Repassem algunes de les principals exposicions que es poden veure aquests dies en diversos punts de Catalunya, cinc propostes ideals per entendre millor el món que ens envolta o per redescobrir personatges cèlebres de la nostra història. 

'Gaudí', MNAC (Barcelona)

Agradi o no agradi la Sagrada Família, amb l’estrella coronant la torre de Maria, el que és indiscutible és que Gaudí s’ha convertit en un dels arquitectes més universals. I per trencar mites i col·locar-lo en el context que li pertoca al MNAC es pot visitar fins al 6 de març del 2022 la mostra Gaudí, una proposta comissariada per Juan José Lahuerta i que parteix de la tesi que Gaudí no era un místic absent del món sinó un personatge complex, que va fer les seves obres dins d’estratègies polítiques, ideològiques i estètiques molt concretes. La posada en escena de l’exposició val molt la pena perquè s’ha seguit la premissa de la teatralitat i la recopilació d’objectes. Gaudí es podrà visitar a partir del març al Museé d’Orsay de París, amb qui el MNAC ha coproduït la mostra.

'La màscara no menteix mai', CCCB (Barcelona)

Partint de la senyal de la màscara siguin caputxes de protestes feministes o màscares de lluitadors mexicans l’exposició La màscara no menteix mai proposa un viatge per la història amagada del darrer segle i mig. La protagonista és la màscara, de vegades vista com un instrument al servei del poder, i d’altres com a eina per a la construcció identitària en l’activisme polític i les lluites socials. El Ku Klux Klan, les Pussy Riot, les fake news i els mecanismes de control biopolític són presents en aquesta mostra comissariada per Servando Rocha i Jordi Costa i estructurada en set àmbits a través dels quals el visitant gaudeix de diferents materials documentals i recursos audiovisuals, a banda de diferents objectes.

D’aquesta manera es construeix un recorregut a través dels usos polítics de la màscara en la modernitat i aborda les polítiques de control sobre el rostre, les resistències culturals a la identificació, la defensa de l’anonimat, o la manera que tenen els dolents, els herois o heroïnes i els dissidents de mostrar-la com a símbol identitari. L’exposició es pot visitar fins a l’1 de maig de l’any vinent i compta amb peces d’artistes com Félicien Rops, Leonora Carrington, Kati Horna, Marcel Janco, Joaquín Santiago, Fernando González Viñas, Dostopos, May Pulgarín (Tropidelia) o Domestic Data Streamers.

'Sorra de temps absent', Museu de Lleida

El Museu de Lleida participa de la celebració de l’Any Felícia Fuster amb la instal·lació Sorra de temps absent, de l’artista Ester Xargay, que es podrà veure al cor de l’església fins al 9 de gener del 2022. La peça proposa un recorregut oníric per la vida i obra de Felícia Fuster. El que es troba el visitant són dos vídeos que conjuguen elements plàstics, poètics i biogràfics de Fuster. La instal·lació incorpora una tria d’objectes dels fons del Museu de Lleida, restes arqueològiques que s’integren a l’espai i dialoguen amb la imatge i el poema. Aquesta videoinstal·lació ha estat pensada i produïda expressament per a l’espai del cor de l’església, i és el resultat d’una idea primigènia que formava part de l’exposició itinerant Plurivisions, de l’Any Felícia Fuster, comissariada per Pilar Parcerisas, que es va poder veure a l’Arts Santa Mònica el passat mes de març.

Mas Miró(Mont-Roig del Camp)

Si sou per terres tarragonines i us ve de gust apropar-vos a la llavor creativa de Joan Miró no deixeu de visitar el Mas Miró a Mont-Roig del Camp, on Miró va perfilar el seu llenguatge simbòlic. El Mas Miró està format per una sèrie d'edificis de diverses èpoques, des del segle XVIII fins al segle XX, i la part estrella de la visita és el taller de l’artista, un edifici independent construït a finals dels anys quaranta, concebut pel mateix Miró amb la voluntat expressa de poder-hi conrear l'escultura. L'espai encara conserva diversos elements que formen part de l'activitat de Miró: estris, esbossos, materials i objectes diversos. A les parets hi destaquen uns grafits que Miró va pintar utilitzant la paret com a suport per representar-hi les seves idees.

'Cap a les Deus -una gramàtica fluvial', Espai Bòlit (Girona)

Girona està molt influenciada pels rius que l’atrevessen, els rius condicionen la manera de relacionar-se amb el territori, i partint d’aquesta premissa s’ha articulat la mostra Cap a les Deus -una gramàtica fluvial. El resultat és una comunitat transitòria d’obres, la majoria protagonitzades per artistes que han treballat la relació obra-natura i, en concret, l’imaginari fluvial com Enric Ansesa, Eva Cau, Anna Dot, Christophe Farnarier, Laura Ginès, Jordi Isern, Víctor Masferrer, Associació Milfulles, Jordi Mitjà, Pere Noguera, Arnau Obiols, Perejaume i Job Ramos. "Tornar a les deus és anar allà, al rovell de l’ou, és convertir l’espai i el temps en quelcom reversible, fer d’allò que davalla una ascensió, un diàleg, una alteració del curs natural de les coses mentre es treballa a partir del curs de les coses", ha escrit la comissària de la mostra Ingrid Guardiola. L’exposicó es pot visitar fins al 9 de gener del 2022 al Bòlit, Centre d'Art Contemporani. Girona