El Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, la Bonne, denuncia que la seva supervivència està en perill si la Diputació de Barcelona no li renova el conveni que li permet ocupar bona part de l'edifici on està ubicada des de fa 20 anys. "Cal preguntar-se quantes coses deixarien de passar a la ciutat i a Catalunya si la Bonne no existís", afirma Marta Vergonyós, artista visual i directora d'aquest espai per on passen 20.000 dones creadores cada any.

Al centre de la qüestió hi ha la renovació del conveni per la cessió de l'espai, que segons les artistes i activistes que formen el projecte, la Diputació està obstaculitzant amb una "trampa burocràtica". "La Bonne neix de la ciutadania i és important que es preservi així. Això és incòmode per a la Diputació", sosté Vergonyós.

El centre de cultura feminista ha iniciat una campanya coincidint amb el període electoral per denunciar el que consideren una situació de "maltractament" que fa anys que s'allarga davant la incertesa de si es podran quedar o no a l'espai.

Dificultats burocràtiques

La Bonne, que fa poc que ha celebrat el 20è aniversari, va obtenir un conveni de cessió d'espais el 2003 per 10 anys, fins el 2013, per ocupar l'edifici que comparteix amb la Biblioteca Francesca Bonnemaison i altres equipaments de la Diputació.

A partir del 2013, vençut el conveni, van encadenar autoritzacions temporals, de quatre anys primer i després de dos. "A l'inici de la legislatura [2019] vam començar la negociació i ens van assegurar que hi havia voluntat política de fer-nos un nou conveni a 15 anys", lamenta Vergonyós. 

L'ens públic reclama a la Bonne un tràmit, la Declaració d'Utilitat Pública (DUP), que concedeix el Govern espanyol. El va tramitar, però no va ser aprovat perquè requereix un canvi dels estatuts, cosa que ja el centre ja ha fet però que trigarà dos anys a ser validada. Això implicaria que arribaria més enllà del 2024, data límit de la pròrroga d'autorització de l'ús de l'espai.

"És políticament incorrecte dir 'us volem fora d'aquí', perquè representem 90 entitats de dones, però el que volen fer és privatitzar l'espai", afirma Vergonyós. A la planta baixa hi ha dos teatres que l'ens lloga a partits i organitzacions i això, segons les activistes, ofereix molta més "rendibilitat econòmica".

Assessorada pel col·lectiu Dones Juristes, La Bonne ha presentat un informe jurídic que nega l'obligatorietat de la DUP per renovar el conveni de cessió de l'espai. En el document s'exposa que "durant 20 anys, la DUP no ha estat necessària per signar el Conveni, perquè la Diputació de Barcelona sempre reconeixia La Bonne com una entitat d'interès públic". 

Consultades per Públic, fonts de la Diputació al·leguen una modificació legislativa de 2015 que impedeix que els convenis regulin aquests tipus de cessions d'espai. Així, només hi ha tres opcions: un concurs públic, opció que La Bonne no accepta, les autoritzacions, que ja han esgotat el màxim de temps, o un tipus de cessió que requereix la DUP. 

"No hi ha hagut mai cap voluntat de fer-les fora de l'edifici. El que no pots fer sent administració pública és fer una cessió en contra de la llei", afirmen les mateixes fonts, que reconeixen malestar dins la Diputació per la campanya iniciada per les activistes.

L'ens ha ofert una pròrroga d'un any, fins el desembre de 2024, perquè tinguin temps d'acabar de tramitar la DUP, però La Bonne ho veu com un allargament de la incertesa actual.

Més de 3.000 associades i 90 organitzacions feministes

En el fons, segons les activistes, hi ha la qüestió que la Diputació no reconeix que La Bonne sigui d'interès públic. "No som una entitat cultural qualsevol, som la forma jurídica que aplega la voluntat de més de 90 organitzacions", sosté la seva directora. En total, hi ha més de 3.000 associades.

La Bonne és un espai cultural i també polític, punt de trobada de feminismes diversos al centre de la ciutat i pol de creació artística en l'àmbit de les arts visuals, literàries i escèniques. "No podem permetre que 20 anys de feina de tants col·lectius desapareguin, estem parlant de patrimoni", afirma Norma Falconi, membre de la Junta i de Sindillar, un dels col·lectius que allotja.

L'accessibilitat, al centre de la ciutat, i les sinergies que es creen en un espai compartit entre tants col·lectius i artistes donen a l'edifici de Sant Pere Més Baix unes qualitats de què no volen prescindir. 

És un immoble que va ser donat a la Diputació per Francesca Bonnemaison, pionera de l'educació femenina, per contribuir a l'alliberament de les dones: "Marxar significaria perdre el seu llegat, que hem cuidat moltíssim i també ampliat", apunta Karina Fulladosa, també de la Junta i de Sindillar. 

Es tracta d'un espai i una tasca que reverteix no tan sols en les dones que en formen part, sinó al conjunt de la ciutat: "Es perdria una comunitat viva, un espai d'articulació feminista consolidat al llarg de 20 anys". 

Per tot això, asseguren que seguiran negociant i no descarten accions de desobediència civil similars a la que va portar a la seva cessió el 2003, una tancada. "Ara que el projecte és més sòlid que mai, no renovar-nos és inviable", conclou Vergonyós.