Cargando...

CAS PEGASUS Més de 30 entitats de defensa dels drets humans reclamen prohibir l’ús de Pegasus a l'Estat i revisar la regulació del CNI

Organitzacions catalanes, de la resta de l'Estat i internacionals denuncien la "proliferació sense precedents" de l’espionatge amb finalitats polítiques a tot el món, incloent el 'Catalangate', i demanen actualitzar la legislació per protegir els drets fonamentals de la ciutadania. Rebutgen que la convocatòria de la Comissió de Secrets Oficials sigui suficient i reclamen una investigació independent

Publicidad

L'acte de presentació del manifest. — Irídia

barcelona, Actualizado:

Una trentena d'organitzacions d’abast internacional en defensa dels drets humans han condemnat l’ús del software Pegasus per espiar polítics, advocats i activistes arran del Catalangate, que han emmarcat en una "proliferació sense precedents" de l’espionatge amb finalitats polítiques a tot el món. "Estem en una fase creixent de vigilància massiva. Es donen les condicions perquè es pugui vigilar a la ciutadania a un nivell sense precedents", ha advertit Luca Gervasoni, president de La Fede i director de Novact, dues de les entitats firmants.

Publicidad

"Estem en una fase creixent de vigilància massiva"

Click to enlarge
A fallback.

En un manifest presentat aquest dimarts a la seu de la Fede, les entitats reclamen que programari com Pegasus i Candiru, també utilitzat per espiar, deixin de ser usats a l’Estat. Assenyalen la vulneració que comporten, especialment en el cas d’advocats i periodistes afectats, respecte a la llibertat d’expressió i al dret de defensa. "És un software que no és legal ni democràtic i suposa una amenaça per l’estat de dret", ha assenyalat Gervasoni. Als Estats Units l’ús de Pegasus ja s’ha prohibit.

Les entitats descarten que la Comissió de Secrets Oficials, pugui substituir una investigació ja que tracta documentació classificada que no trascendirà a la ciutadania. Aquesta comissió és la que ha de controlar tant les actuacions del CNI com dels magistrats del Tribunal Suprem que han d’autoritzar-les, però durant l'actual legislatura no s'ha reunit encara cap vegada i ho farà per primer cop aquesta setmana després de l'esclat del cas.

Publicidad

Les entitats faran arribar la petició de modificar la llei als partits del Congrés

Les entitats faran arribar aquesta petició als partits del Congrés. "No pot ser que hi hagi una llei que autoritzi les investigacions especials sense especificar a qui", ha dit Franquesa, que ho ha qualificat d’"anomalia democràtica". "Qualsevol ingerència en els drets fonamentals, com el dret a la intimitat i el secret de comunicacions, ha d’estar prevista per llei, ser previsible, clara i accessible", ha remarcat.

Publicidad

Més de 45 països afectats

Gervasoni ha apuntat que aquest software és propietat de NSO Group, nascut arran de l’activitat dels grups d’intel·ligència israelians contra els moviments en defensa de Palestina. S’ha utilitzat en més de 45 països, tant amb règims democràtics com autoritaris, entre els quals Emirats Àrabs Units, Bahrain, Hongria, el Marroc, França, Grècia i Itàlia. Gervasoni ha alertat que "l’opacitat i la impossibilitat de saber què es fan amb les dades obtingudes genera vulnerabilitat a les víctimes i suposa una taca als fonaments de la democràcia".

Preocupació per l'"efecte intimidatori" i l'"autocensura" sobre activistes en defensa dels drets humans

Publicidad

Després que The New Yorker revelés l’espionatge als polítics independentistes, així com periodistes i advocats, Gervasoni ha apuntat que hi ha "una manca absoluta d’empara" dels poders públics envers la ciutadania, ja que no hi ha mecanismes per saber si més dispositius han estat infectats.

Publicidad