Casals i colònies: com pal·liar els efectes del confinament

Nens tancats que no han vist als seus amics durant un bon temps, joves que no han respirat aire pur ni han estat a la natura durant setmanes i una infància i adolescència amb sobredosi de pantalles. "El contrari d’això són les colònies", assegura el portaveu de Fundesplai, Josep Maria Valls, que reivindica que aquestes activitats seran "la sortida natural als efectes nocius del confinament". L’entitat, amb unes 68.000 places anuals, vol garantir que aquest sigui "el millor estiu de la vida de molts nens i joves" i incorporarà continguts relacionats amb el coronavirus per a la seva educació emocional i per "fer aflorar els sentiments negatius i les pors acumulades durant el confinament", també d’aquells que hagin perdut als seus avis.

Grups petits, més espai per dormir, mascaretes i controls de temperatura són possibles mesures

Encara que segur que molts infants han gaudit dels seus pares i de casa seva al llarg d’aquestes setmanes, molts han viscut experiències molt dures, sobretot els nens vulnerables, en pisos compartits amb diverses famílies, sense espai ni llum. "Les colònies i els casals els permetran expressar el que han viscut, incorporar i aprendre hàbits de salut i educar-se en aquest terreny a través del joc", sosté Valls. Per portar a terme les seves activitats, l’entitat treballarà aquest estiu en grups més reduïts, prendrà la temperatura dels participants i netejarà cada dia els seus espais, a més de "fortificar" d’alguna manera els grups perquè ningú ni en surti ni hi entri.

Després de becar 5.000 nens el 2019, Fundesplai pronostica que enguany seran necessàries més ajudes. "Aquest any redoblem la petició a la societat de col·laborar a través de la web", explica Valls. "El nostre granet de sorra és l’optimisme i l’entusiasme", afegeix el portaveu, que advoca per la confiança i la tranquil·litat. "Al sector de l’oci educatiu ens toca trencar el gel de tot el confinament, i per a nosaltres és una enorme responsabilitat i un orgull", rebla.

Una “gran responsabilitat”

Amb el mateix sentiment, el coordinador d’acció comunitària de la Fundació Pere Tarrés, Albert Riu, destaca la "gran responsabilitat" del sector: "Serem els primers professionals que reconnectarem amb els nens i ens retrobarem amb ells". El responsable d’aquesta entitat, que rep uns 30.000 participants cada estiu, també apunta que, sense colònies, els alumnes passarien sis mesos

–del 14 de març al 14 de setembre– sense cap altre referent que els seus pares. Riu remarca que el fet de socialitzar-se –una cosa que de cap manera ha reemplaçat l’educació a distància– és important per a tots, també per als adolescents –els "grans oblidats"–, i demana retornar els nens al terreny de la "petita confidència" entre ells.

Pel que fa al contingut, lamenta que Educació els hagi traslladat un debat sobre la possibilitat que les colònies reforcin el nivell acadèmic dels alumnes: "Anar de colònies és educatiu, però no significa que sigui acadèmic ni que calgui avançar en el currículum o fer reforç escolar", sinó que cal aprofitar, com sempre, per educar en valors, hàbits i esperit crític. Reivindica que les mesures han de ser segures i fer que les famílies se sentin segures, "com quan es diu que ja és segur anar a la perruqueria", però, a part d’això, les famílies han de poder pagar-ho –uns 120 euros a la setmana, de mitjana, als casals de dia amb menjar inclòs.

Si el 2019 l’entitat va becar unes 4.200 famílies, aquest any espera que hi hagi aquestes famílies en situació de vulnerabilitat crònica, però, a més, "caldrà veure quantes més necessiten beca" per la situació sobrevinguda. "Hem constatat que una de les coses que s’han perdut són els hàbits en algunes famílies vulnerables; fins a les 11 no responen al telèfon, van a dormir tard i no tenen connexió amb l’escola", lamenta Riu, que celebra la presència d’una forta xarxa d’entitats que vetlla per aquestes famílies. En aquest terreny, Riu demana no parlar de distanciament social, sinó de distància física: "Més que mai, necessitem acostament social. Com a societat no necessitem posar més distància", i insta a escurçar les bretxes socials. Ara les entitats tenen el focus posat en l’Administració i en la normativa en la qual es treballa, que encara pot registrar canvis.

El full de ruta

La Generalitat sosté que les activitats d’aquest estiu seran "diferents" i a partir de la fase 3

La Generalitat ha començat a establir les bases del pla a seguir i les ha fet públiques aquesta setmana. La secretària d’Atenció a la Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat, Georgina Oliva, avisa que serà un estiu per a activitats d’oci "diferents", un element imprescindible per al desenvolupament integral dels menors. El Govern treballarà en unes "línies mestres" amb el sector de l’oci infantil i també amb els ens municipals que permetran realitzar activitats –com ara casals, colònies, acampades, rutes i camps de treball– a partir de la fase 3 del pla de desconfinament, de manera que no hi haurà una data fixa ni homogènia.

Pel que fa a l’organització, encara que els grups tinguin més participants, s’haurà de treballar en petits "grups de convivència" de com a màxim deu nens amb un professional, i que seran tancats, és a dir, sense interacció amb altres grups, sempre amb els mateixos integrants, per "crear sentit de comunitat i pertinença, alhora que s’assegura la possibilitat de traçabilitat del virus". La Generalitat també demanarà a les entitats i empreses de l’oci infantil circuits i espais alternatius per poder-ne disposar en cas d’eventuals aïllaments per coronavirus, a més de dotar-se d’un protocol de comunicació amb l’atenció primària. Per ­assegurar que tota la cadena tingui la informació necessària, la Generalitat oferirà una formació específica per a professional

Torns, mascaretes i distància

En el terreny de les activitats, es podran realitzar les propostes de sempre, però de manera diferent. Així, serà necessari trobar "solucions imaginatives i flexibles". Entre aquestes, establir torns de matí i tarda, mantenir dos metres entre persones, que cada participant disposi de quatre metres quadrats i que la distància per dormir sigui de dos metres "entre els caps", a més de mascaretes i controls de temperatura, tendes de campanya més grans, individuals o bivac, amb un professional cada deu participants.

Pel que fa als entorns, es podran fer activitats en platges, piscines i natura, i en "la majoria" d’espais on sempre es desenvolupen, amb propostes de dansa, teatre, música i arts plàstiques, així com esports, sempre que siguin individuals i a l’aire lliure. Solucions imaginatives com les que ja han hagut d’adoptar esplais i agrupaments durant aquests dies de confinament, en què han hagut de reinventar la seva activitat habitual, en alguns casos a través de les xarxes socials.

En un comunicat conjunt, diverses entitats i federacions educatives de base voluntària –com Esplais Catalans, Minyons Escoltes i Guies de Catalunya o Escoltes Catalans, entre d’altres– reivindiquen la tasca que fan a l’estiu, però també durant tot l’any "acompanyant infants i joves en el seu creixement integral". Per això, les entitats demanen acompanyament i recursos per garantir poder fer activitats com ara campaments i rutes, i destaquen que el d’aquest estiu és "un repte majúscul", però, a la vegada, "una oportunitat per poder tornar a posar els infants al centre".

Diversitat de casos particulars

Entre les famílies hi ha diversitat de situacions, encara que totes coincideixen en la transcendència del moment. Lali Oliver, amb dues filles d’11 i 13 anys, defensa que enguany és molt important que les seves filles vagin a un casal després del confinament, perquè "el millor que els pot passar és que estiguin amb altres nens i en espais oberts, on puguin ser nenes". La Lali destaca el benefici que suposa en autonomia, i també que apartin la vista de les pantalles, ja que els pares han hagut de relaxar aquestes normes una mica per poder assimilar un confinament ja prou difícil. En el seu cas, les seves filles tenen ganes d’anar al casal, i la seva mare creu que serà un entorn segur, ja que confia en les entitats organitzadores i en els seus experts. No obstant això, també suposarà un esforç econòmic per a la família: "Serà l’extra de l’estiu. No anirem enlloc, però ens és igual".

La Natalia, malalta de fibromiàlgia i amb una nena de 8 anys, estudia enviar la seva filla a un casal "a prop de casa", per al qual requeriria ser becada. Explica que travessa una situació "molt difícil" i necessita sortir a buscar feina després de perdre les hores que feia netejant una casa. A la família monoparental Montilla Cabello, de l’Hospitalet de Llobregat, una activitat d’estiu per al Marc, de 10 anys, li permetria a la seva mare conciliar la vida laboral i familiar. Destaca beneficis com el contacte amb la natura, la convivència amb altres nens i retrobar-se amb els companys: "Per a ell és una aventura". També confia que les organitzacions s’adaptaran a la nova realitat. Per adaptar-se a aquesta nova situació necessitaran beques i ajudes, "perquè el Marc, com altres nens, pugui gaudir de l’estiu".