La crisi entre Catalunya i Espanya marca el futur d'RTVE

Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb la determinació de marcar diferències. Dos anys de legislatura són pocs per encarar les properes eleccions al Congrés amb una millora destacada respecte el seu competidor a la dreta i un lideratge a l’esquerra que freni la transfusió de vots a altres candidatures progressistes. Una de les joies de la corona de la transformació socialista és la Radio Televisió Espanyola (RTVE), on el Partit Popular s’ha guanyat l’enemistat de gran part dels professionals de la casa. Però el que havia de ser una victòria fàcil està resultant ser un camí més escabrós del que els agradaria.

Dues absències d’Esquerra i el PDeCAT i dos "errors humans" van impedir que el Congrés aproves aquest dilluns la composició definitiva d’un consell d’administració transitori de RTVE, un òrgan directiu que havia d’agafar les regnes de manera provisional mentre es resol el concurs públic, que s’ha iniciat aquest dimecres. Els professionals estan satisfets que els socialistes hagin blindat, per fi, una fórmula basada en criteris tècnics per escollir qui mana a la televisió pública estatal, però els entrebancs per formar el consell provisional pactat entre el PSOE, Unidos Podemos i el PNV aixequen sospites entre els socis i els treballadors, com ja han expressat. Ara, el Govern haurà de designar un administrador únic que també s’haurà d’aprovar al ple del Congrésn previsiblement en dues sessions, si no hi ha més errors humans o mans negres.

Han passat sis anys des que el PP va aplicar el decret llei que permetia canviar la direcció de la casa amb una majoria absoluta en segona votació amb la qual els populars comptaven llavors. Amb aquesta mesura, el govern de Mariano Rajoy anul·lava qualsevol forma de control parlamentari amb noms còmodes per la dreta espanyola. Durant tots aquests anys, els Consells d’Informatius i els treballadors han denunciat nombroses males pràctiques i l’intervencionisme del PP en les tasques periodístiques, fins arribar als Viernes Negros que han encès les xarxes des de les redaccions. I la segona delegació més gran de l’Estat, la catalana, ho ha viscut en uns anys on Catalunya ha estat un dels epicentres de la política nacional. Des de Sant Cugat s’espera l’esdevenir de la casa amb il·lusió, però sense baixar la guàrdia.

La crisi catalana marcarà RTVE

En el punt on es troba actualment el procés de transformació de RTVE, la crisi política entre Catalunya i Espanya agafa una rellevància cabdal. La impossibilitat d’escollir un consell d’administració porta ara el Congrés a l’elecció d’un administrador únic, però l’home que encapçalava la llista del consell pactat entre PSOE, PNV i Unidos Podemos, Tomás Fernando Flores, s’ha retirat del joc aquest dimecres. Qui va ser periodista a TVE i director d’Informe Semanal, Fernando López Agudín, es fa una idea de per què: "Sap que el seu nom no pot seguir. Podemos ja l’havia vetat, però una cosa és Flores envoltat de nou consellers d’administració professionals i l’altra és Flores sol com a administrador".

L’escenari d’un administrador únic tensiona encara més el moment en que se celebrarà el concurs públic, a la tardor d’aquest 2018, ja que coincidirà amb l’aniversari de l’1 d’octubre i la resta de dates clau per l’independentisme, el macrojudici dels polítics independentistes processats, un procés de negociacions obert entre l’Estat i la Generalitat i la possibilitat de convocatòria d’eleccions catalanes. Per a Agudín, que RTVE pengi d’una sola figura condicionarà la transformació de la radiotelevisió pública: "El que faci RTVE aquesta tardor dependrà molt de l’administrador que nomeni. El concurs públic es posarà en marxa, però no es podrà aplicar fins passat el mes de novembre o fins i tot desembre", creu el periodista.

Aquesta situació és coneguda pels partits polítics que han d’avalar el nom proposat pel PSOE. Pedro Sánchez necessita una capçalera que acontenti al progressisme d’Unidos Podemos però també els partits nacionalistes, que intentaran evitar l’entrada d’una figura molt bel·ligerant amb el procés independentista. I no només això, Agudín també creu que Sánchez necessita un nom avalat per un sector del socialisme crític amb el president, per evitar-se "iniciatives individuals" que puguin boicotejar l’aposta: "El que ha passat aquest dilluns no té per què ser un error. Pot haver estat cosa d’un diputat socialista que aprofita la votació d’RTVE per enviar un missatge a Sánchez". Agudín es refereix al sector més crític amb el sanchisme que pot tenir altres interessos sobre la taula: "S'ha de tenir en compte que hi ha una part del socialisme vinculada a les clavagueres de l’Estat, i que pot estar mesclant debats, com la disposició del Govern a investigar els recents escàndols de la corona, per exemple".

La darrera aposta del PSOE per l'administració única de RTVE després de la dimissió de Flores, és l'experiodista de la televisió pública estatal Rosa María Mateo, que va aconseguir el recolzament de tots els grups que donen suport al govern de Sánchez. Aquest suport, però, s'haurà de confirmar pel que respecta al vot del PDeCAT, després que la nova cúpula dirigent del partit hagi decidit endurir les condicions del seu suport a l'executiu al Congrés. Els crítics del subgrup parlamentari a la cambra baixa, no obstant, recalquen que segueixen donant suport a Mateo, i que si arriben pressions "des d'Alemanya" en sentit contrari, "ja en parlarem".

La primera crisi de Sánchez

Tot i que el debat d'RTVE s’està duent a terme a les acaballes del curs, la gestió de la ràdio i televisió pública estatal té un pes polític molt rellevant: "Que el problema amb RTVE s’estigui plantejant ja reflecteix la importància que té el mitjà. I encara més, que sigui la primera crisi de Pedro Sánchez, i la seva primera derrota" diu Agudín. I és que el paper que ha jugat la televisió pública durant aquets anys ha estat cabdal en la construcció del relat del PP.

Ho coneix de prop una de les membres catalanes del Consell d’Informatius de RTVE, Montserrat Meliá, òrgan des d’on s’han denunciat i recopilat les males pràctiques de la casa en els informes que publiquen trimestralment. Meliá recorda quan, sota les ordres de l'ex-director de la delegació catalana i director de TVE a Catalunya, Eladio Jareño, el servei d'informatius no va incloure unes declaracions del director de Mètodo 3 que comprometien l’exlíder del Partit Popular català, Alícia Sánchez-Camacho. O el tractament de l’Operación Cataluña, especialment tou amb el govern popular. Assegura que es tracta d’una dinàmica habitual: "També hi ha un perfil clar de persones que han intervingut a les tertúlies, com ara els Desayunos de TVE o al canal 24h. I a Sant Cugat [seu de la delegació de TVE a Catalunya] també passa. Gairebé no s’han fet entrevistes als partits independentistes. Tot va per quotes", explica Meliá.

Durant els mesos de màxima tensió en el conflicte català, a la tardor de 2017, el Consell d’Informatius detecta nombroses negligències deontològiques que recull en l’informe publicat el febrer del 2018. Dedica un monogràfic als reportatges retransmesos al programa de documentals Informe Semanal, com ara España, sentimiento colectivo del 14 d’octubre, El factor 155 del 28 d’octubre, Posverdad y separatismo del 28 d’octubre o Democracia, ley y orden del 4 de novembre. Els membres del consell analitzen els termes emprats i les 'entradetes' dels reportatges, com per exemple la d’aquest últim, Democracia, ley y orden, que introdueix el tema dient que "la independència ha deixat un rastre de fugida per uns i un futur incert a l’altra banda de les reixes per altres", i conclou vinculant diversos termes relacionats amb el procés: "independència, 155, querella, citació i presó. Tot en set dies. I abans de tot això: la rebel·lió". És en aquest moment quan apareix en pantalla una imatge de Barcelona essent inundada per una onada gegant.

La pressió de les mobilitzacions

La demanda de renovar el consell d’administració mitjançant un concurs públic ronda per les cambres parlamentàries d’ençà que el juny de 2017 el Congrés posés la primera pedra amb el pacte entre PSOE, Unidos Podemos i Ciudadanos. Però la llei s’ha quedat paralitzada fins l’entrada de Pedro Sánchez i no ha estat possible plantejar una renovació fins ara, fet que Agudín atribueix a una estratègia política: "El PP i Ciutadans s’hi han negat. RTVE era una peça clau pel conflicte català, no tant a Catalunya sinó a Espanya. La majoria d’espanyols tenen una visió esbiaixada, pueril i bèl·lica d’un problema polític a través de la televisió espanyola".

Després de l’últim bloqueig del PP, l’abril d’enguany, els treballadors i treballadores de la radiotelevisió pública estatal van decidir iniciar la campanya dels Viernes Negros. Cada divendres, periodistes, operadors de càmera, redactors i altres professionals de la casa van fer-se visibles a la pantalla i a les xarxes socials vestits de negre per denunciar les ingerències a televisió. El moviment s’ha estès per totes les delegacions de l’Estat i ha estat la cara visible d’aquesta denúncia. Ara, tant a Madrid com a Sant Cugat, els treballadors que participen dels Viernes Negros han decidit aturar la protesta, ja que l'objectiu de desbloquejar el concurs s'ha complert, tal com explica Meliá.

No és l’únic grup sorgit en els últims mesos a la casa, també han aparegut les Dones RTVE, un moviment del qual participa la periodista Gemma Soriano i que demana l’aplicació d’una perspectiva de gènere en els continguts d’RTVE. Soriano destaca el paper que han tingut les 'Dones RTVE' en la defensa d'una radiotelevisió independent: "El Consell d’Informatius fa anys que s’està deixant la pell denunciant aquesta situació, i Viernes Negros ha estat el moviment principal. Pel que fa a nosaltres, hem tingut un paper molt rellevant en les denúncies per xarxa", explica Soriano. Mostra d’això és la presència que han tingut els comptes d’aquest moviment amb l'impuls del hashtag #AsíSeManipula, on treballadors i treballadores han compartir situacions de pressions i negligències professionals viscudes durant els últims mesos.

Soriano, com han manifestat la resta de treballadors i treballadores, valora positivament els moviments a la casa, però es manté alerta. Qualifica de "vergonyoses" i "d’espectacle" les lluites de poder que s’han dut a terme al Congrés. Per això, diu que no abaixaran el cap i es manté ferma amb l’objectiu del moviment: "Les dones som professionals, tenim criteri i estimem la radiotelevisió pública. Creiem que els ciutadans han de tenir una RTVE que els representi a tots, moderna, que generi orgull com a ciutadà, que és qui la paga".