Público
Público
CATALUNYA SUMA

Ciutadans, de guanyar les eleccions a Catalunya a deixar-se fagocitar pel PP

La formació de dretes sempre s'havia negat a anar en coalició amb el PP més enllà de l'acord a Navarra. Justifica aquest canvi per la possibilitat que governi el tripartit d'esquerres (ERC, PSC i els comuns) a Catalunya.

cayetana arrimadas
La portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, i la futura líder de Cs, Inés Arrimadas, al Parlament. | EFE

marta monforte

Una de les consignes més repetides per l'exlíder de Ciutadans, Albert Rivera, era que la seva formació havia nascut per trencar amb la dinàmica de blocs: "No vull una Espanya de rojos i blaus", deia, en referència a PSOE i PP, als que acusava d'haver cedit amb el nacionalisme no espanyolista durant quaranta anys. La formació va sorgir l'any 2006 a Catalunya amb un objectiu: superar el que denominaven "l'obsessió identitària" de la societat catalana. El partit es va anar fent forat al Parlament de Catalunya a poc a poc nodrint-se, principalment, de votants socialistes i populars desencantats.

Ciutadans va experimentar un creixement exponencial en la següent dècada: en les autonòmiques de 2012 van passar de 3 a 9 diputats; en les de 2015, van obtenir 25 escons -convertint-se en els líders de l'oposició, a més de 200.000 vots de la tercera força, el PSC-; i el 2017, amb Inés Arrimadas al capdavant, van ser la primera força amb més d'un milió de vots i 36 escons. No obstant això, Arrimadas no comptava amb la majoria suficient per formar govern i les formacions independentistes, amb JxCat al capdavant, han dirigit la Generalitat conjuntament. Un Govern que ha acabat amb una crisi institucional i l'anunci d'eleccions anticipades aquest dimecres.

El partit de dretes actualment es troba en una situació complicada després de perdre la major part del seu cabal polític en les eleccions generals del passat 10 de novembre, i quedar-se únicament amb 10 diputats. El partit el dirigeix una gestora provisional que es va nomenar pel Consell General -amb polèmica pel mig- després de la dimissió d'Albert Rivera, a l'espera que s'esculli un nou líder a la V Assemblea Extraordinària que se celebrarà al març i que també definirà el rumb del partit. La pròpia Arrimadas és la favorita per ocupar aquest lloc.

Aquest dimecres, el portaveu del partit al Parlament, Carlos Carrizosa, va mostrar-se disposat a confluir mitjançant una coalició electoral amb el PP a Catalunya: "Cs i PP mantenim la defensa de la Constitució. A Catalunya estem en contacte permanent amb el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, explorant totes les vies. Aliances pre i post electorals a Catalunya són necessàries i les portem a terme en el nostre programa ", ha explicat el diputat de Cs a la Cadena Cope. Una posició que ha ratificat en roda de premsa després de l'anunci de president de la Generalitat, Quim Torra, donant per "esgotada" la legislatura.

A les generals de l'10-N, els neoliberals van ser la vuitena -i última- força més votada a Catalunya amb representació, per darrere de PP i de Vox. Únicament van aconseguir dos escons. No obstant això, el vot autonòmic i l'estatal no ha de seguir necessàriament els mateixos patrons. Segons una enquesta de Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) publicada a finals de 2019, Ciutadans cauria a la quarta plaça amb una forquilla d'entre 14 i 16 diputats. Perdria, apróximadamente, 20 escons respecte a 2017.

Ciutadans sempre havia rebutjat confluir amb el PP

El PP vol tornar a ser el partit hegemònic de la dreta i el seu líder, Pablo Casado, considera que aquest objectiu només és possible si aconsegueix 'refundar' Ciutadans -i també a Vox- al voltant d'una mateixa papereta. Els conservadors porten pressionant els dirigents de la formació de dretes durant gairebé un any per confluir sota la plataforma Espanya Suma, però sempre s'havien trobat amb la mateixa resposta: un 'no' rotund de la direcció de Cs.

El partit de dretes només va acceptar aquesta fórmula a Navarra, però es va negar a aplicar-la en territoris en què PP i Cs són residuals, com el País Basc, i tampoc va voler traçar una coalició per al Senat. Cs considerava que a Navarra es donaven unes condicions "molt específiques" per sumar, ja que hi havia un altre partit, UPN, que era majoritari i actuava com a nexe d'unió entre tots dos.

El principal motiu que ha defensat Ciutadans fins ara per rebutjar l'aliança és ideològic. "Nosaltres som liberals, ells conservadors", assenyalava recentment un diputat de Cs a Públic. Des de la formació consideren que "cal crear una demanda de partit liberal europeu" i que les diferències amb els populars s'accentuaran a mesura que avanci la legislatura. A més, també hi ha el temor que el PP els acabi absorbint, ja que ells es troben en una situació d'inferioritat numèrica respecte als de Casado.

Com justifiquen aquest canvi de posicionament? Des de Ciutadans al·leguen que la situació a Catalunya és "excepcional" després del recent acord de PSOE i Esquerra Republicana per facilitar la investidura de Pedro Sánchez. Els de dretes creuen que aquest pacte podria ser extensible al Principat si els números donen per formar tripartit entre republicans, socialistes i comuns. Per la seva banda, el líder del PP català, Alejandro Fernández, ha assenyalat que aquest "hauria de ser l'embrió de la posterior Espanya Suma: un reagrupament de centredreta".

Toni Roldán: "Com superarem la dinàmica de vermells i blaus que vam venir a combatre si ens convertim en blaus?"

Una de les marxes que va fer més mal al partit abans del desastre de novembre va ser la de Toni Roldán, exsecretari de programes i un membre amb pes orgànic en l'Executiva permanent. Va abandonar la formació al juny, entre crítiques a l'acostament al PP i a Vox per part de Ciutadans. Roldán va explicar al Congrés dels motius de la seva marxa: "Totes les estratègies polítiques tenen costos, però els costos per a Espanya de l'estratègia triada per Ciutadans són massa alts. Com superarem la dinàmica de vermells i blaus que vam venir a combatre si ens convertim en blaus?", va dir.

El líder del sector crític, Francisco Igea, vicepresident de Castella i Léon, ha manifestat aquest dimecres el seu malestar davant la notícia de la coalició: "Aquest país està massa ficat en dues trinxeres i necessita gent que estigui al mig, que sigui valent, que surti de les trinxeres. Aquest és l'espai de Ciutadans, amb aquest missatge vam guanyar les últimes eleccions a Catalunya fent un missatge per a tots, integrador, i no sumant-nos a una part de l'espectre polític".

Recentment la gestora havia decidit esmenar la dretanització capitanejada per Rivera amb una "tornada al centre". Segons fonts de la formació l'actitud d'Arrimadas passa per intentar que "arribi" la idea que Ciutadans representa el "liberalisme progressista" i no al "bloc de les dretes" al costat de PP i Vox. Un pla que fa aigües si es confirma la coalició amb els conservadors a Catalunya.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?