La batalla pel relat a les xarxes: com es comunica l'esquerra davant l'hegemonia de l'extrema dreta?

L'extrema dreta ha trobat terreny fèrtil a les xarxes socials per difondre el seu relat, especialment a TikTok, on el contingut ràpid, simple i directe corre com la pólvora. L'esquerra sovint té més èxit en aplicacions com Instagram o X, gràcies a l'audiència més diversificada i l'ampli ventall de formats —històries, vídeos, fotografies i fils—, però, en general, segons els experts, encara no compta amb una estratègia específica per a cada aplicació i de vegades no acaba d'encertar el format ni el llenguatge per atraure el públic més jove.

Ara bé, a Catalunya, partits com la CUP, ERC o els Comuns s'han començat a "posar les piles" per guanyar la batalla pel relat i combatre l'hegemonia de l'extrema dreta i els algoritmes que impulsen els discursos d'odi. Ho analitzem a Públic amb la consultora política especialitzada en estratègia digital, Anna Carulla, i l'alcalde cupaire de Cervià de Ter (Gironès), Guillem Surroca, protagonista d'una sèrie de vídeos virals sobre model productiu, massificació turística o llengua, entre altres.

Per què l'extrema dreta domina el relat a les xarxes?

"L'extrema dreta té una estratègia molt ben pensada i concreta per a cada xarxa social. Qui va primer és qui maneja la batuta i l'esquerra està arribant tard. A més, la dreta té un discurs molt ben travat, amb el qual sap assenyalar perfectament quin és, a parer seu, el problema de tots els mals", explica Carulla. Segons l'experta, formacions com Vox o Aliança Catalana (AC) instrumentalitzen la immigració com a "caps de turc" per "vestir-se com a herois". "Fan un diagnòstic del context, s'acoren a un concepte fred i administratiu com MENA [Menor Estranger No Acompanyat], posant totes les realitats en el mateix sac i culpabilitzen la població migrant o racialitzada. Alhora, es presenten com els únics que aporten solucions als conflictes", afegeix l'especialista.

Personalitats com Santiago Abascal (Vox) a l'Estat espanyol o Sílvia Orriols (AC) a Catalunya aprofiten la desafecció política i la manca de confiança en les institucions —en mans de l'esquerra en els darrers anys— per créixer com l'escuma a cop d'alternativa xenòfoba i radical. "L'extrema dreta [no només els partits polítics, sinó també els influencers i comunicadors de la fatxosfera] es presenten com La España que madruga, la força contra els vagos y maleantes. Autoanomenar-se i anomenar la resta d'una manera molt concreta ajuda a formular un discurs molt digerible i memorable", continua Carulla.

En aquest sentit, la doctora en Comunicació Audiovisual i professora de Comunicació a la URV, Arantxa Capdevila, va alertar, en una taula de debat a la UPF, que els populismes d'extrema dreta "tenen una bona coordinació estratègica" en l'àmbit global, a diferència dels moviments d'esquerra, "que no tenen un discurs comú". Capdevila és coautora del llibre La democracia en riesgo ¿Internet e IA al servicio de los populismos?, que es va publicar a principis d'any.

Com es comunica l'esquerra davant la 'fatxosfera'?

Malgrat tenir els algoritmes de Meta o d'Elon Musk en contra, l'esquerra busca i posa en marxa noves formes de comunicar-se a través de les xarxes socials. No només amb refregits de discursos o entrevistes, sinó amb vídeos curts, mirant a càmera i comprensibles, amb més potencial de viralitzar-se. "A l'esquerra li costa simplificar el llenguatge i presentar les idees de manera més simple, però sembla que s'estan posant les piles per arribar a més capes de la societat", apunta la consultora.

Un bon exemple —que no l'únic— són els vídeos protagonitzats per l'alcalde de Cervià de Ter, Guillem Surroca, i publicats al perfil de la CUP Comarques Gironines. Durant el Procés de Garbí, els anticapitalistes van repensar la seva estratègia per a fer-se més entenedors i guanyar adherència. "Aquesta iniciativa surt de la necessitat d'arribar a capes joves, però no només. L'única manera de combatre l'extrema dreta a les xarxes socials és ser-hi. I no des d'una òptica acadèmica, només parlant per a la militància, sinó perquè tothom ens entengui; el veí, el company de classe o la persona que no segueix el dia a dia de la política. Calia un registre més directe i autèntic", reconeix Surroca.

Per a no caure en un discurs reductor o superficial, els anticapitalistes incorporen "moltes dades" en el seu contingut. "El que diem està justificat i té arguments sòlids", continua Surroca. A més, diu, la CUP no busca atacar el rival, sinó parlar d'ella mateixa i oferir propostes. "Creiem que hem de parlar de nosaltres, de model productiu, de l'empobriment del país, de turisme, de llengua, etc. Això no vol dir defugir de temes que ha monopolitzat la dreta com pot ser el de la migració, però tractar-los amb una òptica d'esquerres. Parlar de condicions laborals, de drets, de llengua...", afegeix.

Segons Surroca, la CUP va arrencar aquesta sèrie de vídeos —amb el propòsit de continuar i consolidar-ho com una estratègia comunicativa— perquè, d'aquesta manera, no només obre l'espectre de possibles votants i simpatitzants, sinó que també evidencia que el relat de l'extrema dreta és contradictori. "Hem assenyalat que els mateixos que critiquen l'arribada 'massiva' de migrants, també defensen sectors que depenen de la seva sobreexplotació", sentencia.

Pel que fa a altres partits progressistes catalans, els Comuns i ERC també han començat a publicar vídeos en aquest format, però de manera menys estratègica. Algunes de les cares que més apareixen al perfil d'Instagram de @somcomuns (23.600 seguidors) són l'exalcaldessa de Barcelona Ada Colau o l'eurodiputat Jaume Asens. En el perfil d'@esquerrarepublicana (77.500 seguidors), s'ha intensificat aquest contingut des que Elisenda Alamany ―que ja s'ha anunciat com a alcaldable de Barcelona el 2027― conforma tàndem amb Oriol Junqueras al capdavant del partit.

Creadors de contingut a l'esquerra

Carulla admet que s'està superant la barrera d'entrada amb la simplificació del missatge, però que, comparativament, es crea menys contingut des de l'esquerra. No obstant això, hi ha iniciatives com per exemple Pantube.tv, que reuneix creadors digitals amb una perspectiva "antifeixista, anticapitalista, feminista transincloent i descolonial". Alguns dels comunicadors adherits són els catalans Pol Andiñach, més conegut com a @cuellilargo, amb 157.000 seguidors a Instagram, o Helena Sardà (@helenasarda), amb 57.200 seguidors.

De l'àmbit feminista, destaquen creadores catalanes com Júlia Salander (@salander33), amb 269.000 seguidors, o Carla Galeote (@galeotecarla), amb 138.000. Tots ells generen majoritàriament contingut en castellà, però en l'incipient univers digital català hi ha veus com les d'Anaïs Borràs (@anaisborras) o Maria Serra (@petitamer).

Un canal imprescindible de comunicació

Preguntada per si la viralitat es tradueix a les urnes, Carulla apunta que, sent estricta, "no es pot mesurar la correlació de manera directa o científica". "Amb les dades que tenim, és molt difícil saber si qui ha vist el teu vídeo l'ha portat a votar o no", explica. El que sí que és clar, diu, és que les xarxes socials són un "canal de comunicació vital amb la població", una manera molta pràctica de "generar connexions" amb els simpatitzants i votants, com quan els candidats "surten a passejar" i parlen amb els ciutadans del seu municipi.

Relacionado con este tema

El Govern admet preocupació pels discursos d'odi i els partits demanen contundència a Torre Pacheco

Públic

Les xarxes socials s'han tornat cada vegada més imprescindibles en la comunicació política ―com en gairebé tot―, però és important, segons l'especialista, no fer-les servir sense coneixement. "Els continguts refregits d'entrevistes o discursos passa sense pena ni glòria, pot arribar per la televisió, per on sigui. El que és més problemàtic són els mems o altres publicacions que poden penalitzar si van tard o generen rebuig entre els joves", assenyala. Si l'audiència observa els seus polítics invertint temps i diners ―sobretot si són públics― en seguir tendències més banals, és contraproduent. "Estar a les xarxes no vol dir sumar-se a totes les tendències. Si pot funcionar, bé, però no cal practicar tots els balls i trends de brainrot", conclou Carulla.