Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

La constant campanya de Vox contra el valencià a Alacant

Polítics i representants de les organitzacions de la societat civil condemnen la darrera maniobra del partit ultradretà a l'Ajuntament d'Alacant i defensen les polítiques de defensa i promoció de la llengua, en una ciutat on la situació del valencià és especialment complicada

Representants d'Escola Valenciana a Alacant.
Representants d'Escola Valenciana a Alacant. Escola Valenciana

Mala setmana per al català. El dijous el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fixar que un mínim del 25% de les classes a Catalunya s’ha de fer en castellà. Aquell mateix dia, al sud, el ple de l’Ajuntament d’Alacant debatia la proposta de Vox perquè la ciutat deixés de ser de predomini lingüístic valencià. Finalment, la moció, que va rebre el vot favorable del Partit Popular (PP), es va rebutjar amb els vots en contra del PSOE, Unidas Podemos i Compromís, i l’abstenció de Ciudadanos (C's).

"Al gener ens van portar aquesta iniciativa, els vam contestar que no era el moment: només buscava la polèmica", va declarar al ple el regidor de Cs Antonio Manresa. "Les llengües", va afegir, "estan per comunicar-se, no estem per moure res quan existeix un consens tan gran amb la llei de l’ús del valencià: jo soc d’igual d’espanyol que vostè, en aquesta comunitat autònoma no hi ha discriminació." Malgrat el resultat final del ple a Alacant i l’anunci de la Generalitat de Catalunya de recórrer la sentencia del TSJC, la jornada deixava un sabor de boca amarg a les organitzacions de defensa de la llengua. A la capital del sud del País Valencià la situació de la llengua és complicada, ja que segons les enquestes només el 3% de la població té el valencià com a llengua d'ús habitual.

Natxo Bellido: "En aquesta ciutat tenim la sort de comptar amb dues llengües" davant d'uns "radicals que no entenen una altra realitat que un monolingüisme absolutament empobridor"

"Per segona vegada en dos mesos, l’extrema dreta de Vox tornà a portar una proposta per amputar Alacant de la seua cultura, de la seua història, de la seua identitat i de la seua llengua històrica que és el valencià, afortunadament, se quedaren en minoria al costat del PP", explica per telèfon a Públic el portaveu de Compromís a la ciutat d’Alacant, Natxo Bellido, que considera "molt preocupant" el vot dels populars.

Segons Bellido, amb el seu vot el PP "se separa del consens estatutari", una posició que adopta "no sabem si per por a l’extrema dreta o per una deriva ideològica cap a posicions molt radicals." "Però la majoria del plenari va dir que no, va dir que en aquesta ciutat tenim la sort de comptar amb dues llengües, que hi ha una convivència lingüística" davant d'uns "radicals que no entenen una altra realitat que un monolingüisme absolutament empobridor per a la cultura i la nostra societat", agrega. "Fins i tot Ciudadanos, aquí, no manté aquesta posició", observa Bellido.

Aitana Mas, portaveu adjunta de Compromís a les Corts Valencianes i nascuda a Crevillent, valora per correu electrònic el succeït com "un capítol més de la campanya de promoció d'odi al valencià que fa l'extrema dreta". "No és cap novetat que els feixistes ataquen un tret cultural, el que siga", lamenta la diputada, que fa notar que "la mateixa enquesta que serveix a Vox per dir que la majoria de gent a Alacant parla en castellà i muntar esta proposta reflecteix una població a favor de més promoció del valencià que en contra".

Més enllà d’Alacant: un país amb forats lingüístics

"El valencià no és només una llengua minoritària, el que és preocupant és que és una llengua minoritzada", afirma Bellido, per a qui "des de les administracions públiques s’ha de fer el contrari del que pretenia Vox i el PP: posar en marxa mesures de promoció del valencià, per a que siga una llengua viva en l’àmbit públic, una llengua útil, de coneixement i de comunicació". "Tenim l’obligació de preservar-la i de plantejar-la al món com una de les nostres aportacions", rebla.

Ismael Vicedo, portaveu a Alacant d’Escola Valenciana –l'organització que va impulsar dies enrere el manifest "Per un Alacant en valencià", signat per més d'onze mil persones–, considera que "Alacant és una ciutat que no es pot explicar sense el valencià: des del nom de barris com la Rabassa o el Raval Roig fins a les festes com les fogueres o l’himne d’Alacant".

Que Vox presentés aquesta moció dues vegades respon, al parer de Vicedo, a una finalitat molt clara: "Enfrontar-nos, generar tensió i trencar consensos: la gent d’Alacant no té problemes amb la llengua". En aquest sentit, recorda que "el percentatge de gent que entén el valencià a Alacant és elevadíssim: del 90%". Com Bellido, Vicedo creu que el sentit del vot del PP, "que ha governat la ciutat d’Alacant durant anys", és "per a que no li guanye espai l’extrema dreta".

Una anàlisi que també comparteix Mas: "Sorprèn un poc més aquest Partit Popular que fa dues legislatures va tindre un alcalde, Miguel Valor, qui parlava en públic i en privat en valencià sense cap problema", ironitza. "En una ciutat que té el seu himne en valencià, topònims, barris, menjars populars, tantes coses que es diuen en valencià", assegura la diputada de Compromís, "sols es pot concloure que la proposta té una base d'odi pur, menyspreu salvatge, pura ignorància i incultura".

"Vox no deixa de fer el que ha vingut a fer: liquidar la llengua pròpia del país"

Per a Josep Escribano, president d’El Tempir, que es defineix com una entitat per a la defensa i la promoció de l’ús social del valencià i la cultura valenciana al sud del País Valencià, "Vox no deixa de fer el que ha vingut a fer: liquidar la llengua pròpia del país". Amb aquest objectiu, fan "un discurs basat en mentides, com la imposició del valencià o la conculcació de la llibertat en l’ensenyament" i, com el PP, "busca fer del valencià una eina d’enfrontament polític". Escribano titlla d’hipòcrita la posició del PP, perquè "el que s’atrevix a fer a l’Ajuntament d’Alacant no s’atreviria a fer-ho per exemple a A Coruña, a Galícia". "Allà on hi ha una consciència lingüística més afeblida troben el terreny per tirar endavant aquestes propostes" i, en aquest cas, "seguir marginant el valencià a la ciutat d’Alacant".

Preguntat per la situació del valencià a Alacant, el president del Tempir contesta que "pensar que el gran forat de la llengua és el sud, la ciutat d’Alacant, és equivocar-se, per què? Perquè la situació lingüística a la ciutat de València no és per tirar coets, ni tan sols a la ciutat de Castelló." I subratlla que des del Tempir "sempre hem reclamat que som un país 'd’Alacants' o de 'suds', perquè hi ha molts forats: el nostre país és un immens formatge Gruyère amb forats lingüístics, que som a temps de revertir".

Vicedo, per la seva banda, lamenta que el valencià, que és una de "les dues llengües oficials", no es trobi "més present a l’espai públic", incloent-hi comerços, no només petits establiments, sinó també grans superfícies, "independentment del seu número de parlants". Encara que pugui semblar una obvietat, Vicedo diu que "el castellà no desapareixerà mai de la ciutat d’Alacant". "Ni vull que desaparega: és una llengua en la que jo m’he criat, és part de la meva família", destaca.

Polítiques més decidides i reciprocitat de l’audiovisual

Quines polítiques s'han portat a terme per defensar i promoure el valencià? Mas valora positivament la tasca de l’anterior govern de la ciutat en aquesta tasca, i destaca com "abans que el tripartit d'esquerra fóra tret del govern amb el vot d'una trànsfuga es van viure experiències que feia temps no ocorrien, com les fires del llibre en valencià en les quals vam sentir autors en la nostra llengua parlar al públic" o com les "obres i música en valencià van tornar al Teatre Principal".

Escribano, en canvi, es mostra crític amb la gestió del tripartit: "El que no pot ser és que en el passat, quan l’esquerra governava a Alacant, no hi havia una coordinació ni una estratègia en aquests aspectes: no s’acaba d’entendre que el PSOE alacantí no haja disposat mai d’un discurs lingüístic mínimament sòlid i els partits de l’esquerra han tingut unes tàctiques titubejants o molt poc agosarades en aquesta qüestió". "Està molt bé oposar-se a l’ús partidista de la qüestió lingüística de Vox i el PP", comenta, "però nosaltres reclamem una política lingüística territorialitzada per a Alacant, que és un cas específic que requereix una solució específica: no es poden fer polítiques lingüístiques genèriques per a tot el País Valencià", defensa el president del Tempir.

"La solució a aquest problema", insisteix Escribano, "no passa perquè el moviment civil valencianista s’opose radicalment a aquesta situació, sinó perquè hi haja una política lingüística sectorialitzada i territorialitzada, que atenga a les diverses realitats i pluralitat de realitats sociolingüístiques que tenim al país". Una cosa que, matisa, "passa exactament igual a Catalunya: la realitat lingüística al Llobregat no és la mateixa que pugues tenir a Olot". Per aquest motiu reivindiquen "polítiques lingüístiques diverses", ja que "la realitat és més complexa" i "si no ho assumim, no avancem". "Si no ho tenim clar, la fragilitat anirà a més perquè la castellanització avança", reitera, "reixar-ho tot als mitjans de comunicació, que al País Valencià n’és pràcticament un, À Punt, no és suficient, perquè la realitat ha canviat".

Escribano també demana la creació "d'un cos d’inspecció" per als centres educatius que comprovi que realment s’imparteixen les classes en valencià. "La llei ho fixa, però després qui vigila que això s’estiga complint?", senyala. "Es pot revertir? Estem a temps", reflexiona el presidente del Tempir, "però s’ha de tenir la gosadia per fer-ho i entendre la realitat".

"La situació a Alacant i altres ciutats és de precarietat però és mentida que a Alacant no hi haja vida en valencià"

Escola Valenciana reclama al seu torn "mesures específiques" amb els "màxims consensos possibles" i reivindica el paper d’organitzacions de la societat civil com la seva, entitats com Associació Cultural del País Valencià (ACPV) o plataformes com Alacant pel Valencià, que aplega més de 30 entitats. Vicedo també planteja la necessitat d'impulsar "la reciprocitat entre TV3, À Punt i IB3". "I això", segueix, "és una cosa que hauria de passar: el català té molts més espectadors que només els del País Valencià, el Principat o Balears". Així, el portaveu d'Escola Valencia jutja com a molt positiu precedents com el de l'emissió de La mort de Guillem, sobre l’assassinat de Guillem Agulló.

"La situació a Alacant i altres ciutats és de precarietat", reconeix Mas, "però és mentida que a Alacant no hi haja vida en valencià". És una vida "amagada, però existeix, només cal anar de tardeo al centre". D’haver-se aprovat la moció de Vox amb el suport del PP, "Alacant no sols estaria amputant-se una part dels seus arrels, sinó que a li donaria l'esquena a la seua pròpia comarca: pensem que el 44% de la població de la comarca parla el valencià i en eixa comarca la població d'Alacant és el 67%". "De veres la capital vol deixar de parlar la llengua que es parla a Mutxamel, Agost, Busot, San Vicent i resta de municipis?", es pregunta Mas, "a alguns a l'Ajuntament els cal viatjar més, encara que siga en bus comarcal".