CulturaNadia Ghulam retrata en un conte les devastadores conseqüències de la guerra

"La família de la Bibí va fer com tothom: saltar del niu per buscar refugi, córrer d’un lloc a l’altre". La Bíbí és un ocell sense ales i protagonitza El país dels ocells sense ales, un àlbum il·lustrat escrit per l’escriptora i activista afgana Nadia Ghulam i amb il·lustracions de Mona Brunet. Editat per la Galera, aquest conte apte per a totes les edats evidencia que la fragilitat de la pau és extrema i que en situacions de guerra i crisi la reacció natural és "fer com tothom: saltar del niu per buscar refugi".

D’una manera planera la història explica com la Bibí i i la seva família viuen feliços al país dels ocells sense ales fins que un dia apareixen centenars d’aus diferents i la vida es torça. El foc i la por comencen a arrasar- ho tot i si volen sobreviure no tenen més remei que fugir. A partir de les vivències d’aquesta ocelleta, Ghulam relata el dolor de la guerra i la pèrdua de les persones estimades, però que també parla de la solidaritat.

"Jo penso que és un conte que parla de la realitat dels éssers humans, hi ha éssers humans que són molt solidaris i acullen, i n’hi ha que cremen països. Tot i que no tot és blanc i negre, hi ha molts colors", argumenta Ghulam acabada d’aterrar a Barcelona després de fer una conferència a Viena alertant sobre la situació de moltes nenes a Afganistan.

El valor de la pau

Ara que els talibans s’han apoderat d’Afganistan de nou, aquest conte redimensiona el seu sentit, i la Bibí és l’alter ego de l’autora. Nadia Ghulam va néixer a Kabul el 1985 i quan tenia 8 anys una bomba va caure damunt casa seva provocant-li cremades per tot el cos. El 2006 va abandonar el seu país i des d’aleshores viu com a refugiada a Catalunya i treballa com a educadora social i és activista pels drets humans i la pau.

Combatre les devastadores conseqüències de la guerra s’ha convertit en la seva missió vital i amb El país dels ocells sense ales Ghulam vol conscienciar els més petits respecte a la situació de perill i inseguretat dels nens en països en guerra: "Milers d’infants, no coneixen la pau i tampoc el que vol dir viure en un lloc segur. Quan arriba la guerra també arriba la fam, la pobresa, el dolor, la mort. Per això, l’única opció que els queda és fugir i buscar refugi", puntualitza a Públic l’autora.

Com a reacció al que ha viscut en primera persona Ghulam va fundar Ponts per la Pau, una associació que desenvolupa els seus projectes a Badalona, on es dedica a l’orientació i la formació d’aquelles persones immigrades més vulnerables, i també a Kabul. "A l’Afganistan la feina de l’associació ja fa anys que la porto de forma clandestina perquè la corrupció ja estava servida, tots pensen en les seves butxaques i jo no volia pagar res al govern, per això ajudem directament a les nenes i treballem amb el boca orella", explica Ghulam.

Davant la situació actual a l’Afganistan diu que no para de rebre missatges, i sol·licituds d’ajuda i que sent "molta impotència", però també assegura que després de desfogar-se fent l’esmentada conferència a Viena davant membres de les Nacions Unides i d’interparlamentaris, albira una mica d’esperança per tal d’aconseguir que el fons per la pau sigui real. La Nadia a dins hi guarda moltes coses i després d’aquest conte sap que en vindran més perquè "No s’acabarà mai el que tinc per explicar, mai. Ara mateix el que he viscut aquests dies seria per un conte però no dono a l’abast".

Nadia Ghulam és també coautora d’El secret del meu turbant (Labutxaca), coescrit amb Agnès Rotger i guardonat amb el premi Prudenci Bertrana de novel·la l’any 2010; La primera estrella del vespre (Rosa dels Vents), amb Javier Diéguez; i de Contes que em van curar (Columna), amb Joan Soler.

Llegir El país dels ocells sense ales és topar-se amb el costat més fosc de la humanitat. Potser per això el llibre inclou una guia de lectura elaborada per Fundesplai amb informació, activitats i jocs pels nens i nenes relacionats amb les migracions i el refugi. Per tot plegat el volum esdevé una guia molt útil per a tothom que busquin maneres d’explicar la guerra i la crisi dels refugiats als més petits.