Público
Público
EL FINAL DE LA LEGISLATURA

Convocatòria electoral en diferit

L'anunci d’eleccions de Torra supeditada als terminis d’aprovació dels pressupostos situa les urnes a Catalunya cap al mes de maig però certifica la fractura total del Govern que viurà una tensa coexistència entre els socis de JxCat i ERC

El president Torra compareix
El president de la Generalitat, Quim Torra, durant la compareixença. EFE/Quique Garcia

Catalunya anirà a les urnes, però encara no sabem exactament quan. L’olla a pressió en què s’ha convertit els darrers dies el Govern de la Generalitat que comparteixen Junts per Catalunya i ERC ha acabat explotant amb la compareixença realitzada aquest matí de dimecres pel president de la Generalitat, Quim Torra. La situació viscuda dilluns al Parlament amb la retirada de l’escó de diputat a Torra ha estat el detonant definitiu. "Dilluns la presidència del Parlament va deixar a la intempèrie a la presidència de la Generalitat. La repressió es combat sense doblegar-se", ha dit Torra en el dur al·legat contra ERC de la seva compareixença. La qual cosa ha desembocat finalment, no sense haver discutit moltes altres opcions, en una convocatòria electoral per part del President, però en diferit. Les urnes s’anunciaran un cop s’hagin aprovat els pressupostos. "Aquesta legislatura ja no té recorregut polític" ha dit Torra que ha evidenciat l’anunci electoral en el moment que ha afirmat que "cap Govern no pot funcionar sense unitat i lleialtat".

Les urnes apunten al maig

Catalunya entra doncs en període preelectoral sense concretar exactament quan seran aquests comicis. La tramitació dels pressupostos es podrien enllestir al llarg del mes de març. En la compareixença Torra ha assegurat que convocarà posteriorment "amb la data que sigui més convenient per al país". I a partir de la signatura del decret electoral cal comptar els 54 dies preceptius que marca la llei electoral. Les fonts consultades apunten que les urnes s’obririen al mes de maig.

Fonts de JxCat indiquen que existeix un marge de maniobra que dependrà de les tasques de reordenació de l’espai postconvergent que ha de decidir com es reconfigura el PDeCAT i JxCat, quin és el futur de la Crida i quin és el candidat i candidata. Malgrat que algunes veus del partit apostaven per l’actual líder del grup parlamentari al Congrés, Laura Borràs, aquestes mateixes fonts asseguren que no està decidit qui serà el candidat o candidata. Els afers judicials de Borràs desaconsellen que encapçali la llista tot i ser persona de màxima confiança de Carles Puigdemont. Tampoc es descarta des de JxCat la possibilitat que Puigdemont sigui el candidat, tot i que apunten que igualment requeriria un número dos que pogués ser candidat efectiu, ja que Puigdemont no té intenció de renunciar a l’acta d’europarlamentari que seria incompatible amb el de diputat del Parlament de Catalunya.

En condicions normals la situació d’extrema tensió entre els socis de govern que segon la dura declaració de Torra comportaria la fractura immediata de qualsevol executiu i la convocatòria d’eleccions urgent. Però a Catalunya res és normal i una conjuntura marcada pels difícils equilibris entre els partits de la majoria independentista que sustenta el Govern i la necessitat d’aprovar els pressupostos que tot just iniciaran la tramitació amb el llum verd del Consell Executiu -així ho ha confirmat Torra en la compareixença- ha complicat l’opció d’una fractura exprés malgrat que la fractura total ha quedat confirmada en la dura compareixença del President.

Aprovar els pressupostos per sobre de tot

De fet, dos factors han marcat les decisions preses pel President Torra i JxCat i la pressió exercida des dels seus socis -si encara es pot definir així la relació entre els dos partits del Govern- d’Esquerra: cap dels dos vol ser responsable de frustrar l’aprovació dels pressupostos i ningú es vol responsabilitzar de la ruptura del Govern. Per la qual cosa Torra finalment ha decidit aprovar els comptes postposant la convocatòria electoral i no expulsar cap membre del Govern d’ERC, en particular o en la seva totalitat. Una decisió que també buscaria, segons fonts pròximes a la presidència, donar un missatge de responsabilitat "posant el país i les seves necessitats per davant els interessos partidistes" i assumir com a propis uns pressupostos que des d’ERC recorden que "JxCat va acceptar a contracor perquè no els volien". Uns comptes que Torra ha definit com “un projecte de país" en la compareixença amb l’objectiu de rebaixar el capital polític que suposa pel seu ara ja adversari polític d’Esquerra. No es pot oblidar que els pressupostos amb un clar accent d’esquerres han estat comandat per Pere Aragonès, assolint un acord històric amb En Comú Podem que inclou la reforma fiscal més progressiva des de la reinstauració de la Generalitat. I que Aragonès serà amb molta probabilitat el candidat dels republicans en les ja imminents eleccions.

L’anunci d’eleccions en diferit de Torra no vol dir que no s’hagi plantejat l’ opció del trencament i durant el matí una dirigent de JxCat apuntava la possibilitat que Pere Aragonès fos cessat com a vicepresident, tot i que mantenint la cartera d’Economia per preservar els pressupostos. L’opció finalment ha estat descartada pel perill que comportava que fent fora el cap de files d’ERC els republicans decidissin deixar l’Executiu i obrir una crisi de resultat impredecible.
Malgrat la decisió presa no té conseqüències imminents, l’escenificació de la ruptura amb ERC i l’opció de la convocatòria electoral en diferit ha estat una exigència de Torra a JxCat que considerava que no podia esperar sense fer res després de l’afer de la retirada del seu escó de diputat en compliment del dictamen de la Secretaria General del Parlament que havia assumit la inhabilitació dictada per la Junta Electoral Central (JEC). La Secretaria General va canviar de posició -amb anterioritat havia rebutjat la retirada de l’acta a Torra- després de l’aval preventiu del Tribunal Suprem a la JEC. I la Mesa del Parlament, sota el comandament del president de la cambra catalana, el republicà Roger Torrent, va assumir la inhabilitació de Torra com a diputat.

Dilluns de no retorn

La dura intervenció del President amb al·lusions i retrets molt directes contra Torrent i contra ERC per haver permès el que considera una cessió a la imposició antidemocràtica i un atac a les institucions catalanes va activar les hostilitats. "Avui (per dilluns) s’obre la porta per desballestar les institucions, a què un organisme administratiu faci fora tots els que facin nosa. I no ho podem permetre, sobretot quan el fons de la qüestió és la llibertat d’expressió", va exclamar Torra des del faristol del Parlament. L’al·legat va comportar el desencontre definitiu entre Jxcat i ERC després que les converses durant diversos dies entre els socis no permetessin una solució de consens a l’atzucac polític que havia generat la JEC. La imatge d’Aragonès amb rictus seriós i sense aplaudir a Torra, al seu costat, quan el President va tornar del faristol al seu escó ho deia tot.

Segons una dirigent de JxCat pròxima a Torra aquesta és la justificació pel trencament des del punt de vista dels postconvergents: "va ser ERC qui va trencar el pacte de Govern dilluns, perquè l’acord deia que no sucumbiríem a la repressió i acceptar la inhabilitació del President coma diputat és sucumbir a la repressió". També la cap de files de JxCat al Congrés, Laura Borràs reafirma aquesta idea en una entrevista a TVE, "dilluns alguna cosa es va trencar i la decisió del President Torra és una actuació en conseqüència". Borràs ha defensat la necessitat d’aprovar els pressupostos, tal com finalment ha plantejat Torra.

Gest de fermesa

Des de l’esclat de la polèmica al Parlament dilluns, a la presidència de la Generalitat i l’entorn de Torra es va assumir el convenciment que la cosa no es podia tancar sense més com en altres enfrontaments que han tingut JxCat i ERC durant aquesta legislatura. I no es podia esperar a prendre decisions a l’espera de l’aprovació de pressupostos. "Calia un gest de fermesa del President davant un fet tan greu que l’afectava directament" comenten des de l’entorn del President. La qual cosa no vol dir que no hi hagi hagut molts dubtes en el sí de l’espai postconvergent sobre l’actuació que calia tirar endavant. Convocar eleccions d’immediat o expulsar ERC del Govern són algunes de les opcions que s’han estudiat. Mentre Torra optava per la primera, una bona part dels consellers de JxCat no veien bé cap de les dues opcions, explica un membre de l’Executiu de Torra. També s’ha viscut una forta pressió dels alcaldes de la formació que veuen imprescindible l’aprovació dels pressupostos. Les dues opcions, convocatòria electoral immediata i expulsió d’ERC, podia comportar frustrar uns comptes que contemplen 3.000 milions extres d’inversió.

Finalment, la intervenció de Carles Puigdemont des de Waterloo, interessat en allargar la legislatura per poder acabar la reordenació de l’ara caòtic espai postconvergent va fer descartar a Torra la convocatòria electoral. I el President ha optat per la via intermèdia fent un gest de rotunditat amb el trencament de relacions entre JxCat i ERC i anunciant eleccions però guanyant temps amb la convocatòria electoral en diferit sense data que permeti aprovar els pressupostos. Queda per veure com serà la coexistència en l’Executiu de dos partits enfrontats a mort i que es veuen abocats a una confrontació total en una campanya electoral d’alt voltatge, que ja podem donar per començada.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?