Entrevista a Jason Moore, autor del terme 'Capitalocè'"La centralització de capital ha provocat que visquem en un capitalisme zombi"
L'assagista reflexiona sobre la unió del proletariat amb la resta de forces naturals en el que ha denominat "biotariat" per fer front a l'explotació capitalista

Madrid-
Primer va ser el Plistocè, una època caracteritzada per les seves glaciacions. A aquesta la va succeir l'Holocè, un període més càlid, en el qual vivim ara. L'espècie humana va desenvolupar l'agricultura i diferents civilitzacions, provocant un impacte sobre la terra –i la Terra–. Per aquesta raó, alguns geòlegs han proposat parlar d'una nova època: l'Antropocè. El terme és molt debatut en la comunitat científica i ha servit d'inspiració per al camp de les Humanitats, i en concret, de les anomenades humanitats ecològiques, que analitzen la crisi climàtica i ecosocial des d'aproximacions històriques, estètiques, econòmiques, literàries, filosòfiques i un llarg etcètera.
Aquest terme, que ha revolucionat el pensament, va rebre la cridanera contestació de l'historiador i economista polític Jason Moore (EUA, 1971), adscrit a la Binghamton University de Nova York. En el seu lloc, l'investigador va encunyar el terme Capitalocè, ja que no tota la humanitat ha contribuït per igual al col·lapse ecològic, sinó que han estat les elits capitalistes les que han empès el procés. Així ho va tractar a Capitalismo en la trama de la vida, un assaig que s'ha convertit en referència per a múltiples pensadors. Moore va visitar Espanya fa uns dies per a presentar el seu nou llibre, La gran implosión (Traficantes de Sueños). En conversa amb Público, reflexiona sobre els responsables de l'emergència mediambiental, el seu paper en la formació de desigualtats i els límits de la socialdemocràcia per fer-li front.
La seva tesi principal amb el concepte de Capitalocè pretén descentralitzar l'atenció en els éssers humans pel que fa a la crisi climàtica. Qui o què ha de rendir comptes?
Sabem qui són els responsables de la crisi climàtica. Tenen noms, direccions i comptes bancaris. Amb l'informe Carbon Majors (publicat en 2014 pel Climate Change Accauntability Insitute) vam aprendre que 150 corporacions són les causants del 70% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. Mai abans havíem aconseguit aquest impacte sobre el planeta. I no obstant això, molts ambientalistes locals rebutgen anomenar els responsables. Rebutjar esmentar el sistema i als responsables de finançar-lo és una manera de negar un factor fonamental de l'escenari que vivim.
A qui identifiquen els ambientalistes com a responsable?
La paraula 'naturalesa' és un element clau del vocabulari conceptual de l'imperialisme
Declaren que el responsable del col·lapse climàtic és l'ésser humà. I aquí hi ha la qüestió: separen humà i naturalesa. Aquesta manera de pensar no és innocent. Es tracta d'una visió del món basada en l'"etern conflicte", que és la visió del món de les classes dominants. Al llarg dels segles, les classes dominants s'han referit a la naturalesa per dur a terme els seus projectes. Per això considero que "naturalesa" és la paraula més perillosa. Aquest és un element clau del vocabulari conceptual de l'imperialisme. En un principi, s'utilitzava per parlar d'aquelles persones que eren habitants d'un lloc, però en les conquestes de les Amèriques va començar a emprar-se per incloure a les persones indígenes com a part del territori expugnat, és a dir, per excloure'ls de la societat.
Les relacions d'explotació i dominació produeixen abstraccions socials, com la divisió home-dona o civilitzat-salvatge, que són una manera d'alienació. Com opera la divisió humà-naturalesa?
Des de l'inici del capitalisme, que jo situo en el segle XVI, hi ha hagut primer un projecte de cristianització i després un projecte civilitzatori. Ara els diem projectes de desenvolupament. Darrere d'aquests conceptes hi ha la idea que s'està civilitzant a qui és salvatge, és a dir, a qui es troba, com diria John Locke, en estat de naturalesa. Aquesta noció és òbviament una manera de dominació sobre les persones indígenes. De fet, aquesta noció involucra la invenció del concepte d'indígena, que no forma part de la societat i de la humanitat, sinó de naturalesa.
El concepte de 'naturalesa' existeix per proporcionar treball il·limitat i que les elits aconsegueixin així riquesa i poder
També "dona" és un concepte natural. En concret, la idea que el treball de les dones és una categoria natural ve a dir que les dones no mereixen remuneració pel seu treball. Això va ser fonamental en el procés de proletarització i la conseqüent creació de la classe obrera. El concepte de naturalesa existeix per proporcionar treball il·limitat i que les elits aconsegueixin així riquesa i poder.
Si un atura un moment la lectura d'aquesta entrevista i reflexiona sobre com diversos grups ètnics i racials, les dones o el col·lectiu LGTBIQ+ han estat caracteritzats històricament, aviat s'adonarà que tot gira entorn de la percepció de naturalesa i el natural. Ho veiem encara en el gran panorama polític. Per exemple, Josep Borrell, l'antic alt representant de la Unió per a Afers exteriors i Política de Seguretat, es referia a Europa com "el jardí" i a la resta del món com "la jungla". Aquesta és la noció clàssica de llei natural.
En els seus textos comenta que els canvis climàtics al llarg de la història han redundat en canvis sobre la manera d'organitzar les societats. De quina manera desencadena l'actual crisi climàtica una reestructuració social?
La crisi climàtica té dues implicacions. La primera és que suprimeix la productivitat de l'agricultura, ja que la terra ha perdut molta fertilitat des del segle XIX. La segona implicació és que provoca un alentiment progressiu de la productivitat del treball. Queda per veure què succeirà amb això. Però des dels anys setanta veiem com es redueix la taxa de guany. En aquella època ens van prometre que el futur seria el futur de la prosperitat global. En el seu lloc, hem rebut l'explotació global, amb milers de milions d'habitants obligats a viure a les ciutats i buscar treballs no manuals, així com persones expulsades de les seves llars perquè les condicions climàtiques són insostenibles.
Ens van prometre que el futur seria el futur de la prosperitat global. En el seu lloc, hem rebut l'explotació global
El canvi climàtic no és només un producte del capitalisme, sinó que a més està augmentant les seves contradiccions. Sovint es malinterpreta i vull deixar-ho clar: l'emergència mediambiental no causa res de manera directa, però incrementa la intensitat de tota forma de conflicte; els principals problemes socials, la migració, l'auge de la ultradreta populista... La crisi climàtica tendeix a desestabilitzar-ho tot.
Quin és el paper del col·lapse climàtic en l'auge de la ultradreta populista a tot el món?
Per començar, les dinàmiques competitives del capitalisme han arribat al seu final. Les primeres 50 corporacions del món ostenten al voltant del 30% de les capitalitzacions a la borsa. Això és una centralització del capital sense precedents, la qual cosa ha provocat que visquem en un capitalisme zombi, ja que ha perdut el seu caràcter competitiu. I aquesta centralització del capital està relacionada que, després de 50 anys de neoliberalisme, el centreesquerra i el centredreta coincideixen amb aquest capital centralitzat. Una de les coses en les quals coincideixen és que volen fotre als treballadors, però això no proporciona cap benefici. Es tracta d'una de les profundes contradiccions que tenen lloc en el present. La ultradreta populista és una resposta a aquesta centralització de poder.
En el cor de l'extrem centre existeix la noció que la democràcia és dolenta
Un altre element clau és com aquest extrem centre ens prepara per a societats postcapitalistes basades en el denominat "estat de seguretat nacional", que es caracteritza per una ingerència de les forces militars en assumptes polítics i econòmics. I és que en el cor de l'extrem centre existeix la noció que la democràcia és dolenta. Ja ho vam veure en la pandèmia, quan les classes professionals es van quedar a casa i demanaven Uber Eats mentre la classe treballadora va quedar absolutament destrossada.
Estan preparats els partits verds per donar una resposta a aquest problema i, en general, per afrontar la crisi climàtica?
Diria que els partits verds objectivament se situen ala dreta política. Hi ha contradiccions entre ells, però es veu clarament en el cas del Partit Verd d'Alemanya. Estan a favor de les armes i de la guerra i en contra de la classe treballadora. Això em posa nerviós, perquè si hi ha una amenaça existencial avui dia, aquesta és anar a la guerra.
També parla de l'apartheid' climàtic, el patriarcat climàtic i la divisió de classes climàtica com els tres pilars del capitalisme.
La naturalesa és un instrument de dominació perquè divideix a persones amb el mateix salari
Són una trinitat capitalogènica. La classe treballadora moderna entén quins són els seus interessos, i això deixa als capitalistes una important tasca: dividir el món. Els modes habituals són tres: nació, raça i gènere, i els tres són naturals. La naturalesa és un instrument de dominació perquè divideix a persones amb el mateix salari. Això és el que veiem amb les polítiques antimigració, les polítiques de gènere dretans o amb els arguments nacionalistes. L'apartheid climàtic i el patriarcat climàtic no són el resultat de la crisi climàtica, sinó que són produïts a través de les dinàmiques de classe del capitalisme.
Enfront d'aquesta divisió, com podem unir-nos, no nomes el proletariat, sinó totes les forces humanes i extrahumanes que formem el biotariat?
Tots som forces de la naturalesa. La divisió d'humà i naturalesa és una formulació ideològica burgesa. He escoltat alguns marxistes ortodoxos dir: "Moore és ximple. Vol crear aliances amb els animals". Bé, clar que l'ésser humà és un animal específic amb les seves particularitats, però darrere de la distinció humà-naturalesa resideix la idea que algunes vides són d'un sol ús i altres no. I tenim una història del capitalisme que ha categoritzat la naturalesa per a redefinir el que és humà, però també el subhumà. Aquesta noció és, per exemple, la que es troba en la retòrica d'Israel amb el seu genocidi sobre Palestina.
La divisió d'humà i naturalesa és una formulació ideològica burgesa
Marx va explicar que el capitalisme degrada i s'apropia de la terra com també degrada i s'apropia del treballador, de manera que el proletariat també és part del biotariat. Marx va afegir que les criatures també han de ser lliures. Ens alcem o fracassem com un. Una ferida a un és una ferida a tots. Desconfiaria de crear una imatge de la naturalesa com quelcom supernatural i místic. En el seu lloc, advoco per entendre la naturalesa com el treball de totes les espècies. Sota aquesta perspectiva, hem de buscar la cooperació massiva. Cooperació significa democràcia, i tendeix a ser un treball productiu.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.