Público
Público

Cooperativisme Un nou eixam cooperatiu per pol·linitzar el barri de Sants

La Comunal es presenta com un pol emergent de projectes de l’economia social i solidària obert al veïnat. S’hi han traslladat entitats com La Ciutat Invisible, Irídia, la ‘Directa’ o l’Aula d’Idiomes

L'exterior de La Comunal, al barri de Sants.
L'exterior de La Comunal, al barri de Sants. Montse Giralt

Un eixam sense reina. Aquest és el lema de la campanya de presentació al món de La Comunal, el nou espai cultural cooperatiu i autogestionat al barri de Sants. L’eixam republicà reflecteix l’esperit del projecte: una xarxa col·lectiva, col·laborativa i que s’organitza sense jerarquies. La Comunal, un complex arquitectònic de quatre naus industrials rehabilitades situat al carrer Riera d’Escuder 28, neix de l’aliança entre diferents organitzacions de l’economia social i solidària del barri i aglutina per ara set cooperatives i una associació que ofereixen serveis molt diversos. Hi trobem la llibreria de La Ciutat Invisible, el centre de drets humans Irídia, el mitjà de comunicació la Directa, els serveis de restauració de La Deskomunal, la cooperativa d’arquitectes Lacol, la d’organització d’esdeveniments culturals Que Soni, l’Aula d’Idiomes i la cooperativa tecnològica Jamgo.

El projecte es va posar en marxa a l’inici del 2020, però amb la covid-19 han esperat un any més a presentar-lo públicament. Tot i això, l’embrió de La Comunal és molt anterior. "Fa cinc o sis anys que Lacol, La Ciutat Invisible i la Directa vam veure la necessitat de reubicar-nos i trobar un espai en millors condicions. Vam començar la recerca de locals i naus per Sants. Quan ja teníem tot aparaulat per traslladar-nos a uns baixos comercials en un edifici, que ara ha estat enderrocat, vam trobar aquestes naus, que estaven abandonades. Vam provar sort i a la propietat li va semblar bé que ens hi quedéssim. Vam decidir instal·lar-nos aquí i fer el projecte més ambiciós i ocupar totes les naus; per això vam acabar tirant el fil a altres cooperatives", explica Eliseu Arrufat, soci cooperatiu de Lacol.

La Comunal aglutina set cooperatives i una associació que ofereixen serveis molt diversos

Antigament, aquest conjunt modernista, dissenyat per l’arquitecte Joan Bruguera i Roget l’any 1926 i declarat bé patrimonial arquitectònic, havia estat un taller i un magatzem de veles de vaixell, però també una escola d’art, una escola catòlica per a famílies obreres i un espai de petites indústries domèstiques. Tanmateix, portava molts anys pràcticament abandonat i en un estat de deteriorament avançat. Els mateixos arquitectes de Lacol es van encarregar de la reforma de l’espai. "Habilitar tot aquest complex de 1.450 metres quadrats, construïts amb pressupost privat i mantenint un compromís mediambiental, ha estat tota una batalla, però entre totes hem pogut pagar una infraestructura que ni en el millor dels nostres somnis hauríem aconseguit per separat", reconeix Arrufat.

A la rehabilitació de les quatre naus, cal sumar-hi la construcció d’un nou edifici on hi ha sales polivalents i de reunions i on se centralitzen instal·lacions, subministraments i serveis telemàtics. Tot això al voltant d’un pati rectangular, punt central de trobada i de relació de La Comunal. "És un espai obert al veïnat que volem omplir de vegetació i convertir-lo, aplicant una mirada des de l’urbanisme ecofeminista, en un refugi climàtic, és a dir, en un espai humit, amb ombra, segur a la nit i ben il·luminat", detalla el soci de Lacol.

Treballadores d'Irídia a La Comunal. Montse Giralt

Un model horitzontal

Un dels trets diferencials de La Comunal és la seva organització interna. "No hi ha ningú que ens imposi cap norma ni metodologia de treball, sinó que som nosaltres mateixes les que ens autogestionem, tant el projecte arquitectònic com els usos dels espais comuns i de l’espai de cada entitat, que ens el podem fer a mida, i això ens dóna molta llibertat. Volem esdevenir un referent pel que fa al mètode organitzatiu d’un equipament", explica Irene Garcia, treballadora d’Irídia. El centre per la defensa dels drets humans va ser la darrera entitat a afegir-se al projecte d’aquest espai, i es troba als baixos de la primera nau del complex. "Arribar a La Comunal per a nosaltres va ser un somni. És un espai que estem compartint amb altres projectes de l’economia solidària amb qui ja col·laboràvem, com per exemple la Directa; estem a peu de carrer i, a més, compartim recursos i ens surt més rendible", apunta.

"Aquest espai té molta vida perquè no té una gestió centralitzada, sinó que depèn de molts caps pensants"

La gestió de La Comunal recau en mans d’una assemblea que es reuneix cada setmana o cada dues, i on participa un representant de cada cooperativa. "Intentar diluir les jerarquies implica dedicar-hi temps i atenció, però les dinàmiques que apareixen són molt potents. Aquest espai té molta vida perquè no té una gestió centralitzada, sinó que depèn de molts caps pensants", remarca Eliseu Arrufat.

Les entitats, a través de La Comunal, minimitzen les despeses econòmiques i l’impacte mediambiental: paguen una sola alta als subministraments d’aigua, llum i internet, compten amb una caldera domèstica petita que climatitza uns 60 llocs de treball, aprofiten les aigües pluvials per al reg i tenen en compte tot un treball bioclimàtic de fluxos i pretractament de l’aire per aportar la mínima quantitat d’energia possible per tenir el confort climàtic més alt.

Teixint xarxa comunitària

A l’edifici nou de La Comunal, a més de trobar-s’hi les sales polivalents, hi té el seu espai l’Aula d’Idiomes, una cooperativa que, des del 2014, ofereix classes d’aprenentatge de llengües des d’una pedagogia crítica i transformadora. "Abans estàvem a l’Ateneu Roig de Gràcia, però necessitàvem un local fix amb més espai i recursos per oferir un servei més professional, però no volíem tampoc perdre l’esperit comunitari. La Comunal va encaixar completament amb aquesta idea", explica Mireia Chavarria, sòcia treballadora de l’Aula d’Idiomes. "Aquí hem pogut crear la nostra escola de llengües, però hi passen moltíssimes coses més. Hi ha infinitat de sinergies que es van teixint de manera espontània entre projectes, i volem generar activitats culturals i espais de trobada. Tot i que la pandèmia no ens ha deixat encara fer gaire cosa, el potencial és immens i en tenim moltes ganes", afegeix.

"Compartir té un sentit revolucionari, perquè va contra un sistema que sempre ens fa competir"

Chavarria destaca que a La Comunal es posa en valor el fet de compartir i col·laborar. "Compartir té un sentit revolucionari, perquè va contra un sistema que sempre ens fa competir. No som com qualsevol clúster empresarial de tipus liberal que s’ajunta per estalviar-se diners, sinó que apostem per no reproduir les mateixes relacions de poder que ja hi ha dins la societat", remarca Chavarria.

La Comunal també vol obrir-se al barri de Sants i a projectes que no siguin econòmics. "Estem en un barri amb un teixit associatiu molt fort, i volem que aquest espai sigui una eina per als moviments socials del barri que no generen una economia. Per això tenim sales que es poden llogar o oferir a organitzacions comunitàries, per exemple, que lluiten per un habitatge digne al barri", comenta Irene Garcia. "Totes estem en la mateixa lluita", rebla.