Público
Público
ENSENYAMENT

Noranta-nou anys construint la República dels infants

Fundada per Pere Vergés a la Barceloneta el 1922 i bombardejada el 1938, l’Escola del Mar continua viva al Guinardó, amb una educació innovadora basada en un aprenentatge vivencial i participatiu

L'Escola del Mar de Barcelona.
L'Escola del Mar de Barcelona. Joanna Chichelnitzky

"Segurament no ensenyem aquelles coses que les famílies esperen que ensenyem, però sí que ensenyem a pensar, a sentir i a estimar". Són paraules de Pere Vergés, pedagog i fundador d’un projecte educatiu transformador que va començar sobre la sorra de la platja de la Barceloneta el 1922: l’Escola del Mar. A la Barcelona bruta i analfabeta de principis del segle XX –la taxa d’analfabetisme superava el 50% a la ciutat–, l’Ajuntament, a través de la Comissió de Cultura, va impulsar la creació de centres educatius basats en els principis republicans de l’Escola Nova, com l’Escola del Bosc el 1914, dirigida per Rosa Sensat, o l’Escola del Mar, dirigida per Vergés, que es va construir al final del carrer de l’Almirall Aixada, de cara al mar. Va sorgir, en un inici, per millorar la higiene infantil, prevenir malalties i tractar criatures amb problemes de salut, però de seguida es va consolidar en un model pedagògic transformador per a més infants, basat en l’esport a l’aire lliure, la democràcia participativa i l’educació en valors.

L’Escola del Mar, ja des dels inicis, es va convertir en una petita República en què cada infant tenia un rol i unes responsabilitats: hi havia presidents, cronistes, meteoròlegs, bibliotecaris, periodistes que gestionaven la revista de l’escola –Garbí–... Però sobretot, el tret característic del projecte respecte a altres centres era la competició. "El referent europeu en què es basava eren les public schools angleses, on es treballava la competitivitat per equips, però sempre tenint en compte una competició que potenciés valors com l’esforç, l’ajuda i la cooperació i el fair play [joc net] amb els adversaris", apunta Jordi Brasó, professor del Departament de Teoria i Història de l’Educació de la UB i exalumne de l’escola.

L’Escola del Mar, ja des dels inicis, es va convertir en una petita República en què cada infant tenia un rol i unes responsabilitats

Així, van sorgir els tres equips de colors formats per infants de tota l’escola: el blanc, el verd i el blau. "Hi havia competicions de tot: de bàsquet, d’escacs, de música, d’ordre, de menjador... També es feia la mítica cursa de banderes a la platja, l’equivalent a una cursa de relleus per equips de cada color. Si ho feies bé, el teu color sumava punts i si no, en perdia. Fent els tres grups de color amb criatures de diferents edats, a part de la motivació diària, es crea un lligam intergeneracional i una col·laboració entre diferents cursos molt potent. Podríem dir que s’assembla al plantejament que veiem en l’escola de Hogwarts de Harry Potter", assenyala l’historiador.

Les bombes feixistes italianes van acabar el 7 de gener del 1938 amb l’Escola del Mar, reduint a cendres l’edifici de fusta en forma de U orientat cap a la platja de la Barceloneta. Al documental Han bombardejat l’escola, realitzat el 2010 per Mireia Corbera, Anna Morejón i Sandra Olsina, antics alumnes de l’Escola del Mar recorden amb profunda tristesa aquell moment. "Des del terrat de casa veia les flames de l’escola i vaig estar tota la nit plorant. Sort que no hi havia ningú allà dins aleshores. Però es van cremar arxius, llibres... No en va quedar res", recorda una de les alumnes del centre en aquell moment. L’escola a la Barceloneta va desaparèixer, però el projecte va sobreviure, fins i tot durant el franquisme: l’Escola del Mar va tornar a obrir les seves portes primer al Roserar de Montjuïc, de 1938 a 1948 –amb Pere Vergés encara com a director–, i l’any 1948, quan es va constatar que l’edifici quedava petit, es va traslladar al barri del Guinardó, on continua en l’actualitat.

Adaptada als nous temps

"Avui tindrem pastís perquè és l’aniversari de tots i totes, oi, Teresa?". La pregunta li fa una nena de cicle inicial de l’Escola del Mar a la Teresa Guillaumes, directora del centre públic des del 2000. És 26 de gener de 2021 i l’Escola celebra els seus 99 anys de vida amb activitats històriques que ja es feien a la platja de la Barceloneta, com la lectura de cròniques o la cursa de banderes per colors. I amb un pastís, és clar.

L'Escola del Mar ha mantingut el model de renovacó pedagògica, amb l'aprenentatge de valors i l'autonomia de l'infant com a eixos centrals

L’Escola del Mar del Guinardó, amb 227 alumnes i situada a una antiga casa d’estiueg que ocupa una illa de cases, ha mantingut el model de renovació pedagògica on l’aprenentatge de valors i l’autonomia de l’infant cotinuen sent l’eix central, però ha sabut també adaptar-se als nous temps. "Busquem una formació en profunditat per a què les nenes i nens siguin competents a la vida i puguin ser ciutadans que abordin qualsevol situació que els arribi. Però, per exemple, ja hem desestimat la idea de donar punts per coses ben fetes als equips i el fet de competir per tot", apunta Guillaumes.

La directora del centre destaca que les activitats competitives que es mantenen, com el concurs de dibuix ràpid, els jocs florals o la cursa de banderes tenen una raó educativa, com tot el que fan al centre. "Treballem la idea de millorar per un mateix i aprendre a guanyar o perdre col·lectivament. És important aprendre a ser responsable, no a ser millor que l’altre", assenyala.

La implicació del professorat

En aquesta cerca de la innovació, el centre s’ha sumat al projecte d’Escola Nova 21, per seguir treballant amb els infants com a protagonistes des de la vessant emocional, l’acompanyament i les noves tecnologies. "L’essència de l’escola és que, quan et facis gran, els records que tinguis siguin d’una etapa feliç. La felicitat és clau per a què cada persona aprengui a la seva manera i ho continuï fent al llarg de la vida", afirma Sergio Bernárdez, secretari acadèmic del centre. "No ens interessa que l’infant s’aprengui de memòria un llibre, sino la competència i el moment que es crea en aquest infant per arribar al coneixement", afegeix.

Guillaumes destaca també la implicació de tot el professorat i equip de l’ecola, que s’ha notat especialment durant aquest difícil darrer any de pandèmia. "Quan vam haver de canviar tot el pla del curs al setembre per ampliar el número de classes i fer grups de màxim 17 alumnes enlloc dels 25 habituals, tot el claustre es va bolcar. En aquest projecte no pots passar de puntetes, t’has d’apassionar i anar al 100%", remarca la directora. La implicació es dona també perquè hi ha un retorn. "Pot semblar un tòpic, però el professorat se sent part d’una família, i per tant, escoltat i reconegut, i això fa que s’impliqui més. Cuidem molt la part humana, cosa que hauria de passar a qualsevol feina, i això es valora", remarca Marta Alentorn, cap d’estudis de l’Escola del Mar.

Després de dinar, al poliesportiu a l’aire lliure de l’escola tothom ja està preparat. Els més de 200 alumnes d’entre 3 i 12 anys, separats en els seus grups bombolla, es preparen per córrer per torns la cursa de banderes. Els infants dels equips blanc, verd i blau van sortint per grups i competeixen per arribar fins la bandera del seu color i tornar. En una de les curses, una nena de l’equip blanc surt a córrer acompanyada de la seva amiga, de l’equip verd. "És el que hem pactat amb ella perquè, sense la seva amiga, li feia vergonya sortir a córrer sola. Us sembla bé?", explica Guillaumes a uns nens que no entenen el perquè. Després d'escoltar l’explicació, els nens assenteixen convençuts i la competició continua amb els infants animant a l’equip del seu color. Finalment, s’emporta la victòria l’equip dels verds. Però els aprenentages i les vivències en comunitat són per a tothom.

Cròniques escolars, una tradició

Una tradició històrica de l’Escola del Mar que s’ha mantingut fins a l’actualitat és la lectura de cròniques. L’alumnat escriu textos que tenen a veure amb el dia a dia de l’escola o amb la seva imaginació, i es llegeixen en públic. Un exemple dels inicis, aparegut al documental Han bombardejat una escola: "Avui, quan hem arribat a l’escola, tota la nostra platja estava plena de barques de pescadors i dones que cosien les xarxes, senyal que arriba la primavera. Em ve a la memòria una llegenda que diu que, quan hi ha mala mar, és que els peixos fan revolució".