Confirmen l'arxivament de la querella de Carles Vallejo per tortures a la Via Laietana durant el franquisme
La Fiscalia s’havia pronunciat per primer cop a favor d’admetre la querella gràcies a la llei de memòria democràtica, però l'Audiència de Barcelona ho ha denegat. Òmnium i Irídia recorreran la decisió a instàncies internacionals

Barcelona-
L'Audiència de Barcelona ha confirmat l'arxivament de la querella presentada pel sindicalista Carles Vallejo contra sis policies nacionals per crims contra la humanitat i tortures a la comissaria de la Via Laietana a principis dels anys 70 mentre estava detingut. L'acusació particular recorrerà la decisió a instàncies internacionals. Tant Òmnium com Irídia estan estudiant les vies internacionals per denunciar que els tribunals de l’Estat espanyol segueixen arxivant sistemàticament les querelles per crims de lesa humanitat durant el franquisme.
Cal recordar que, en el cas de Vallejo, la Fiscalia s'havia pronunciat per primer cop a favor d’admetre la querella gràcies a la llei de memòria democràtica. Malgrat això, el jutjat no ha acceptat els arguments de Vallejo ni del ministeri públic.
En el seu informe favorable a l'admissió de la querella, el ministeri fiscal recordava l'obligació de garantir no només el dret a la justícia sinó també el dret a la veritat i a la reparació de les víctimes, ja que aquests drets són els "principis articuladors del dret internacional en matèria de drets humans i del dret internacional humanitari, així com de la mateixa llei de memòria democràtica.
L'Audiència de Barcelona, però, ha rebutjat la querella. La resolució es basa en els arguments habitualment esgrimits en els arxivaments de querelles per crims del franquisme: la prescripció dels delictes i el principi de legalitat i irretroactivitat de les normes penals, segons el qual en el moment dels fets no existia com a tal el delicte de crims de lesa humanitat. El tribunal considera que la llei d’amnistia del 1977 no queda anul·lada per la llei de memòria democràtica ni els tractats internacionals, i obre la via per a la reparació i el dret a la veritat més enllà de la via penal.
Una querella criminal
El mes de novembre de 2022, sota el lema Via Laietana 43. Fem Justícia, Fem Memòria, una desena d’entitats, entre les quals Irídia i Òmnium, van presentar una querella criminal en el cas Vallejo. Aquesta acció va emprendre's poques setmanes després de l’aprovació de la llei de memòria democràtica i al·ludia a crims de lesa humanitat contra sis membres de la policia franquista, amb el comissari Vicente Juan Creix al capdavant.
Laura Medina, advocada del cas, explica que "l’Audiència considera que és un requisit imprescindible per a l’aplicació de la llei d'amnistia la prèvia declaració de responsabilitat penal d’una persona en concret i per un delicte en concret”. “Des d’Irídia remarquem la seva inaplicabilitat perquè els crims de lesa humanitat, d’acord amb la normativa internacional dels drets humans, no són amnistiables i, a més, en cap cas, pot suposar un obstacle per iniciar una investigació penal”, diu.
Per la seva part, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha considerat “inadmissible aquest nou arxivament, que se suma a una dinàmica, ja no només de no reparació, sinó de no reconeixement de les víctimes del franquisme”. Per a Antich, la dinàmica judicial de no reconèixer els crims de lesa humanitat “obliga la societat civil a seguir picant pedra per a mantenir viva la memòria democràtica i exigir la tan necessària reparació a les víctimes. Només així, amb memòria, veritat i justícia es podrà avançar en la construcció d’una veritable societat democràtica”.
La querella de Carles Vallejo és la primera de l’Estat espanyol presentada després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica, segons la qual. Tot i que la llei assenyali com a fonamental el dret a l’accés a la justícia per part de les víctimes, totes les querelles presentades en aquest marc legislatiu, han acabat arxivades. En una entrevista amb Públic, Vallejo ja va avisar de la seva voluntat de persistir "per acabar amb aquesta impunitat [dels crims del franquisme] i fer justícia".
Sindicalista i activista antifranquista, Carles Vallejo va ser detingut per primera vegada el 1970, quan feia un any que treballava a la Seat. El van detenir justament quan sortia de casa per anar a la feina i el van acusar de propaganda i agitació il·legal per la seva activitat a les CCOO clandestines, i ja en el trasllat en cotxe fins a la prefectura de Via Laietana va rebre cops i vexacions. Un cop a la comissaria la detenció s'allargaria 20 dies, en els quals les pallisses i la tortura serien una constant. Actualment, Vallejo és el president de l'Associació Catalana de Persones Ex-Preses Polítiques del Franquisme.
Fa uns mesos, l'Audiència de Barcelona ja va confirmar l'arxivament de la querella presentada pels germans Maribel i Josep -Pepus- Ferrándiz per les tortures patides a la Prefectura de la Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona el 1971.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.