Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

Creix l'oposició al centre marí al litoral d'Orpesa

Orpesa acollirà aquest cap de setmana diverses accions reivindicatives contra les obres que es duen a terme a entorn de la Renegà. El moviment ecologista denuncia els promotors davant el Seprona per presumptes delictes contra el medi ambient.

Una imatge dels danys que provoca el projecte, com ara tala de pins. SALVEM LA RENEGÀ
Una imatge dels danys que provoca el projecte, com ara tala de pins. SALVEM LA RENEGÀ

Continuen les mobilitzacions al voltant de la Renegà, a Orpesa (la Plana Alta). Quan ja s'han superat les 21.000 signatures a través de la plataforma Change.org, el moviment ciutadà Salvem la Renegà i el grup ecologista GECEN fan un pas més en la seua demanda de paralització de les obres en el paratge Bellver. Els col·lectius han presentat formalment denúncia davant el Servei de Protecció de la Natura (Seprona) contra la constructora Costa Bellver i la Fundación Azul Marino, ambdues amb el mateix domicili social, per presumptes delictes contra el medi ambient i l'ordenació del territori.

Com ja va avançar aquest mitjà, darrere d'aquests moviments de terres es troben diverses actuacions en un enclavament litoral que limita amb àrees protegides i de gran valor ambiental. S’hi projecta, entre altres construccions, un centre d'interpretació marí (CIMED) que els ecologistes defineixen com un "zoològic per a tortugues". El rerefons aparentment ecologista de la iniciativa, segons adverteixen els denunciants, és el pretext que tindria la constructora per dur a terme un projecte urbanístic més gran "disfressat de restauració ambiental" i amb la projecció de residencials i un hotel que ressuscitaria les ànsies de formigó en una zona ja castigada per la planificació d'urbanitzacions.

La denúncia davant el Seprona obre ara la possibilitat d'investigar si les activitats que la societat Costa Bellver porta a terme en l'entorn des de principis de maig són contràries a llei. En el seu escrit a la unitat de la Guàrdia Civil, els ecologistes indiquen que s'han produït dipòsit de runes a vint metres de la vora de la mar, dany sobre matolls, tala de pins sense permís per fer-ho i la destrucció del sotabosc que afecta espècies d'aus catalogades d'especial interés.

En les últimes hores, i davant el gran enrenou que estan prenent els esdeveniments, els promotors s'han reunit amb els col·lectius ecologistes amb el propòsit d'explicar els seus plans. Consultats per a aquest article, Salvem la Renegà i GECEN exposen que l'empresa ha reconegut que encara no compta amb llicència d'obres per al CIMED, sinó amb una simple declaració responsable. Per als grups ecologistes, una declaració responsable en cap cas pot emparar l'envergadura de les obres dutes a terme durant els passats dies. Segons la versió que els promotors han traslladat als moviments socials, les obres del CIMED estarien ara aturades i no continuarien fins a l'emissió de la llicència per part de l'Ajuntament.

Cap a una protecció urgent

Amb la desescalada, han arribat les primeres bicifestacions i enganxada de cartells en els voltants de la zona afectada. L'activitat de col·lectius veïnals i conservacionistes es redobla ara amb noves convocatòries. Durant el cap de setmana, tenen previst concentrar-se a diferents hores en diversos punts de l'entorn i ja hi ha anunciada per a dilluns que ve una manifestació pel terme municipal d'Orpesa que exigirà respostes a les portes de l'Ajuntament.

La demanda posa sota la lupa l'afecció directa a la zona LIC (Lloc d'Importància Comunitària) i als espais de la Xarxa Natura 2000, que alberguen hàbitats naturals protegits per la Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. Salvem la Renegà denuncia que tots aquests terrenys ja haurien d'haver estat classificats com a sòl no urbanitzable d'especial protecció quan la Comissió Europea va acceptar la inclusió del LIC per tal d'evitar el deteriorament d'aquests hàbitats i les alteracions a les espècies, com marca la Llei autonòmica d'Espais Naturals Protegits.

L'advertència dels ecologistes ha coincidit casualment amb l'anunci d'impulsar una nova figura de protecció (ZEC) i la recent exposició al públic d'unes noves normes de gestió de la Xarxa Natura 2000 per part de la Conselleria de Transició Ecològica. Per a Salvem la Renegà i GECEN, les institucions estan desempolsant ara, al caliu del conflicte, unes gestions que ja s'haurien d'haver fet fa molt de temps. I van més enllà. En un escrit a Conselleria, aquestes entitats han traçat una proposta formal que assenyala els espais que haurien de ser protegits al litoral d'Orpesa mitjançant les figures especials que consten en el marc normatiu. I tornen a apuntar la necessitat d'una transició ecològica en el terme municipal, on actualment s'aplica un pla d'ordenació urbana de 1982.

Mentre tot això passa, l'Ajuntament d'Orpesa recorda que les obres s'estan realitzant en sòl urbanitzable i assenyala que la Conselleria va llançar informe favorable. El consistori que lidera la socialista María Jiménez afegeix, mitjançant nota de premsa, que els tècnics del municipi estan estudiant la protecció de la zona, per tal d'evitar impacte negatiu.

Consultat també per a aquesta peça, el diputat provincial Pau Ferrando, de Compromís, insisteix en la manca de transparència de l'Ajuntament d'Orpesa. Ferrando explica que el regidor a la localitat costanera, Eric Traver, ja va demanar els informes de tot l'expedient i només se li’n va mostrar una xicoteta part. El diputat aclareix que, tot i que les actuacions són en sòl urbanitzable, l'Ajuntament no hauria de quedar-se de braços plegats: "Pot impulsar un pacte amb els urbanitzadors o bé comprar aquests terrenys per protegir-los. Fins que no s'aprove una nova legislació passarà un temps i les obres ja han començat".

Aus en perill

Des del punt de vista ambiental, preocupa especialment l'impacte de les obres sobre les tres espècies d'aus incloses en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial, que estableix el Reial Decret 139/2011, de 4 de febrer, i en el Catàleg Espanyol d'Espècies. Es tracta del Còlit Negre (Oenanthe leucura), la Cogullada Fosca (Galerida theklae) i la Tallareta Cuallarga (Sylvia undata). Les dues últimes, subratllen els col·lectius en defensa del territori, es troben ara mateix en període de cria i s'estan veient especialment afectades per les intervencions, ja que una nidifica a terra amb la protecció dels arbustos i la segona ho fa en zones amb densa vegetació.

Salvem la Renegà s'acull, a més, a la Llei 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que prohibeix la realització d'obres en els períodes de cria d'espècies protegides. Segons expliquen, la Conselleria d'Emergència Climàtica els hauria confirmat que l'empresa promotora simplement té permís per realitzar tasques de poda i que en cap cas es permetria la tala de pins (denuncien que ja se n’han talat dos exemplars sans) i l'emmagatzematge de material.