Aprovada definitivament la reforma de la llei de l'avortament, que amplia els drets de les dones

El Congrés dels Diputats ha aprovat definitivament la reforma de la llei de l'avortament i la llei trans. Ambdues amplien els drets sexuals i reproductius de les dones. A partir d'ara, les noies de 16 i 17 anys i les dones amb discapacitat podran avortar sense el permís dels pares. La nova norma també inclou les baixes per regles doloroses i el finançament públic de les pastilles anticonceptives d'última generació. A més, les embarassades podran agafar la baixa a partir de la setmana 39. 

La nova llei ha obtingut el suport de 185 diputats entre els quals PSOE, Unides Podem, ERC, Junts, CUP, Bildu o PNB. S'hi han oposat PP, Vox i Cs. La votació en el ple arriba després que el Tribunal Constitucional de majoria progressista hagi avalat tretze anys després l'anterior llei de l'avortament del 2010 aprovada pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, però que els populars van recórrer.

La nova llei manté els mateixos terminis que la del 2010 -que reconeix el dret de la dona a avortar en les primeres 14 setmanes de gestació sense haver de donar explicacions ni haver de complir cap requisit, i fins a la 22 si existeix risc "greu" per a la salut- i va més enllà posant fi a l'obligació de rebre informació i esperar tres dies de reflexió, tal com deia el text de la llei de Zapatero.

En el debat d'aquest matí al Congrés, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, ha defensat aquesta "ampliació dels drets sexuals i reproductius de les dones" i ha alertat que el camí de la norma "no acaba amb aquesta votació ni amb la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat". "Hi haurà resistències en la seva aplicació igual que amb totes les lleis feministes", ha dit, i ha advertit que caldrà "treballar molt" per garantir que aquests drets es fan efectius.

Impacte de la polèmica a Castella i Lleó

La llei de l'avortament ha tornat a la cambra baixa després que el Senat incorporés modificacions, entre les quals hi havia un apartat relatiu a la responsabilitat institucional, per evitar protocols anti-avortament com el que va plantejar el govern de PP i Vox a Castella i Lleó. El nou apartat, impulsat pel PSOE i Més País, estableix que les administracions públiques competents "vetllaran per evitar que la sol·licitant sigui destinatària de pràctiques que pretenguin alterar" la "formació de la seva voluntat".