Com s'enfronta Barcelona a les cada vegada més recurrents onades de calor?

Els titulars que informen de rècords de temperatures i efectes negatius per a la salut derivats de la calor són cada vegada més freqüents. L'estació meteorològica del Raval de Barcelona —un barri cèntric, molt dens i amb carrers estrets—encadena més de 30 nits tropicals (per sobre dels 20 graus) consecutives des del 29 de maig. A més, des del dia 20, els termòmetres no han baixat dels 25 graus en cap moment del dia, de manera que les últimes 12 nits han estat tòrrides.

Són xifres inèdites que, sens dubte, obliguen l'administració a plantejar estratègies per combatre les intenses onades de calor a la capital catalana. Aquestes mesures busquen adaptar l'entorn urbà i protegir la salut de la ciutadania, tot i que la seva eficàcia és motiu de debat.

L'arquitecta coordinadora del grup de salut del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Sònia Hernández-Montaño, defensa que la solució per pal·liar la calor passa, obligatòriament, per la implementació de més verd, tant en espais públics com a les façanes d'edificis privats. Alhora, també aconsella reduir el trànsit rodat i substituir ciment per paviments drenants, més enllà de la instal·lació d'ombres i refugis climàtics. 

Desgranem què proposa l'Ajuntament de Barcelona i esbrinem si s'adequa a les recomanacions d'aquesta veu experta, també membre de la junta directiva de l'agrupació d'arquitectura i sostenibilitat del COAC.

Què proposa el Pla Calor de l'Ajuntament?

L'executiu de Jaume Collboni va presentar el passat 26 de juny el Pla Calor, l'estratègia que traça "les principals línies de treball per protegir la ciutadania de la calor durant la pròxima dècada". En aquest pla, s'estableixen mesures d'adaptació de l'espai públic i una millora dels protocols per a preservar la salut de les persones, alhora que es preveu un simulacre l'any 2027 per comprovar com respondria Barcelona si arribés als 50 graus.

La primera tinent d'alcaldia, Laia Bonet, va explicar que la ciutat pretén replicar la iniciativa que ja es va desplegar a París el 2023. L'objectiu del simulacre és generar un protocol per determinar com s'ha d'actuar en escoles, equipaments o espais freqüentats, entre altres.

El pla inclou gairebé una cinquantena d'accions concretes per complir set grans objectius: reducció de l'efecte illa de calor a la ciutat; més confort tèrmic dels edificis; protecció de les persones més vulnerables; millora dels protocols d'emergència; més comunicació i formació per "avançar cap a una nova cultura de la calor"; més recerca sobre la calor i, per últim, adaptació de les polítiques públiques i de la gestió dels serveis.

Segons Hernández-Montaño, l'efecte illa de calor és l'increment de la temperatura al centre de les àrees urbanes en comparació amb la perifèria. "La temperatura, que en si ja és alta, queda concentrada a les ciutats denses a causa de diversos materials que atrapen la calor. És com una bombolla. Fins i tot als vespres, la marinada [vent que bufa del mar cap a terra] es queda al front de la Barceloneta i no refresca la resta de barris. D'aquesta manera, l'endemà arrenca amb una temperatura més elevada", explica.

El consistori diu que ja "ha començat un procés de transformació de l'espai públic per millorar-ne el confort", amb la instal·lació de "prop de 200 ombres els pròxims anys"; jocs d'aigua per als infants; 400 refugis climàtics per a aquest estiu; la "climatització de 170 escoles públiques fins al 2029 amb el Pla Clima Escola" o altres actuacions com la "col·locació de paviments que redueixen l'illa de calor o de Sistemes Urbans de Drenatge Sostenible als espais verds". Per tant, assegura que l'estratègia "consolida i amplia els programes ja iniciats fins ara i obre noves línies de treball" per adaptar la ciutat "a deu anys vista".

Què diuen els experts?

Per a Hernández-Montaño, és imprescindible treballar en la línia de la biomimètica, és a dir, la ciència que estudia la natura, la seva estructura i funcionament per a dissenyar tecnologies innovadores. "Hem de revertir la desnaturalització que han patit les nostres ciutats en els darrers 100 anys. Ja no només per l'efecte illa de calor, també perquè som éssers naturals", apunta. En els nuclis urbans densos, l'asfalt, les deficiències en la ventilació i l'aire calent que expulsen els aires condicionats atrapen la calor i fan que augmentin les temperatures. Al bosc, en canvi, hi ha més corrent d'aire, els arbres fan ombra i el sotabosc està humit.

"A Barcelona els corrents d'aire estan bloquejades i tenim deficiències en l'arbrat. L'urbanisme tàctic, amb arbres en testos, està bé, però és una solució puntual. Necessitem plantar arbres a terra, però de vegades hi ha conflictes amb el manteniment i les despeses", explica. L'arquitecta dona suport a la instal·lació d'ombres i a la creació de refugis climàtics, però considera que no són suficients i que cal una "lectura a llarg termini". "Si no hi havia cap ombra i la posen, fantàstic. Els refugis, també. Però què passa en el camí d'un refugi a l'altre? Són estratègies immediates per pal·liar la calor; no són estructurals", adverteix.

Les superilles, projecte estrella del Govern d'Ada Colau, van reduir el trànsit rodat a Barcelona. És una proposta que camina cap a una bona direcció, però que, segons Hernández-Montaño, està mancada de verd. "El carrer Consell de Cent es va fer de nou i va treure molts cotxes. Tot i això, la major part del terra és de ciment, no hi ha moltíssima vegetació ni paviment drenant", lamenta. El paviment drenant és aquell que permet gestionar la pluja de manera més eficient i sostenible, a diferència del paviment que canalitza directament l'aigua cap al clavegueram.

A més, l'arquitecta assegura que "la pell dels edificis també pot ajudar a esmorteir la calor". "Cal fer polítiques per implementar verd a les façanes dels edificis, no només al carrer. Ajudarà a combatre l'efecte illa de calor i, alhora, reduirà els gasos contaminants, perquè les plantes absorbeixen diòxid de carboni i altres gasos de combustió que utilitzen com a nutrients", afegeix. L'experta defensa que el coneixement tècnic hi és, però que manca voluntat política.

"Hi ha moltíssima informació sobre quins tipus d'arbres es poden plantar. Que no siguin al·lergènics, perquè hi ha persones que a la primavera ho pateixen molt. El coneixement tècnic el tenim. Per mi és un tema polític, de creure-s'ho i tirar-ho endavant", sentencia.

La mortalitat atribuïble a la calor

La mort d'una treballadora del servei de neteja municipal de Barcelona per un presumpte cop de calor a la feina ha posat en alerta els sindicats i a l'administració. S'ha posat sobre la taula la urgència de prendre mesures de prevenció reals i efectives en llocs de treball exposats a l'aire lliure, com per exemple en els àmbits de la construcció, l'agricultura, la neteja i la jardineria.

Durant l'any 2024, l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) va registrar unes 240 morts atribuïbles a la calor i va constatar que les altes temperatures agreugen les malalties cròniques cardiovasculars o respiratòries, entre altres. El risc de morir es va incrementar quan el termòmetre es va acostar "al llindar de calor intensa (34 graus), en comparació amb els dies amb temperatures confortables (25 graus)".

"Segons l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un 4,3% de les morts que es produeixen a les ciutats europees durant l'estiu són causades per l'efecte illa de calor. I un terç d'aquestes es podrien evitar si es canviessin alguns criteris", assenyala l'arquitecta. S'està referint a un estudi de modelització publicat el 2023 a la revista científica The Lancet i liderat per l'ISGlobal. Els investigadors van determinar que un terç de les morts "podrien evitar-se si els arbres cobrissin el 30% de l'espai urbà".

Davant aquestes dades, Hernández-Montaño fa una crida a impulsar polítiques eficients que apostin per la biodiversitat, deixant enrere les resistències del sector vinculades amb els costos econòmics o el manteniment. A més, apunta que si Barcelona s'omple de verd, també millorarà la contaminació de l'aire, fomentant l'activitat física i les relacions socials, que tenen un impacte positiu en la salut mental de la ciutadania.