzacions ecologistes porten anys alertant d'això: les colònies estan disminuint a un ritme alarmant, és més, algunes espècies estan en perill d'extinció, a conseqüència d'un cúmul de diferents factors.

Unió de Pagesos i organitzacions catalanes han detectat noves espècies d'abelles importades d'altres zones, com la caucàsica, càrnia o Buckfast, que interfereixen en el desenvolupament de les abelles autòctones i representen problemes d'hibridació. Les noves plagues com la Varroa destructor -un àcar que afecta el sistema immunitari de larves i abelles adultes, disparant la seva mortalitat-, la vespa asiàtica (Vespa velutina) que s'alimenta de les abelles de la mel, o el fong infecciós Nosema ceranae són altres de les causes que juntament amb els pesticides o l'estrès derivat del canvi climàtic, formen un còctel perfecte per la denominada síndrome de despoblament de ruscs.

Diverses abelles es defensen d'una vespa asiàtica a la Serra de Cardó. ACN
El 70% dels cultius per al consum humà depèn directament d'aquests insectes. Sense abelles, no hi ha agricultura

L'impacte de la crisi poblacional de les abelles es reflecteix molt més enllà de les dades en la producció de mel. L'organització ecologista Greenpeace apunta que el 70% dels cultius per al consum humà depèn directament d'aquests insectes. Sense abelles, no hi ha agricultura.

Segons les últimes dades recollides per l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'any 2019 es van comptabilitzar més de 138.000 ruscs, en els quals es produeixen més de dos milions de kg de mel a l'any. En comparació a les dades de fa deu anys, la producció de mel ha caigut al voltant de 300.000kg i han desaparegut més de 250.000 ruscs. De mitjana, a cada rusc hi viuen entre 40.000 i 60.000 exemplars.

Aquest descens és una realitat que ha incrementat exponencialment durant els darrers anys i les alarmes salten en saber que les abelles són les responsables de la pol·linització d'un terç del subministrament mundial d'aliments. La regió mediterrània alberga més del 40% de les colònies estatals i al voltant de la meitat de la producció de mel. Precisament, la intel·ligència artificial incorporada al sistema de les arnes intel·ligents fa possible detectar aquest descens en la producció de mel, creuar dades recollides pels sensors i poder emprendre accions en una direcció correcta per revertir la situació i augmentar la productivitat.

"Hem detectat que el rusc conté un pes específic quan les abelles es reuneixen al final de la tarda, i que aquest pes descendeix a la nit, indicador de la mel que es consumeix per mantenir la temperatura del rusc", comenta Belhaki. D'aquesta manera, en els períodes sense floració, "sabrem quina quantitat de mel hem de mantenir en el rusc".

En el futur, els apicultors obtindran cada vegada més informació i podran actuar de manera més específica. En aquest cas, la informació també és poder. "Estem treballant en nous sensors que permetin conèixer el nombre d'individus que componen la colònia i com varia en funció de les condicions ambientals", projecta Contijoch.

És així com es fusiona la tecnologia amb la naturalesa i amb l'apicultura, mà a mà i complementant-se. "Els apicultors són els experts, no podem encantar-nos amb les meravelles que ens proveeix la tecnologia si no serveixen per a una clara finalitat", comenta l'enginyer de T-Systems, i sentencia: "únicament és una contribució més, el que marcarà el futur de les abelles serà la nostra conscienciació i el compromís que assumim".