Público
Público
8-M

Cinc novetats editorials per entendre el feminisme

T’acostem a cinc llibres en català amb la dona i el feminisme com a tema central. No hi són tots però els que hem triat valen la pena i ofereixen visions anticipadores com les de la Montserrat Roig o conciliadores i ben fonamentades com la de la Cristina Genebat a ‘Som iguals o no?’, sense obviar la feina d’Icaria editorial que acaba de publicar un llibre sobre l’art i el part.

Portades de tres nous llibres sobre feminisme.
Portades de tres nous llibres sobre feminisme.

Amb l’arribada del 8 de març moltes editorials aprofiten per promocionar llibres que giren al voltant de les dones i els feminismes. Escriure-ho en plural és necessari perquè totes aquestes novetats editorials publicades en català demostren que no hi ha només una dona, o un tipus de feminisme, i que malgrat tota la diversitat, de vegades controvertida, al voltant del tema, sí que despunta un comú denominador: la lluita per la llibertat i la igualtat. Que el feminisme és plural i que és millor parlar de les dones i no de la dona ho certifiquen un munt de veus. "El feminismo, pues, defiende la razón y la vida y, a la larga, lucha para que la palabra 'libertad' no sea una palabra abstracta y privilegio de unos pocos" va escriure Montserrat Roig a El Feminismo.

Fragments d'El Feminismo de la Roig ara es poden trobar a Montserrat Roig. Som una ganga. Textos Feministes publicat per l’editorial Comanegra. L’edició d’aquest llibre ha anat a càrrec de l’escriptora i directora de l'Observatori Cultural de Gènere Maria Àngels Cabré. Llegir la Montserrat Roig és imprescindible per entendre la història del feminisme català i Cabré que coneix molt bé la seva obra, en aquest llibre ha agrupat un seguit de textos on l’escriptora i assagista va abordar el tema del feminisme, parlant de mares, escriptores, mestresses de casa, però també de sexe, pornografia i l’avortament. I esclar, la Roig que era un corcó, no obviava els homes i en alguns dels seus escrits es mostra molt crítica amb els intel·lectuals masclistes d’esquerres amb qui va coincidir. Els capítols que Cabré anomena "El cos i les relacions amb els homes" i "La violència masclista" són imperdibles, i alguns dels articles que s’hi apleguen esgarrifen per allò de que el temps passa, però hi ha coses que no canvien.

Som iguals o no de Cristina Genebat i publicat per la Rosa dels Vents és un llibre molt personal i conciliador. El que ha fet aquesta actriu i traductora és seguir la necessitat d’anar a l’origen de moltes qüestions que rodegen la dona en ple auge del moviment feminista. Mare de tres fills, l’autora va sentir la necessitat d’escriure aquest llibre quan estava embarassada i va sentir que homes i dones no som iguals. "Penso que potser cal un feminisme optimista, raonat i raonable. Un feminisme per a totes que sumi, que ens faci lliures…", escriu Genebat.

Des d’una serenor ben fonamenada amb moltes lectures i fidel al seu aprenentatge, la tesi d’aquest llibre s’encamina a creure que les dones no som les úniques víctimes d’una societat injusta; i que "cal protegir l’educació i la cultura i fer-les feministes, i cal buscar la complicitat dels homes i treballar junts per un futur més just i més solidari. (···) Discriminar-los pel fet de ser homes és ridícul i és un gest que està condemnat al fracàs".

Maria Àngels Cabré també té una altra novetat a les llibreries, l’antologia Feminisme a Catalunya. El llarg viatge de les dones. Un llibre també necessari per entendre d’on venim i conèixer grans figures com Aurora Bertrana, Frederica Montseny, Anna Murià, Teresa Pàmies o Maria Mercè-Marçal entre d’altres. En aquest llibre hi son presents 50 textos de dones de finals del XIX i del segle XX que van forjar el feminisme a Catalunya. Només un breu tast del que va escriure Maria Mercè Marçal el març del 79:

"Amb la nostra derrota col·lectiva a l’esquena, avancem a poc a poc però sense aturall. D’aquest vell farcell en traiem la ràbia per tirar a terra la muralla, el petit orgull de saer que no hem estat del tot vençudes. Del nostre descobriment, d’adonar-nos que som una nació oprimida, ens ve la força per lluitar i per avançar". Aquest fragment és una mostra de la potència que tenen les veus recollides en aquest volum que es fa ressó les Primeres Jornades Catalanes de la Dona del 1976 però també de les directrius feministes que difonien dones com Dolors Monserdà: "tenim els ulls posats a l’estranger per a adoptar-ne sports, modes i costums, fixem-nos per a copiar els exemples que ens donene de protecció de l’explotada dona obrera".

L’editorial Icaria, que al seu catàleg agrupa una bona colla de llibres incòmodes de dones valentes (Clave K de Margarita Rivière en va ser una bona prova), acaba de publicar El part: motiu de creació social i Artística escrit per gent vinculada a Casa Migjorn. Una casa de naixements que aposta per viure amb respecte i autonomia cicles tant naturals com la gestació, el part, el naixement, el postpart i la criança. Temes recollits al llibre sense embuts, detall que s’agraeix ja que sovint aquests episodis sovint són silenciats o tractats d’una manera edulcorada.

Qui ha resultat ser feminista sense saber-ho i no se n’amaga és la periodista Ariadna Oltra. A Soc feminista i no ho sabia (Rosa dels Vents), Oltra explica el despertar de la seva consciència feminista. "No pretenc fer cap tesi, no pretenc ensenyar a ningú què és el feminisme. Només és un granet de sorra més, el meu i en primera persona, per sacsejar consciències. I parteixo d’una sensació i transformació molt íntima que explico en el llibre i que va lligada a la meva maternitat, que per a mi ha sigut el ‘motoret’ d’això".