Igual que els residents alemanys que van esgotar els bitllets per viatjar amb avió a Mallorca en poques hores després de l'aixecament de les restriccions al seu país, els catalans es van llançar, en un primer moment, a realitzar reserves, especialment als establiments de turisme rural. Després que la Generalitat decretés a partir de el 15 de març la lliure mobilitat pel territori català amb la bombolla de convivència, la primera vegada des del 7 de gener -moment en què es va iniciar el confinament municipal, posteriorment convertit en comarcal a partir del 8 de febrer-, les cases rurals han rebut una allau de peticions.

Tot i que els seus responsables refreden l'eufòria, recordant que des de principis d'any estan aturades i que algunes no podran obrir per les limitacions d'aforament, hi ha un cert consens en què la Setmana Santa serà dolça des del punt de vista de l'ocupació. El mateix que hi ha en sentit contrari en els hotels de costa: amb les condicions actuals, en les quals estan restringides les arribades internacionals, la temporada turística no es podrà iniciar amb garanties fins com a mínim a l'estiu.

D'una situació inicial de caiguda de l'activitat per les restriccions s'ha passat a un interès immediat i desmesurat pels allotjaments i les estades. Així relata el canvi de tendència Montse Coberó, la directora del servei tècnic de la Confederació del Turisme Rural i Agroturisme de Catalunya (Turalcat). "La Setmana Santa pinta relativament bé, encara que confiem que la flexibilització de les condicions ens permetin superar les sis persones allotjades en un establiment rural, ja que la mitjana de capacitat dels nostres establiments es troba entre les nou i les 15".

L''efecte estiu'

Coberó admet que les reserves es van disparar els primers dies, tot i que lamenta que no es permetin les trobades de deu persones "en espais aïllats en el medi rural, en poblacions petites i on es compleixen escrupolosament els protocols sanitaris". En aquest sentit, precisa que la limitació de l'aforament impedirà l'obertura d'alguns establiments rurals de grans dimensions. Malgrat que entre un 20 i un 30% dels visitants habituals procedia d'altres comunitats autònomes, des Turalcat auguren que els preus estables que ofereixen als turistes del mercat interior i la preferència estesa des de l'estiu passat d'apostar per emplaçaments vinculats a la muntanya i a l'entorn natural compensaran la caiguda.

"Hem caigut en gràcia". És l'expressió que li serveix a Ferran Puig, president de la Confederació Catalana d'Agroturisme i Turisme Rural (Concatur), per definir el moment actual. Tot i que també rebaixa l'excés d'eufòria, insistint que "venim d'una situació crítica", admet que l'elecció de factors com la seguretat i la sostenibilitat en temps de pandèmia sanitària els beneficia. Puig apunta que les "cases rurals hem fet els deures, adaptant-nos a la demanda i a les restriccions, i oferint allotjaments en entorns segurs".

Nou perfil de turista

Concatur i Turalcat coincideixen que l'ocupació durant la Setmana Santa pot arribar al 80%. Com herència de la pandèmia de la Covid-19, ambdues entitats revelen canvis en el perfil dels visitants. Encara que l'origen dels turistes segueix sent bàsicament de proximitat i generalment de l'àmbit metropolità, ara s'ha incorporat un nou model: el de la parella sense fills. Promoure la confiança i la seguretat d'aquest tipus d'allotjaments són altres dels seus actius.

En la mateixa línia de la iniciativa dels turistes d'optar per destinacions vinculades al medi natural des del desconfinament, les estacions d'esquí del Pirineu també es mostren esperançades amb aquesta nova realitat. Aquestes, que es van veure perjudicades pel tancament perimetral del Nadal passat, veuen ara amb satisfacció com reben trucades de reserves, el que els portarà a obrir més pistes i recuperar una part de la plantilla que estava en un ERTO. Aquest és el cas de l'estació de Masella, a la Cerdanya.

L'altra cara de les expectatives optimistes l'ofereixen els hotels de Barcelona. Donen la Setmana Santa per perduda, ja que només esperen que obrin un 25% del total. El director general del Gremi d'Hotels, Manel Casals, atribueix la decisió al "confinament autonòmic, l'absència de turistes internacionals i la lentitud en el procés de vacunació". A hores d'ara, només hi ha oberts uns 110 hotels a la capital catalana i l'ocupació se situa entre el 15 i el 20%. Casals dona una dada demolidora: en una temporada normal solen dormir una mitjana de 45.000 persones per nit a la ciutat. Ara, ho fan unes 2.500.

Amb la vista a l'estiu

Maig o juny. Són els mesos en què els hotels ubicats a la Costa Brava o a la Costa Daurada albiren l'inici de la recuperació de l'activitat. Llavors, esperen una ocupació propera al 70%. Per Setmana Santa, la previsió més optimista és arribar al 20% o al 30%. El seu excés de dependència del turisme estranger, amb les fronteres tancades, els ha condemnat. De fet, la vicepresidenta de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava-Pirineu de Girona, Esther Torrent, situa a l'estiu com el començament de la recuperació. Tot i el desconfinament comarcal, aclareix que aquest tipus d'establiments, més grans que una casa rural, no es poden permetre obrir al públic d'un dia per l'altre.

L'accent d'esperança en la temporada estival també el comparteix Eugeni Ósacar, director d'innovació del CETT, el centre de turisme vinculat a la Universitat de Barcelona (UB). Ósacar confia que fets com la celebració presencial del Mobile World Congress reactivin el turisme de congressos, un dels eixos sobre els quals pivotava l'ocupació hotelera de Barcelona fins fa un any. "La recuperació serà possible amb una vacunació massiva fins a l'abril, però resulta gairebé més important tornar a aconseguir la confiança i la seguretat dels viatgers i turistes perquè identifiquin la ciutat amb una destinació segura".

L'expert del CETT augura que un dels últims àmbits que tornarà a la situació prèvia serà el turisme de llarga distància. "No serà possible fins que la Covid remeti globalment". Ósacar sí que veu a prop l'adéu d'un seguit d'accions relacionades amb un determinat model turístic de masses. En aquest sentit, reconeix que "trigarem a tornar a veure les polítiques d'ofertes agressives de les línies aèries de baix cost afavorides per les subvencions públiques". Això sí, tot sembla indicar que la sostenibilitat i la seguretat seran els factors que prevaldran en detriment a el preu a l'hora de seleccionar una destinació turística. Aquest escenari es mantindrà fins i tot en els establiments de sol i platja.