Colau nega que intervingués directament en les sancions al fons voltor que va desnonar el Bloc Llavors

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha negat que intervingués directament en les sancions interposades al fons voltor Vauras per no oferir lloguer social a alguns dels inquilins del Bloc Llavors, que van ser desnonats. L'alcaldessa ha declarat arran de la querella interposada per l'empresa, que va denunciar-la per les multes que va rebre, així com a dos regidors i una funcionària. Es tracta d'un cas que va ser arxivat per la jutgessa però que posteriorment l'Audiència de Barcelona va ordenar reobrir.

Ha estat una declaració breu i sense respondre a l'acusació

Colau ha afirmat en seu judicial aquest dilluns que ella va delegar totes les funcions en matèria d'habitatge i drets socials en els regidors i els treballadors municipals. Ha estat una declaració breu, d'uns 15 minuts, i no ha respost a les preguntes de l'acusació, informa l'ACN.

Segons han explicat fonts jurídiques, Colau no ha entrat en gaires detalls perquè no tenia informació concreta sobre els expedients sancionadors oberts a Vauras per no oferir lloguers socials. De fet, ha dit que eren els serveis jurídics qui van decidir els procediments.

Colau ha declarat com a investigada per prevaricació i coaccions arran de la querella de Vauras, que va denunciar l'Ajuntament pels expedients sancionadors que li havia obert per no oferir lloguer social a les famílies vulnerables de l'edifici, que ja van ser retirades arran d'una resolució judicial.

En un inici, la jutgessa instructora no havia vist indicis de delicte i va arxivar la causa, però arran del recurs de l'empresa, l'Audiència Provincial va ordenar reobrir-la. La Fiscalia també s'hi havia pronunciat en contra.

Des de l'Ajuntament titllen el moviment de lawfare, o el que és el mateix, la instrumentalització de la justícia amb finalitats polítiques o ideològiques. Davant la notificació que hauria de declarar, l'alcaldessa va afirmar que es tractava de "mal ús de la justícia" per part del lobby immobiliari, que ja l'ha portat als tribunals en altres ocasions. Una desena de casos han sigut arxivats. "És un patró, no són fets aïllats, i s'hauria d'investigar, perquè porta a abusos per intentar defensar els privilegis d'uns pocs per davant dels drets de la majoria", va assenyalar. 

Multes per valor de 417.000 euros

Pel que fa a aquest cas concret, Vauras va comprar el 2019 el conegut com a Bloc Llavors, un edifici al Poble-Sec. Hi vivien diverses famílies, algunes de les quals amb situació de vulnerabilitat acreditada, cosa que els donava dret a un lloguer social en base a la llei 24/2015, vigent en aquell moment a tot Catalunya. Incomplint-la, Vauras no els hi va oferir i les va desnonar. "Fa una cosa que fan també altres fons, i per això no són benvinguts a Barcelona. Una mala praxis sistèmica, que és comprar blocs sencers per especular", va apuntar Colau quan es va saber la citació.

La llei que obliga a oferir lloguer social ha estat vigent intermitentment

L'Ajuntament el va multar amb sancions per valor de 417.000 que va haver de retirar posteriorment per ordre judicial. La llei amb què s'amparaven va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional, tot i que després el Parlament la va recuperar amb una nova norma. "Aplicant sempre la llei vigent, vam exigir que complissin amb la normativa", va aclarir l'alcaldessa.

L'obligació als grans tenidors d'oferir lloguer social a les famílies vulnerables ha estat vigent intermitentment, fortament contestada pel sector immobiliari, igual que altres regulacions com la llei que limitava el preu dels lloguers, tombada pel TC.