La concessió de 'visats d'or' es va disparar gairebé un 50% des que el Govern espanyol en va anunciar la desaparició
Un terç dels permisos de residència es van atorgar a canvi d'inversions i, d'aquests, el 95% van ser immobiliaris
L'executiu estatal ha aprovat autoritzacions per a 32.578 teletreballadors internacionals en només dos anys

Madrid-
L'Observatori Permanent de la Immigració ha publicat aquest dimarts la xifra d'autoritzacions de residència concedides a inversors, els coneguts com a visats d'or, des de la seva creació, l'any 2013, fins que van ser eliminats, el passat 3 d'abril. El Govern espanyol n'havia anunciat la derogació un any abans, a l'abril de 2024, cosa que va tenir un efecte crida: les sol·licituds es van multiplicar per acollir-se als beneficis dels visats abans que desapareguessin. Amb les xifres finals, entre març de 2024 i març de 2025 els permisos concedits es van disparar un 47,33%.
En aquest interval, els estrangers procedents d'Amèrica del Nord —l'Observatori no publica les xifres per nacionalitats— que van aconseguir una autorització a canvi d'invertir en immobles van créixer un 92,6%, pràcticament es van duplicar. Un augment que dobla el de les concessions a europeus no comunitaris —un 44,6%— i asiàtics —un 38,6%—.
Des que la Llei 14/2013, la coneguda com a Llei de Suport als Emprenedors, va crear aquesta figura, Espanya ha concedit 151.809 permisos de residència, segons les dades acabades de publicar per l'Observatori, que depèn del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions. No només a canvi d'inversions. També s'atorguen a directius d'empreses i professionals altament qualificats, investigadors, emprenedors i, des de 2023, també a teletreballadors. Amb el mateix procediment s'aproven les targetes blaves, els permisos de la UE per atreure talent de països tercers.
Però la figura que va suscitar polèmica des del principi va ser la que concernia els inversors. El 94,5% d'aquests van sol·licitar el permís de residència a canvi d'una inversió immobiliària. També es pot demanar a canvi de comprar deute públic, o invertir en fons d'inversió o en empreses, però amb prou feines 1.102 persones ho han fet en els 12 anys de vida del mecanisme. A canvi de comprar un immoble amb un valor mínim de mig milió d'euros, o invertir dos milions en deute públic, o un milió en accions o dipositar aquesta mateixa quantitat en un banc, un estranger no comunitari aconseguia la residència temporal —que al cap de cinc anys podia esdevenir permanent—, es podia moure dins l'espai Schengen sense necessitat de visat i no havia de fixar la seva residència fiscal a Espanya.
El motiu al·legat pel Govern espanyol per eliminar els visats d'or va ser que l'augment de la compra d'immobles per part d'estrangers exercia "una pressió excessiva sobre la demanda d'habitatge" en certs districtes i municipis, disparant els preus i "gentrificant" els barris.
Un mecanisme en crisi
A més, els visats d'or sempre han estat un instrument sota sospita. Des de 2019 la Comissió Europea alerta dels perills que aquests permisos suposen per a "l'ordre públic o la seguretat interior dels estats membres", entre els quals inclou des de la infiltració de la delinqüència organitzada fins al blanqueig de diners, l'evasió fiscal i la corrupció. Portugal i Irlanda van eliminar els visats d'or el 2023 i els Països Baixos, el gener de 2024. El Regne Unit els va liquidar encara abans, el 2022. A més, Grècia va apujar l'import mínim d'inversió requerit, que inicialment per a un immoble era de només 250.000 euros, la meitat que a Espanya.
En qualsevol cas, el nombre de permisos de residència concedits en virtut de la Llei de Suport als Emprenedors va començar a créixer amb força a partir de la guerra d'Ucraïna. Des de març de 2022 s'han triplicat. Des de desembre d'aquell any, creixien a un ritme superior al 40% anual.
Dels 151.809 permisos concedits, un terç —50.100— són a canvi d'inversions. Per a directius i personal altament qualificat se n'han atorgat 44.388 en 12 anys, el 29%, i el 21% —32.578— han estat per a teletreballadors internacionals, tot i que en només dos anys. Per a investigadors hi ha hagut amb prou feines 8.407 autoritzacions, un 6%, i per a emprenedors, 4.453, un 3%.
Un imant per als teletreballadors
Com es veu, Espanya és un potent imant per als teletreballadors estrangers. El juny de 2023 només s'havien concedit permisos de residència a 2.000. Un any més tard, ja eren 17.402. S'havien multiplicat per nou. Només nou mesos més tard la xifra ja s'havia duplicat. El 59,3% d'aquests procedeixen d'altres països europeus no comunitaris. Els asiàtics només són el 7,4%. D'Amèrica, el 28,2%.
Entre els directius, en canvi, la major part —el 47,4%— procedeix d'Amèrica Central i del Sud, un total de 21.032 persones, el doble que els europeus no comunitaris —10.722—. Entre els investigadors també són majoria els americans, el 37,5%, davant de només 765 europeus de fora de la UE.
L'Observatori publica també on han preferit establir-se els estrangers després d'aconseguir un permís de residència d'aquest tipus. El 31% —47.602— viuen a Barcelona, més que a Madrid —36.519, el 24%—. La tercera província és Màlaga, amb l'11% de les autoritzacions, mentre que un 15% ha optat per València —12.070— i Alacant —10.462—.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.