Público
Público
ECONOMIA

Crítiques a les campanyes públiques de rescat del turista 'premium'

Les assemblees de barris i les plataformes veïnals rebutgen les iniciatives per captar teletreballadors estrangers o estudiants internacionals perquè "perpetuen la gentrificació" de Barcelona

Una parella passa per davant d'una oficina de turisme tancada, a Barcelona. LAIA ROS
Una parella passa per davant d'una oficina de turisme tancada, a Barcelona. LAIA ROS.

"Move your desk, change your life" (Mou el teu escriptori, canvia la teva vida) és el lema de la campanya de Barcelona Turisme per impulsar un sector que es considera estratègic: el workation. La línia de promoció es basa en la captació de treballadors nòmades i professionals digitals que, aprofitant l'auge del teletreball per la pandèmia, es mudin a la capital catalana i desestacionalitzin suposadament el turisme. El projecte ja ha rebut les primeres crítiques per part d'associacions i plataformes veïnals afectades, que posen el focus en què es repeteixen els mateixos errors de l'actual model turístic en crisi. Expulsió veïnal, precarització dels llocs de treball, turistifación de l'espai públic i pressió sobre els preus dels habitatges són alguns dels efectes que denuncien.

La iniciativa parteix de Turisme de Barcelona, un consorci públic-privat del qual formen part l'Ajuntament de Barcelona, la Cambra de Comerç i la Fundació Barcelona Promoció i que té com a objectiu impulsar el turisme a la ciutat. En la campanya, es garanteix "l'oportunitat de treballar i viure com un local, tant en un entorn urbà com en plena natura, gràcies a una selecció d'allotjaments especialment preparats i una àmplia oferta d'avantatges en diferents activitats culturals i d'oci per omplir el teu temps lliure".

Paral·lelament, Turisme de Barcelona ha organitzat aquesta setmana una missió de promoció turística a les ciutats russes de Moscou i Sant Petersburg per accelerar la reactivació del sector en un segment qualificat d'estratègic, com el premium i el MICE, vinculat al turisme de negocis. L'acció s'emmarca en un acord formalitzat entre Turisme de Barcelona i l'entitat Welcome Moscou per impulsar intercanvis entre operadors de les dues zones. "És una cursa. Després d'un any de pandèmia és ara quan totes sortirem a buscar visitants". És la definició de Marian Muro, directora general de Turisme de Barcelona per justificar la missió comercial. El consorci considera que "tenint en compte el perfil de visitant amb una gran capacitat de despesa, la nostra delegació s'entrevistarà amb agents especialitzats en turisme premium".

Arguments economicistes

Aquestes accions les rebutgen des de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT). Un dels seus membres, Dani Pardo, lamenta que "un consorci de gestió municipal, en el qual està implicat un partit de govern que s'ha caracteritzat per les crítiques a la turistifació, s'hagi deixat portar per arguments economicistes amb el pretext de la pandèmia". Pardo recorda que el model de turisme que preveu captar i atraure turistes amb un poder adquisitiu alt s'ha demostrat que "és problemàtic per l'impacte en el mercat de l'habitatge o en les condicions laborals". Per a l'assemblea, la crisi de la Covid-19 ha constatat la necessitat d'apostar per un nou model, ja que el sector turístic ha estat un dels més perjudicats per la volatilitat, enfonsant-se de cop i volta tota la seva activitat.

L'aposta de les administracions, segons Pardo, és impulsar i rescatar un sistema caduc "en comptes de reorientar el model". L'estratègia de vincular-se a un perfil d'un professional estranger o a estudiants amb un poder adquisitiu alt, relacionat amb el turisme de fires i negocis, suposa un error per a l'interès ciutadà, alerten des de la ABDT. Pardo reprova que "les polítiques públiques serveixin per fomentar la gentrificació".

La reinvenció de l'especulació

Mirant enrere, Dani Pardo assegura que "hem desaprofitat una oportunitat per canviar el model turístic després dels atemptats terroristes a les Rambles ia Cambrils de 2017". Així, creu que, servint-se de la pandèmia, "el sector especulatiu s'està reinventant, deixant de banda els hotels i interessant-se per les residència d'estudiants o el lloguer d'habitacions". Segons precisa, "hi ha interessos econòmics potents per perpetuar el model".

L'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic lamenta que "les polítiques públiques serveixin per fomentar la gentrificació"

Per afrontar aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya ha generat un marc normatiu que cerca prohibir el lloguer d'habitacions per dies. Ara, la pilota està a la teulada de l'Ajuntament de Barcelona, que ha de desplegar la normativa. La previsió és que ho faci com a màxim a l'estiu. Al mateix temps, al desembre passat, el consistori barceloní i el Barcelona Centre Universitari (BCU) van signar un acord en el qual es destinaven 73.000 euros a impulsar una campanya per "captar estudiants i investigadors  a la ciutat en una estratègia per posicionar la marca Barcelona com a ciutat de talent, aprofitant el moment actual on algunes zones del món posen traves a l'arribada de persones per estudiar i investigar-hi".

L'estratègia de posicionar Barcelona com una destinació per a turistes amb un poder adquisitiu alt, que sembla dur-se a terme per contrarestar els moviments d'algunes plataformes com Airbnb, ha generat algunes víctimes que es troben enmig del conflicte entre les dues parts. És el cas d'Acaba, una associació d'afectats per la guerra entre el consistori barceloní i la plataforma. Fonts de la presidència de l'entitat expliquen que un grup de persones que van llogar el seu habitatge de forma esporàdica i per necessitat abans de 2019 han patit sancions de fins a 60.000 euros.

Beneficis per als grans propietaris

Les mateixes fonts indiquen que "com a veïns hem de carregar la responsabilitat d'haver llogat en algun moment, quan els membres de la nostra associació som persones amb una única propietat i que hem cedit part del nostre habitatge per a un ús residencial, mai turístic, de manera puntual". Els afectats d'Acaba es troben repartits en zones de tota la ciutat, com Ciutat Vella, l'Eixample o el Carmel. Els veïns es mostren partidaris de regular l'àmbit del lloguer d'habitacions i pisos turístics, però s'oposen que "hàgim de demostrar constantment que la finalitat de llogar les habitacions no és especulativa i s'imposin embargaments". Acaba detalla que durant la pandèmia s'han produït 20 casos d'embargaments i 70 veïns han estat sancionats en un col·lectiu de 200 persones. "L'exemple més flagrant és el d'una veïna que va llogar el seu pis el 2016, que ha rebut una multa perquè un inspector va trobar un anunci de fa tres anys".

L'associació Acaba insisteix en la necessitat de regular els pisos turístics, "però sense haver de sentir-nos revictimitzats, ja que estem observant com el Pla especial urbanístic d'Allotjament Turístic (Peuat) beneficia únicament als propietaris amb llicències turístiques i als grans tenidors". A favor de la llei, però en contra que "es posi al mateix sac els fons d'inversió amb la nostra situació, que som famílies amb necessitats puntuals". L'associació està en converses amb l'Ajuntament de Barcelona per revertir la situació.

Davant d'aquestes accions de promoció del turisme, les assemblees veïnals i les plataformes de damnificats per algunes actuacions municipals sol·liciten eines per protegir el territori de la massificació i el sobreús de l'espai públic. Les entitats reclamen que no s'utilitzin de forma indiscriminada diners públics, acompanyat de campanyes amb expressions com "turisme de qualitat, segur, sostenible o retorn social", per aplicar propostes que no diversifiquen el sistema productiu i mantenen un model basat en la precarietat laboral.

Condicions precàries a l'hostaleria

A finals de l'any passat es va signar el conveni col·lectiu de l'hostaleria a Catalunya, que afecta 193.894 treballadors. L'acord només el va rubricar UGT per la part sindical i va rebre el rebuig de CCOO. Finalment, els signants van accedir a segellar per evitar el deteriorament d'unes condicions laborals ja de per si bastant precàries. Segons indica l'associació Alba Sud, especialitzada en investigació i comunicació per al desenvolupament, "el text consolida la precarietat de les externalitzacions, una de les reivindicacions històriques del col·lectiu de les cambreres de pisos i de les kellys".