Catalunya es prepara per viure aquest diumenge una altra Diada d'alt voltatge. Però a diferència dels darrers anys -especialment al voltant del 2017- la forta tensió política no serà entre l'independentisme català i l'Estat espanyol, sinó que estarà dins del mateix independentisme.

La tensió entre independentistes no és una novetat, però mai s'havia produït aquesta pugna interna amb l'independentisme instal·lat a les màximes quotes de poder a les institucions catalanes, fins i tot al capdavant de la Generalitat. Amb això, la rellevància i les conseqüències de com es desenvolupi la reivindicativa festivitat nacional de Catalunya té una importància excepcional a les portes de l'inici del nou curs polític que fixa el debat de política general que se celebrarà al Parlament entre el 27 i el 29 d'aquest mes de setembre.

L'absència dels principals dirigents d'Esquerra a la manifestació central de la Diada que convoca l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), començant pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els membres republicans del Govern és un dels punts calents entre independentistes amb un dur enfrontament dialèctic entre la segona entitat independentista després d'Òmnium i ERC.

Però també cal sumar-hi l'agra confrontació que Junts manté amb Esquerra, amb amenaces incloses de ruptura del Govern. Sense oblidar la tensió interna al partit de Carles Puigdemont entre els sectors de Laura Borràs, suspesa com a presidenta del Parlament, i els afins al secretari general Jordi Turull. També cal apuntar a la llista de tensions independentistes les dures crítiques de la CUP a l'Executiu català d'ERC i Junts –criticats sense cap mena de distinció pels anticapitalistes- que ha volat pels aires –si més no com a concepte unitari- el famós 52 % independentista sorgit de les darreres eleccions al Parlament. I no es pot descartar que d'aquesta Diada en sorgeixi una atomització més gran de l'independentisme amb la possible creació d'un nou partit impulsat des de l'entorn de la mateixa ANC que reculli els sectors més arruixats de l'independentisme.

La pugna entre independentistes ve de lluny

No és la primera vegada que l'independentisme arriba dividit i fins i tot amb enfrontaments a la Diada. Els militants més veterans encara recorden els durs enfrontaments –polítics i físics– que es van produir a finals dels anys 80 en un espai emblemàtic de l'Onze de Setembre com el Fossar de les Moreres de Barcelona. Sectors enfrontats del Moviment de Defensa de la Terra -formació de l'esquerra independentista que està a l'arrel de l'actual CUP- van dirimir les diferències polítiques a cop de puny net. I tampoc no van faltar agressions a dirigents d'Esquerra en aquella època quan el partit estava dirigit per Àngel Colom.

La diferència és que la divisió, la forta tensió i els enfrontaments arriben després que des del 2012 l'independentisme superés la seva posició minoritària -i fins i tot en alguns sectors marginal- a la societat catalana adquirint la capacitat de mobilitzar de manera sostinguda centenars de milers de manifestants . Caldrà veure fins a quin punt l'actual divisió i la disputa frena la capacitat de convocatòria de l'independentisme aquest diumenge. De moment l'ANC parla d'un parell de centenars d'autocars ja contractats per traslladar a Barcelona manifestants.

La polèmica manifestació, els detalls

La polèmica manifestació de l'ANC, que ha marcat els principals anys del Procés, recupera la voluntat de participació generalitzada després de dos anys de restriccions i limitacions a causa de la pandèmia. Se celebrarà aquest diumenge a Barcelona amb una marxa que sortirà de l'avinguda del Paral·lel, passarà pel Moll de la Fusta i el passeig d'Isabel II i acabarà a l'avinguda del Marquès de l'Argentera, davant de l'Estació de França, on hi haurà l'escenari habitual per als parlaments polítics.

Les actrius Carme Sansa i Pepa Arenós seran les encarregades de conduir l'acte i presentar les intervencions, que obrirà el vicepresident de l'ANC, Jordi Pesarrodona, seguit del president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Jordi Gaseni, i el president d'Òmnium, Xavier Antich. La presidenta de l'Assemblea, Dolors Feliu, serà l´encarregada de tancar l'acte, que acabarà amb una actuació musical de Quim Vila. Com és habitual acabarà amb la interpretació d'Els Segadors. I com és tradicional, la marxa començarà a les 17.14 hores.

Enfrontament entre ERC i l'ANC

La polèmica i sobretot l'enfrontament entre Esquerra i l'ANC ha marcat sens dubte aquesta Diada. Tot i que la presidenta de l'ANC, Dolors Feliu, ha assegurat que l'entitat està "totalment refermada" en el manifest amb motiu de la Diada que critica els partits però ha negat que sigui una manifestació contra ERC.

Feliu assegura que es tracta d'un retret a l'"autonomisme immobilista". Per part seva, el president d'Òmnium, Xavier Antich, es mostra més moderat. Òmnium no comparteix amb l'ANC que els partits independentistes s'hagin acomodat a les institucions però ha animat a la participació massiva a la manifestació i la resta d'actes. Antich posa l'èmfasi en què és necessari un "nou cicle" per avançar cap a la independència.

Tot i les paraules de Feliu, la direcció d'ERC s'ha sentit atacada per la convocatòria d'aquest any, molt dura contra les polítiques del Govern per avançar cap a la independència que l'ANC considera autonomistes. Així doncs, ni el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ni cap membre republicà del seu Govern participaran a la manifestació de l'ANC. Aragonès assistirà a diversos actes de la Diada però no a aquesta mobilització en concret: "Seria contradictori participar en una manifestació contra el meu propi Govern", ha assegurat el president.

La majoria de dirigents republicans tampoc participaran a la convocatòria. Esquerra Republicana ha lamentat en una carta adreçada a la militància la decisió de l'Assemblea Nacional Catalana d'"excloure" una part "molt important" de l'independentisme de la manifestació que ha organitzat per la Diada. En opinió dels republicans, aquesta decisió divideix i fa "petit" el moviment sobiranista. "No podem compartir un manifest de convocatòria dirigit contra els partits independentistes i contra la feina que, amb molt d'esforç i sovint patint repressió, presó i exili, fan cada dia milers de persones compromeses amb la llibertat del país", escriuen els dirigents d'ERC . "La manifestació s'hauria de fer a favor de la independència i no en contra d'altres independentistes", lamenten.

Junts participarà i tensa el Govern

En canvi l'altra part del Govern, la que representa Junts, sí que hi serà present i ha retret al president Aragonès i la resta de l'Executiu que no hi participin. El vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, ha assegurat, en una entrevista a l'agència ACN, que sempre se sentirà "còmode" en qualsevol manifestació "que sigui per fer avançar el país nacionalment". "Els qui estem a primera línia hem d'estar disposats a encaixar crítiques o algun xiulet. Per això estem en aquesta responsabilitat", ha afegit. Puigneró no interpreta el manifest de l'Assemblea com una crítica a Junts.

La CUP es mostra crítica amb la resta de partits

Per la seva banda, la CUP aposta per participar a tots els actes de la Diada inclosa la manifestació. Els anticapitalistes també organitzaran, com és tradicional, els seus propis actes polítics durant la jornada de la Diada. La diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant veu "comprensible" que la manifestació de l'ANC de la Diada tingui la voluntat d'"esmenar" el Govern ja que "cal començar un nou cicle i avançar cap a la ruptura".

En una entrevista a Catalunya Ràdio, ha dit que la seva formació estarà a la manifestació de l'ANC i ha instat ERC i Junts a "abandonar batalles partidistes que l'únic que fan és generar desmobilització". "Que no s'entorpeixi aquesta mobilització popular que és més necessària que mai", ha afegit. També ha dit a Junts que ells també són responsables que el Govern no estigui avançant cap a la independència, ja que formen part de l'Executiu català. La CUP aposta per recuperar la confrontació amb l'Estat, per a la qual la mobilització constant de la ciutadania és imprescindible, asseguren.

Els principals actes

Al marge de la pugna política, aquest dissabte, vigília de l'Onze de Setembre, ja s'organitzen multitud d'actes a molts municipis catalans reservant així el diumenge per a l'assistència als actes centrals a nivell nacional que se celebren habitualment a Barcelona. Entre aquests, els principals seran la tradicional ofrena de corones de flors al monument de Rafael Casanova amb la participació de nombrosos partits, sindicats i entitats. L'acte polític d'Òmnium, al migdia, al qual sí que preveu assistir el president de la Generalitat, l'acte del Fossar de les Moreres aquest any dedicat a Lluís Maria Xirinacs i la manifestació de l'ANC de la tarda seran l'eix central de la Diada a la capital catalana. Que acabarà recuperant, després de la pandèmia, el concert multitudinari de la Festa per la Llibertat com a cloenda a la tarda i el vespre al passeig Lluís Companys on durant tot el dia Òmnium organitzarà diverses activitats.

La Diada és a Catalunya el tret de sortida del curs polític. Un curs polític que s'entreveu intens i ple d'incerteses. Marcat per la tensió electoral, amb els partits ja pensant en les eleccions municipals. I aquest any marcat també per la fractura de l'independentisme que cal veure quines seran les conseqüències que comportarà. Amb possible ruptura del Govern inclosa i un incert desenvolupament de la taula de diàleg entre el Govern i el Govern espanyol que a Esquerra esperen doni algun fruit -més concret que fins ara- abans de l'inici del nou any, que serà d'altíssim voltatge polític.