Brussel·les advoca per un impost a les elèctriques i un estalvi energètic obligatori

Camí del setè mes de guerra a Ucraïna, que està deixant conseqüències enormes a tot el continent europeu, la Comissió Europea s'inclina per dur a terme la major intervenció del mercat energètic de la seva història. L'Executiu comunitari proposa imposar impostos a les companyies energètiques, cosa que ja fan països com Espanya i Itàlia.

Segons ja avancen mitjans com l'agència Bloomberg, els plans de la Comissió passen per gravar amb un 33% els beneficis extraordinaris de les companyies fòssils i redirigir aquest guany als consumidors; posar un topall de 180 euros el megawatt hora a les indústries inframarginals, és a dir renovables i nuclears; i un estalvi obligatori del 5% del consum energètic a les hores pic.

La Comissió vol gravar amb un 33% els beneficis extraordinaris de les companyies fòssils

"Els beneficis de les empreses energètiques estan bé, són bons, però aquests ingressos rècord, amb què mai van somiar, que es beneficien de la guerra i de l'esforç dels consumidors, han de ser compartits i redirigits als que més els necessiten", ha assegurat l'alemanya des del Ple d'Estrasburg. Brussel·les calcula que aquests límits ajudaran a recaptar 140.000 milions d'euros.

En un dels discursos sobre l'estat de la Unió més esperat, Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, ha detallat aquestes cardinals de la brúixola estratègica de la UE per fer front a un dels hiverns més incerts de les darreres dècades. La concreció de les mesures energètiques era un dels anuncis més esperats del discurs de l'alemanya a Von der Leyen. El preu del gas ja costa deu vegades més que fa un any, el que comporta "arribar a final de mes generant ansietat a milions de famílies i indústries dins de la UE", ha assegurat.

La presidenta del Partit Popular Europeu ja advoca per emprendre una reforma del mercat elèctric en profunditat i per desacoblar el preu del gas de la factura de final de l'electricitat. Són mesures que des de fa un any que Espanya demana a la capital comunitària, però ha hagut d'arribar una guerra perquè la resta de socis europeus assumeixin que el sistema energètic, tal com està concebut, no funciona.

Ara són les capitals europees les que recullen aquest testimoni. Els 27 ministres d'Energia es reuniran el 30 de setembre a un Consell extraordinari per debatre i, si arriben a un consens, aprovar aquestes mesures. El debat s'anticipa calent perquè no totes estan disposades a gravar les companyies. Especialment reticent és Polònia. I tampoc no genera gaire simpatia l'estalvi vinculant. La Comissió Europea ha postergat, a més, la proposta per imposar un límit al gas. Una mesura molt més complexa des del punt de vista de la unitat i pel que fa a conseqüències.

Reforma dels tractats

En el terreny econòmic, la presidenta de l'executiu comunitari ha reivindicat el fons de recuperació. "Ens vam trobar en la recessió més profunda des de la Segona Guerra Mundial i vam aconseguir la recuperació més ràpida des del 'boom' de la postguerra. Això va ser possible perquè tots ens vam reunir al voltant d'un pla de recuperació comú", ha dit. Ara per ara, l'executiu comunitari ha desemborsat 100.000 milions d'euros als estats membre. Encara hi ha 700.000 milions d'euros més que han d'arribar als 27.

En ple debat sobre la reforma de les regles de dèficit i deute, Von der Leyen ha apostat per unes normes fiscals més flexibles i senzilles, així com més exigents en el compliment. La Comissió Europea preveu presentar la proposta a l'octubre.