El Parlament ha aprovat aquest dimecres la nova llei antidesnonaments per afrontar l'emergència habitacional. Els grups de PSC-Units, ERC, Junts, CUP i En Comú Podem han votat a favor de la normativa, que ha rebut els vots en contra de Vox (11), mentre que Cs i PP no han votat. Abans de passar al ple, la Mesa del Parlament havia rebutjat al migdia les reconsideracions de Cs i PP, que havien reclamat un dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre la constitucionalitat de la llei. De fet, ambdós grups han augurat un escàs futur a la normativa, convençuts que serà tombada als tribunals. 

L'aprovació de la nova llei servirà per respondre al veto del Tribunal Constitucional (TC), que va tombar el primer decret. Entre d'altres qüestions, la normativa aprovada estableix que els grans propietaris hauran d'oferir un lloguer social a les famílies vulnerables abans de desnonar-les. La seva aprovació ha estat celebrada pels col·lectius de defensa del dret a l'habitatge, fonamentalment a través del grup promotor de la Llei 24/2015, la normativa tombada pel TC. El grup està integrat per la PAH, l'Observatori DESC i l'Aliança contra la Pobres Energètica.

La nova llei s’estructura en quinze articles, distribuïts en tres capítols. El primer modifica alguns preceptes de la Llei 18/2007 pel que fa a les mesures davant la desocupació permanent d’habitatges. Ajusta els supòsits d’habitatge buit i regula les competències per requerir els responsables perquè adoptin les mesures necessàries per corregir-les i per ordenar-ne l’execució forçosa en cas d’incompliment del requeriment i, si escau, per sancionar.

El segon, passa a considerar grans tenidors d’habitatge les persones jurídiques que en tenen més de deu, a diferència dels més de 15 establerts fins ara. També estén el termini de la cessió obligatòria per a adaptar-lo a la legislació sobre arrendaments urbans. Així mateix, fixa que els contractes de lloguer social s’han de renovar obligatòriament si, un cop finalitzada la seva durada màxima, els ocupants encara es troben dins els paràmetres legals d’exclusió residencial.

D’altra banda, es fa extensiva l’obligació de fer una proposta de lloguer social abans d’interposar una demanda judicial amb relació a qualsevol acció executiva derivada de la reclamació d’un deute hipotecari i altres demandes de desnonament. Per últim, s’amplia la durada mínima dels contractes de lloguer social i s’inclouen nous elements orientats a garantir l’accés de les persones beneficiades, facilitant la gestió i la tramitació de les sol·licituds.

El darrer capítol modifica la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, amb l’objectiu d’assolir una major eficàcia en l’expropiació temporal d’habitatges buits per causa d’interès social.

Debat parlamentari

Durant el debat parlamentari, el diputat d'ERC Pau Morales, ponent redactor de la llei, ha demanat "celeritat" al Govern per desplegar la norma. Morales també ha demanat "respecte" pel contingut de la nova llei, després del "consens ampli" que ha generat: "Defensar la sobirania del Parlament és defensar el dret a l'habitatge. I per defensar el dret a l'habitatge ens hem de conjurar per assegurar la sobirania del Parlament", ha remarcat.

La diputada Eva Candela (PSC-Units) ha apuntat que Catalunya ja va ser pionera el 2007 amb la llei d'Habitatge: "S'ha legislat molt però sense resultats, no hi ha hagut una aposta clara als pressupostos", ha lamentat la dirigent socialista. Montserrat Vinyets (CUP) ha agraït la feina feta per les entitats, i ha advertit que a partir de demà cal una normativa pròpia per garantir el dret a tenir sostre, més enllà de l'emergència habitacional.

Susanna Segovia (comuns) ha reclamat que demà mateix el Govern es posi al costat de les famílies a qui intentaran desnonar. Glòria Freixa (Junts) ha destacat el consens parlamentari, tot i les "discrepàncies" per concretar la solució de la problemàtica, i n'ha posat un exemple: "Obligar la propietat privada a fer polítiques públiques no és la solució", ha opinat.