Público
Público
querella argentina

Convoquen una concentració en contra de Martín Villa a Barcelona

L'acte tindrà lloc aquest dijous al carrer Ferran, on l’11 de setembre de 1978 un policia nacional, que mai ha estat condemnat, va assassinar Gustau Muñoz. "Rodolfo Martín Villa era responsable del què passava a carrers i places de l'Estat espanyol", denuncien des de la Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

Rodolfo Martín Villa, en una imagen de 2017. EFE/Santi Donaire
L'exministre Rodolfo Martín Villa. EFE/Santi Donaire

La Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina ha convocat per aquest dijous a les 11:00h la concentració "Nosaltres acusem Martín Villa" amb motiu de la declaració de l’exministre Rodolfo Martín Villa a l'ambaixada de la República Argentina a Madrid el mateix dia. L'acte es farà al carrer Ferran 34 de Barcelona, on l’11 de setembre de 1978 va caure mort Gustau Adolf Muñoz de Bustillo Gallego, un noi de 16 anys que va ser assassinat d'un tret per l'esquena per un policia nacional que mai va ser condemnat.

El col·lectiu organitza la protesta "en denúncia de la impunitat de Villa" conjuntament amb Marc Aureli Muñoz de Bustillo Gallego, germà de Gustau i querellant a la República Argentina que assenyala l’exministre com a responsable del crim. Tenia 17 anys, era pocs mesos més gran que en Gustau i feia menys d'un any que militaven junts al Partit Comunista d'Espanya Internacional (PCE (i)), i corria pels mateixos carrers durant la manifestació de l'11 de setembre del 78.

"El jutge va entendre que no hi havia proves suficients per reconèixer els policies, els quals van admetre que havien disparat al meu germà"

Ell creia que anava darrere seu, pensava que estava uns 20 metres de distància, però van trencar per carrerons diferents quan escapaven de la policia. La investigació del seu assassinat va ser arxivada el 1982 perquè no es va poder processar a ningú. "Hi ha dos policies que van declarar en diligències obertes després de la denúncia del meu pare, però els situen a la plaça Sant Miquel i en Gustau va caure al carrer Ferran, així que amb les seves declaracions es desmarcaven dels fets", denuncia a Públic Marc Aureli.

Martín Villa declararà dins de la instrucció de la causa 4591/2010 contra el crims del franquisme i la Transició del que va ser Governador Civil de Barcelona, Jefe del Movimiento de la província, Ministre de Governació i Ministre de l'Interior, responsable màxim de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat durant la Transició. La jutgessa argentina María Servini l'investiga per 13 delictes d'homicidi agreujat en un context de crims de lesa humanitat.

"Rodolfo Martín Villa era ministre de l'Interior i responsable del què passava a carrers i places de l'Estat espanyol. No eren fets aïllats: eren crims d’estat", denuncien des de l’associació. Per a Muñoz, un possible judici a Martín Villa "suposa l'esperança per a moltes famílies", i en el cas del seu germà espera que els autors del crim també siguin processats.

Marc Aureli Muñoz en una manifestació a Plaça Sant Jaume. Fotografia cedida Xarxa Catalana i Balear de Suport a la Querella Argentina.

Martín Villa rep el suport d'Aznar, Rajoy, Zapatero i González

Servini el relaciona amb diversos episodis que hi va haver en els primers anys posteriors a la mort de Franco com la mort a trets de la policia de cinc obrers a Vitòria el març del 1976, o les càrregues de les forces de seguretat contra una manifestació demanant amnistia total a Pamplona el 1978 que van acabar amb un mort per arma de foc i més de 150 ferits. 

Mentre que la Xarxa es manifesta contra l’exministre, Villa nega "que durant la Transició hi hagués cap mena de genocidi" en una carta enviada a la jutgessa el 25 d'agost. A més, els expresidents Felipe González, José María Aznar, José Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy van fer arribar missives de suport a l'exministre a la jutgessa aquest dimarts.

També li han donat el seu escalf l'exministre Eduardo Serra, el president de la Fundación Transición Española Rafael Arias-Salgado o el vicepresident de la Comissió Europea i Alt Representant per a Assumptes Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, tot i que assegura no haver firmat com a alt càrrec de la UE. També ho han fet els exsecretaris d'UGT Cándido Méndez i Nicolás Redondo, suport del qual el sindicat s'ha desmarcat aquest dimecres. De la mateixa manera, la Confederació Sindical de CCOO ha rebutjat a través d'un comunicat les mostres de suport que l'exsecretari general Antonio Gutiérrez i altres exdirigents han expressat a Martín Villa. 

"No hi ha res amnistiat, està al descobert i per això estan defensant-lo. Es defensen entre ells perquè són tots iguals de responsables"

Davant d’això, la Xarxa ha enviat una resposta contundent. "La carta pretoriana dels expresidents del Regne d'Espanya i dels sindicats del Règim posa de manifest que vivim en estat permanent de desvergonyiment", han reforçat. Marc Muñoz, qui assenyala a Martín Villa com a "ideòleg de la repressió", considera l'admissió a tràmit de l'assassinat del seu germà "obre el meló de la Transició". "No hi ha res amnistiat, està al descobert i per això estan defensant-lo. Es defensen entre ells perquè són tots iguals de responsables", ha remarcat.

El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata va rebutjar el juliol del 2018 rebutjat una comissió rogatòria sol·licitades per la justícia argentina en la persecució de crims del franquisme en la qual es demanava que es prengués declaració a l’exministre en el marc de la causa 4591/2010 contra el crims del franquisme i la Transició.