Catalunya va perdre 100 cinemes des l'any 2000 al 2020, segons una anàlisi de l'ACN a partir dels anuaris estadístics del departament de Cultura de les últimes dècades. Les dades, encara no disponibles per aquest any i el passat, reflecteixen que el 2000 hi havia 237 cinemes arreu del país, i que la xifra no ha parat de baixar des de llavors fins els 137 de fa dos anys, un 42% menys.

El nombre de sales ha patit un retrocés del 18% des del 2010, i ja fa anys que quatre comarques no en tenen cap: l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Segarra i el Pla de l'Estany. Per contra, la densitat de pantalles ha anat a l'alça, cosa que mostra una tendència cap als multicines en detriment dels equipaments amb una única sala.

Entre el 2000 i el 2005, 45 cinemes van desaparèixer. La xifra es va estabilitzar en els següents cinc anys, però a partir del 2011 els tancaments es van succeir fins a arribar als 137 del 2020. Si bé la caiguda mitjana en les últimes dues dècades se situa en el 42% a Catalunya, supera el 50% a set comarques.

Pel que fa a sales, la tendència estava anant a l'alça el 2000, quan n'hi havia 668, i va tocar sostre el 2010 amb 809 i el 2011 amb 813. A partir de llavors, el número de pantalles per cada cinema ha anat baixant fins a situar-se en les 664, a nivells molt similars als del final del segle passat. En la segona meitat de la dècada passada, la tendència es va accentuar, amb una pèrdua del 16% de sales.

Pèrdua de 10 milions anuals d'espectadors per any

Un dels motius de la tendència a la baixa en l'oferta de cinemes és la caiguda d'espectadors, com indica el president del Gremi de Cinemes, Camilo Tarrazón, en declaracions a l'ACN. De fet, el 2001 les sales de cinema tocaven sostre amb 31,8 milions d'entrades venudes a Catalunya, però la dada va caure en picat durant la dècada fins als 20 milions. La xifra de 2019 era de 19,2 milions, amb certa estabilitat comparada amb els anys precedents, però truncada l'any següent per la pandèmia.

Tarrazón justifica la situació actual com a conseqüència de dos fenòmens que s'han produït els últims vint anys: la pirateria, que va provocar que a l'entorn de l'any 2000 la gent consumís les pel·lícules a cas de manera il·legal; i la irrupció de les plataformes. "Es va trobar la manera de consumir legalment però, malgrat això, els números no són millors", constata.

Aquestes dues circumstàncies han provocat un "canvi social" a la "disciplina que implica anar al cinema" i una part del públic "s'hagi acomodat" a la oferta que li arriba a casa. "Molts espectadors s'han anat quedant pel camí", apunta. Segons el president dels exhibidors catalans, això ha provocat que el cinema com a "fenomen cultural" ha perdut rellevància. Amb tot, defensa que les plataformes i els cinemes són dues experiències "compatibles". "El progrés d'una no significa la desaparició de l'altra", precisa.

Polarització del sector: multisales i cinemes independents

Una altra tendència que mostren les dades de Cultura és la progressiva concentració de les sales en menys cinemes. Si bé el 2000 n'hi havia 2,82 per cadascun, al cap de deu anys la xifra havia crescut fins a 4,33, i el 2020 ja hi havia 4,85 sales per cinema. 

Segons Francesc Vilallonga, professor de comunicació a la Universitat Ramon Llull i gestor i programador del Cinema Truffaut de Girona, el sector s'encamina cap a una polarització: les multisales i els cinemes "independents i autorals", que ofereixen un "producte diferent" i que sovint requereixen d'acompanyament públic.

En aquest sentit, constata que han desaparegut l'oferta de cinema als centres de la ciutat i es concentren a l'extraradi, a excepció de Barcelona, que és un "oasi" respecte la "irregularitat" en la distribució de sales a Catalunya.

Vilallonga considera que Girona és un bon reflex de la situació actual al sector. Fins ara, hi havia dos multicinemes que convivien oferint una programació "similar", l'Ocine i l'Albèniz, però la conjuntura actual "no donava espai per als dos". "Ha aguantat el que formava part d'un grup important i això està passant arreu, on les sales aïllades que no poden competir amb grans cadenes, que tenen una lògica més àmplia i en alguns casos inversions internacionals", especifica.

Per contra, sí que hi ha espai per al projecte Truffaut, que aposta per una programació "autoral, amb suport municipal i amb molta activitat cultural a l'entorn", que subsisteix gràcies a haver assolit el repte de "consolidar un públic".