Público
Público

Repressió Tretze activistes dels CDR s'enfronten a penes de presó per encadenar-se davant el TSJC contra la repressió judicial

L'Audiència de Barcelona els jutjarà els dies 5 i 6 de febrer de l'any viennt. La Fiscalia en demana entre un i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu. L'acció es va convocar el febrer de 2018, quan els Mossos d'Esquadra van detenir 14 persones, i es va repetir el setembre del mateix any sense incidents.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Roda de premsa del grup en suport als 13 membres del CDR, acusats dels delictes de desordres públics, desobediència i resisència a l'autoritat per convocar una asseguda a les portes del TSJC. Eduardo Caliz

L'Audiència de Barcelona jutjarà els propers 5 i 6 de febrer 13 membres dels CDR que van participar en una acció davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), seient a les escales i lligant-se amb una cadena entre ells. La concentració es va produir el passat 23 de febrer de 2018 per denunciar la repressió judicial contra el moviment independentista. Els encausats s'enfronten a penes d'entre un i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu.

En una roda de premsa, els membres del CDR han denunciat que s'estigui "criminalitzant el dret a protesta" i han acusat la Fiscalia de buscar "la repressió del moviment independentista", fent unes peticions de pena amb motivacions "polítiques".  La portaveu del col·lectiu en suport als encausats, Judit, ha llegit un manifest on explicaven que l'acció va consistir a "bloquejar l'entrada del TSJC fent una asseguda massiva a les escales del tribunal" i que eren unes 250 persones, de les quals 14 van ser detingudes, una menor.

Just després de la roda de premsa, els Mossos d'Esquadra han identificat dos dels manifestants. També han volgut identificar l'advocat dels activistes, Eduardo Cáliz, qui s'ha negat a fer-ho i ho ha denunciat per les xarxes socials.

Cáliz ha afirmat que es vol jutjar una gent "que ha mostrat el seu malestar, el seu compromís en la lluita contra l'aplicació del 155 i l'assenyalament de la cúpula judicial". També ha afegit que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) "en diverses resolucions, ha assenyalat que assegudes, talls de carreteres i de carrers, encara que puguin causar molèsties a tercers, formen part del legítim dret de manifestació".

Els encausats també han recordat que, mesos després de l'acció, desenes de manifestants van repetir-la el setembre de 2018, però que en aquell cas no va haver-hi cap detenció. Sí que es va obrir un procés administratiu contra deu persones.