Aquest dimecres arrenca a l'Audiència de Barcelona el judici a 13 activistes independentistes per fer una asseguda a l’escalinata del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Onze dels acusats s’enfronten a una petició de la Fiscalia de dos anys i mig de presó pels delictes de resistència i atemptat contra l’autoritat i desobediència, mentre als dos restants els demanen un any i mig de presó.

"És un judici polític. No ens estan acusant de desordres, és que no hem comès aquests delictes. Simplement ens estan encausant per exercir el nostre dret a manifestació", explica Zoe Garcia, un dels encausats. L'activista independentista afirma que està "tranquil" perquè les demandes de presó creu que no se sustenten: "Entenem que està completament fora de lloc demanar-nos entrar a presó. No s'aguanta per enlloc. Confiem en l'absolució i treballem per defensar-la al judici". 

Els fets es remunten al 23 de febrer de 2018, coincidint amb l'aniversari de l'intent de cop d'Estat, quan centenars de persones van voler assenyalar la justícia espanyola per la repressió contra l'independentisme. Feia pocs mesos que els líders socials i polítics havien entrat a presó després del referèndum de l’1 d’octubre de 2017 i el 155 encara estava vigent. Els manifestants, convocats per diversos CDR, van anar cap a l’Arc de Triomf de Barcelona, on es troba la seu judicial. Allà, desenes de persones van seure i es van rodejar amb cadenes.

Quan van arribar els agents de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos d'Esquadra van carregar contra els manifestants, que alçaven els braços asseguts, i catorze persones van ser detingudes i van passar una nit a la comissaria de les Corts. Arran d'aquells fets, el jutjat d’instrucció número 31 de Barcelona va decretar, finalment, l’obertura de judici, i la Fiscalia demana penes de més de dos anys per a la majoria d’ells, el que comportaria l'entrada a la presó si finalment el jutjat accepta la petició del ministeri públic.

Mobilitzats tot i la repressió

Els activistes afronten ara el judici, després de dos anys vivint totes les cites del moviment amb el pes d'estar encausats: "La repressió fa la seva feina. És una batalla, un cop tens obert un procés judicial ets al punt de mira", afirma Garcia. Tot i això, assegura que han pogut seguir mobilitzats. Entre molts dels encausats, gent jove, que va viure en primera persona la setmana més tensa del conflicte català, l'octubre passat, després que s'emetés la sentència del judici al Procés: "La gent es va implicar tant com va poder. Potser no estàvem a primera fila, però sempre es pot fer feina".

De fet, Garcia recalca que durant l'acció d'aquell 23 de febrer de 2018 hi havia gent de perfils molt variats, però que la majoria de detinguts van ser persones joves: "Van buscar un perfil molt concret per detenir, fàcil de criminalitzar. La majoria som joves, però també hi ha gent d'altres edats, com la Marta, que acaba de tenir un fill". 

Durant tot aquest temps, el grup de suport, Encausades del TSJC, han mantingut viva la xarxa de solidaritat amb ells. Diumenge passat, centenars de persones van recórrer Barcelona des de la plaça Urquinaona fins al davant del TSJC. També van celebrar una roda de premsa davant de la seu judicial el passat novembre, quan van conèixer la data del judici. Fins i tot, es va arribar a fer una segona asseguda davant el TSJC el setembre de 2018, en la qual també va participar el diputat de la CUP, Carles Riera.

"La repressió el que intenta és dividir, fer que les conseqüències de la reivindicació col·lectiva caiguin a sobre d'uns poc. Quan veus centenars de persones manifestant-se el que estem fent és tornar a col·lectivitzar les conseqüències de la repressió. És una manera de cuidar-nos", agraeix Garcia. El cas de les Encausades del TSJC se suma als casos de repressió cap a activistes independentistes, com ara el dels CDR detinguts el passat 23 de setembre, alliberats després de mesos a presó i que encara estan acusats de terrorisme; els detinguts i empresonats durant les protestes posteriors a l’emissió de la sentència del judici al Procés, o els casos de la Tamara Carrasco i l’Adrià Carrasco.