Público
Público
FESTIVAL DE SITGES

"El cinema fantàstic sempre s’obre camí"

El director del Festival de Sitges, Ángel Sala, admet que serà un "any difícil", però convida als espectadors a descobrir les sorpreses del certamen, que se celebrarà per primer cop en un format ‘híbrid’. El certamen arrenca aquest dijous.

El director del Festival de Cinema de Sitges. ACN
El director del Festival de Cinema de Sitges. ACN

Enguany King Kong, la mascota del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges, avança cap a l’Església de San Bartolomé amb una mascareta. El lema: "We will pull this together" (Junts ens en sortirem). Ambient pre o post-apocalíptic? "La situació que vivim és molt greu, però jo tampoc la qualificaria d’apocalíptica", explica a Públic el director del festival, Ángel Sala. "Hi ha i hi ha hagut desgràcies i catàstrofes a tot el món molt més terrorífiques, però la crisi de la Covid-19 és global i ha arribat als països desenvolupats i rics com els Estats Units, o a Europa", segueix, "això la fa per a molts més apocalíptica, però per a mi també ho és la guerra a Síria, amb milers de morts, destrucció global, ús d’armes de destrucció massiva i una crisi de refugiats que no hem estat capaços de gestionar, però és clar, és Síria...".

Organitzar un festival de cinema sempre és complicat, però fer-ho en temps de Covid-19, òbviament, encara pot ser-ho més. Per això Sala es pren la molèstia d’explicar a aquest diari totes i cadascuna de les mesures de seguretat que s’han adoptat: "Hem treballat en coordinació amb les administracions i amb l’assessorament d’experts per aconseguir una validació de tots els sistemes de seguretat anti-Covid-19 com la ventilació, la desinfecció de les sales després de cada projecció, gestió de les cues, entrades i sortides, i obligatorietat de l’ús de la mascareta a tots els espais i dintre de les sales en tot moment". El festival, afegeix, "és un lloc segur, encara que la responsabilitat individual també serà decisiva, i per això la comunicació de mesures i protocols serà impecable."

Degut a la situació, l’edició que arranca aquest dijous també serà híbrida, és a dir, presencial i online, a través de la plataforma de continguts Shift72. Com recordaran alguns lectors, mesos abans l’Atlàntida Film Fest ja va experimentar amb la possibilitat de fer un festival directament en plataforma de vídeo en demanda (VOD). No suposa això un desafiament per al model de festival tal i com el coneixem?

El festival serà "totalment presencial" amb un "compliment online que abasta més de 80 pel·lícules"

"Fa temps que s’avalua la possibilitat d’un complement online a molts festivals", respon Sala, "la crisi de la pandèmia ha accelerat processos que ja estaven plantejats i que ara urgeix coordinar entre tots els actors de la indústria perquè han vingut per quedar-s’hi." En el cas de Sitges, el festival serà, doncs, "totalment presencial, amb un complement online que abasta més de 80 pel·lícules i sessions de curtmetratges". Sala descriu aquest model com "una xarxa de seguretat per al festival per la situació, així com una nova finestra per a persones que vulguin gaudir de la programació però els hi sigui impossible assistir."

Imatge de la presentació de l'edició d'enguany del festival de cinema fantàstic de Sitges. ACN
Imatge de la presentació de l'edició d'enguany del festival de cinema fantàstic de Sitges. ACN

Menys cintes, la mateixa intensitat

Del 8 al 18 d’octubre els espectadors del Festival de Sitges tindran l’oportunitat d’escollir entre desenes de pel·lícules per veure. La representació geogràfica és molt variada i va des de la canadenca Possessor (David Cronenberg, 2020) fins a la francesa Mandibules (Quentin Dupieux, 2020) o la russa Sputnik (Egor Abramenko, 2020). De producció espanyola destaquen Baby (Juanma Bajo Ulloa, 2020) i La vampira de Barcelona (Lluís Danés, 2020), basada en una sèrie d’assassinats reals ocorreguts a Barcelona a inicis del segle XX i atribuïts a Enriqueta Martí que van ser motiu d'atenció de la crònica negra de l'època.

El director del festival admet que el 2020 és un "any difícil per créixer", però assegura que la programació no és "de transició de circumstàncies"

Sala admet que el 2020 "és un any difícil per créixer", però precisa d’immediat que "la programació no és per a res de transició o circumstàncies: està al nivell d’altres edicions i havent menys pel·lícules, al voltant de 50 menys, la densitat i qualitat és major." El director del festival es mostra convençut que "hi haurà sorpreses, ja que hi ha moltes pel·lícules poc conegudes, en molts casos estrenes mundials i internacionals de les quals es parlarà i molt." I, per descomptat, compta amb que "Sitges té un públic fidel", encara que el festival "s’obre a buscar nous espectadors cada any."

El Premi Honorífic del Festival de Sitges serà aquest 2020 per al cineasta David Lynch, tot i que no podrà assistir per recollir-lo personalment, i l’edició remasteritzada del seu clàssic, L’home elefant (1980), serà l’encarregada de cloure el festival. És molt difícil escollir un títol de la seva llarga trajectòria, així que en comptes de fer-ho, Sala recomana si és possible veure-ho "tot", ja que "és un autor imprescindible, un autor total". Lynch, afirma, és un director que "després de més de 40 anys de carrera segueix revolucionant a cada proposta", com ha demostrat "la nova temporada de Twin Peaks", que no té "res de semblant."

Pregunta obligada: amb tantes crisis com hi ha ara mateix (sanitària, política, social, econòmica, mediambiental) pot dir-se que el gènere té un terreny propici per créixer o més aviat tot el contrari? "El cinema fantàstic sempre ha reflexionat sobre l’entorn real", contesta Sala, que esmenta els precedents de la crisi del 29, la guerra freda o els atacs contra les Torres Bessones de l’onze de setembre del 2001, que "provocaren un producte molt identificable." "El fantàstic sempre s’obre camí i a més aquí s’ha produït un efecte premonitori molt clar que també caldria valorar", reflexiona. "Gairebé tot el que està passant estava escrit o imaginat per certes pel·lícules, algunes molt conegudes, com ara Contagi (Steven Soderbergh, 2011) o Hijo de los hombres (Alfonso Cuarón, 2006)", afegeix. "La ficció s’entrellaça i combina amb allò real", assegura abans d'acabar amb una frase tan inquietant com el gènere del que s'ocupa el festival: "Els límits entre el que és real i el que és imaginari són cada cop més difusos."