Público
Público
MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

Un Centre d'Interpretació del Mediterrani a Orpesa: el nou Marina d'Or?

Moviments ecologistes denuncien que la construcció d'un "observatori marí" en una parcel·la urbana del litoral d'Orpesa amaga com a veritable finalitat la resurrecció d'antics projectes urbanístics paralitzats per la crisi.

zona de la Renegà és un enclavament natural privilegiat amb un dels sistemes d'acantilats millor desenvolupats al litoral de la província de Castellò.
La zona de la Renegà és un enclavament natural privilegiat amb un dels sistemes de penya-segats millor desenvolupats al litoral de les comarques de Castelló.

Hèctor Serra

El litoral valencià torna a situar-se sota la lupa. Les obres per a un futur Centre d'Interpretació del Mediterrani (CIMED) al voltant de l’entorn de la Renegà, a Orpesa (la Plana Alta), ha suscitat la mobilització d'organitzacions ciutadanes i ecologistes. Una petició a la plataforma 'Change.org', que ha aconseguit més de 12.000 signatures en menys d'una setmana, denuncia la modificació de l'únic espai verge i natural que queda a la costa valenciana i alerta de la reactivació urbanística que implica el projecte. En paral·lel, el rebuig social a aquesta construcció ha desembocat en la creació del moviment ciutadà "Salvem la Renegà".

Per a aquest col·lectiu, la projecció d'aquest centre d'interpretació de flora i fauna, el qual qualifiquen de "zoològic per a tortugues", és una operació de greenwashing. "Salvem la Renegà" sosté que, darrere del que aparentment és una "iniciativa ecologista", s'amaga la construcció d'habitatges de luxe i un hotel a una zona d'urbanitzacions que van quedar paralitzades en el marc de l'anterior crisi econòmica. "Ens trobem amb la mateixa disjuntiva que en el cas de Marina d'Or. El que ens van vendre com un balneari va acabar sent un macroprojecte d'oci i formigó que ha devastat gran part de litoral", expressen en xarxes socials.

Amb un pressupost de quatre milions d'euros, els promotors que impulsen el CIMED són la societat Costa Bellver (entitat amb interessos urbanístics a la rodalia), l'empresa de subministrament hídric Global Omnium (vinculada també a la família de l'empresa constructora) i la Fundación Azul Marino. Sobre aquest últim ens, als activistes que s'encarreguen de la recollida de signatures no els ha passat desapercebut el recent registre de l'entitat, amb una pàgina web en construcció i un historial "sense cap mena de projecte anterior que avale la seua professionalitat". El seu director, futur responsable de l'hàbitat, és el biòleg marí Juan Antonio Romero que, en unes declaracions recents a Radio SER Castelló, informava que darrere de la fundació es troba "una família local" i que la constructora ha cedit el terreny de forma altruista per a l'edificació del centre.

"Reactivació de l'urbanisme salvatge"

Amb els primers moviments de terra detectats aquesta setmana, les organitzacions ecologistes han manifestat la seua disconformitat amb aquests plans i han començat a sol·licitar informació sobre els permisos i estudis ambientals duts a terme. Es queixen de l'opacitat i la falta d'informació pública per part de promotors i Administració, alhora que demanen una alternativa a un projecte que estan convençuts que alterarà l'ecosistema del paratge.

Ecologistes en Acció, el Grup per a l'Estudi i Conservació dels Espais Naturals (GECEN) i altres entitats locals han manifestat que reactivar el Pla Parcial Torre de Bellver suposa "més formigó" a través de plans urbanístics que es desenvolupen "en la seua segona fase i deu anys després de la seua aprovació, quan ja s’ha variat la realitat física de l'entorn i han quedat els estudis ambientals obsolets". Els ecologistes carreguen contra el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) aprovat pel Consell el maig de 2018. "S'ha revelat com un instrument urbanístic —no ambiental— absolutament covard i inútil, en excloure automàticament totes les zones de litoral que foren urbanitzables", afirma Paco González, portaveu de GECEN i membre de "Salvem la Renegà".

Les entitats en defensa del territori assenyalen que les parcel·les sobre les quals s'està actuant són limítrofs amb la Via Verda Orpesa-Benicàssim, zona de domini públic, i que l'entorn adjacent suma diferents figures de protecció. De fet, l'enclavament compta amb una àrea marina privilegiada que li ha valgut el seu segell com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i la seua adscripció a la Xarxa Natura 2000 com a Lloc d'Importància Comunitària (LIC). "Si hi ha una Conselleria que diu ser de Transició Ecològica, que faça aquesta transició. L'ordenació del territori del litoral d'Orpesa no pot estar condemnada per un pla de 1982 que es van repartir entre especuladors, urbanitzadors i promotors. La ciutadania no volem que la Via Verda estiga sepultada per formigó d'ací a uns anys", expressa González.

Les preocupacions dels ecologistes no són en va. Segons l'informe A tota costa 2019, elaborat per Greenpeace en col·laboració amb l'Observatori de la Sostenibilitat, Catalunya, País Valencià i Andalusia encapçalen el rànquing de comunitats amenaçades per la resurrecció de la urbanització massiva. En el cas valencià, un 23% dels hàbitats naturals costaners es troba assetjat per aquestes actuacions. El report conclou que la superfície urbanitzada a les costes valencianes suposa més del doble que la superfície d'hàbitats naturals mancats de protecció.

Les lluites dels moviments ecologistes en aquest mateix paratge de la Renegà i entorns annexos s'han succeït durant més de dues dècades. Veïns d'aquest indret encara tenen present l'acció de les excavadores durant els mandats del PP a la localitat, en plena exaltació de la rajola. Destinació de vacances de l'expresident José María Aznar durant anys, col·lectius històrics com "R de Renegà" van impulsar campanyes de conscienciació contra la construcció d'urbanitzacions de luxe, molt especialment després de l'incendi registrat en aquesta serra al juliol de l'any 2000, que va arrasar 500 hectàrees.

"Total transparència"

En l'àmbit polític, Compromís ha exigit a l'Ajuntament d'Orpesa que actue "amb total transparència" i facilite els detalls necessaris sobre el projecte que s'impulsa a la zona de la Renegà, "no només del CIMED anunciat, sinó també de les edificacions residencials o turístiques planificades en aquesta zona i vinculades a l'actuació” que impulsa la societat Costa Bellver. Carles Mulet, senador de la coalició valencianista, ha sol·licitat al Gobierno còpia dels informes sectorials emesos per Adif, Confederació Hidrogràfica del Xúquer, Direcció General de Carreteres o organisme competent i la Direcció General de la Costa i el Mar.

Cal recordar que, darrere de la societat Costa Bellver, es troba l'empresari castellonenc Eugenio Calabuig. El seu nom s'ha vist relacionat recentment en processos judicials a l'Audiència Nacional o en el mateix cas Nóos, en què va haver de prestar declaració per explicar els seus lligams amb Zarzuela. La família Calabuig també està vinculada amb Global Omnium (Aigües de València), empresa que també impulsa el CIMED, i sobre la qual actualment recau la gestió de l'Oceanogràfic de València.

L'Ajuntament d'Orpesa, encapçalat per l'alcaldessa i també diputada provincial de Medi Ambient, la socialista María Jiménez, ha manifestat que el projecte és d'iniciativa privada en sòl exclusivament urbà, que no es localitza en zona protegida i que tot el que pot fer és vetllar per garantir la sostenibilitat de la instal·lació. Des del consistori, s'insta els promotors que expliquen la iniciativa a la ciutadania.

Les plataformes ecologistes insisteixen en la demanda de transparència i posen el focus en què un LIC ha de tenir sempre una atenció especial i estudis que avalen que no hi ha una greu afecció, també des del punt de vista de la pressió antròpica. Consultada sobre aquest extrem, la Conselleria de Transició Ecològica ha comunicat que, des de la Direcció General de Medi Natural, "simplement s'ha informat l'Ajuntament d'Orpesa de la no afecció sobre zona LIC d'un projecte d'obra menor que consisteix en un mur de maçoneria, una tanca i unes actuacions de restauració ambiental en el sector sud de Torre Bellver". En relació amb el centre marí, la Conselleria expressa que li correspon al consistori decidir sobre la seua ubicació així com regular l'activitat del projecte.

"Recreació" d'un ecosistema

En les recents entrevistes concedides a mitjans locals, el biòleg Juan Antonio Romero, director de la Fundación Azul Marino i proper responsable del CIMED d'Orpesa, ha explicat que la idea del seu projecte és la de recrear l'hàbitat mediterrani amb el propòsit de divulgar l’entorn natural en què es troba. Romero concep el CIMED com un "museu" de dues plantes que comptarà amb viaranys, piscina i espai artificial de llacuna marina per allotjar tortugues i permetre la recuperació de la seua musculatura per a la posterior reintroducció a la mar.

L'activitat de la recuperació de les tortugues marines ja es porta a terme en territori valencià des de fa tres dècades per part de la Xarxa de Varaments de Cetacis i Tortugues Marines, en la qual col·laboren la Generalitat, la Universitat de València (UV) i, des de 2007, l'Oceanogràfic de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

Jesús Tomás, professor del Departament de Zoologia de la UV i investigador de l'Institut Cavanilles, coordina els estudis de nidificació de tortugues marines dins d'aquesta xarxa. El professor subratlla que es van assabentar per la premsa de la creació d'aquest centre i recorda que, per dur a terme la captivitat i manipulació d'espècies protegides, necessitaran uns permisos i autoritzacions específiques que, fins ara, es desconeix que les tinguen. Tomàs recorda, així mateix, que la manipulació d'ous requereix personal amb entrenament i experiència acreditats. De moment, ha transcendit que el CIMED s'ha ofert com a suport assistencial per a institucions com la Fundació Oceanogràfic per poder dur a terme aquesta tasca.

El projecte del CIMED preveu centrar els seus esforços en la tortuga babaua (Caretta caretta), una espècie que consta en el llibre vermell de figures protegides per part del Ministeri per a la Transició Ecològica. Tomàs indica que, des de fa un parell d'anys, la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (IUCN) va relaxar el grau d'amenaça de la tortuga babaua a la Mediterrània però, a escala europea, aquesta espècie continua sent clau per a la creació dels LIC marins.