Òmnium Cultural i la CUP han presentat les primeres querelles pel cas d’espionatge Catalangate al jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, que ja investiga l'espionatge amb Pegasus al conseller i expresident del Parlament Roger Torrent així com el líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall. 

Pel que fa a Òmnium, amb la querella en representació de Marcel Mauri, exvicepresident i portaveu de l’organització, Elena Jiménez, responsable de l’àrea d’internacional, i Txell Bonet, periodista i companya de Jordi Cuixart, l’entitat pretén demostrar la involucració il·legal de l’Estat espanyol en la trama d’espionatge i obrir la porta a una investigació que permeti imputar a tots els organismes i poders de l’Estat implicats.

La CUP ha presentat la querella per l'espionatge a Carles Riera, Albert Botran i David Fernàndez per un delicte contra la intimitat, concretament de
descobriment i revelació de secrets. Botran, en declaracions fetes a TVE, ha
assegurat que no esperen res de la Comissió de Secrets, que ha titllat de "maniobra per desviar l'atenció política". El partit reclama que s'obri una comissió d'investigació per aclarir tots els fets.

El diputat al Congrés ha acusat l'Estat de "jugar brut" davant de l'independentisme i ha denunciat que no se'ls està tractant com a diputats electes, sinó "com l'enemic".

El president d'Òmnium, Xavier Antich, ha fet declaracions similars en afirmar que "el Catalangate, l’espionatge il·legal i la vulneració de drets fonamentals que suposa són una mostra més de la guerra bruta de l’Estat contra l’independentisme i la dissidència". "Tornem a veure que l’Estat no té cap límit a l’hora d’aturar la lluita per l’autodeterminació", ha afegit. Segons el president, "atacar a Òmnium vol dir atacar la societat civil" i considera que l’acceptació d’aquestes pràctiques per part de la justícia pot suposar un precedent per a tota la societat europea.

Les querelles, contra NSO Group

Les querelles, que es dirigeixen nominalment contra l’empresa israeliana NSO Group, propietària i responsable del programari de ciberespionatge de telèfons anomenat Pegasus, posa de relleu la vulneració massiva i greu de drets fonamentals, com el dret al secret de comunicacions i a la intimitat, i que té com a efecte també la vulneració indirecta d’altres drets com la llibertat d’expressió o el dret a la defensa, que són conseqüència de les circumstàncies en què s’ha produït l’atac, perpetrat per suposades pràctiques il·legals de l’Estat espanyol.

L'advocat Benet Salellas afirma: "Sabem del cert que hi ha agències governamentals espanyoles que han estat les que han adquirit i utilitzat aquest programa de ciberespionatge i nosaltres som aquí per acusar aquests poders de l’Estat".

És per aquest motiu que l’objecte principal de la querella se centra en tres aspectes fonamentals, que es tradueixen en accions concretes. Aquestes passen per facilitar i investigar tota la documentació vinculada al Catalangate, perquè siguin de coneixença de tota l’opinió pública; una Ordre Europea d’Investigació per aclarir l'origen del finançament i determinar les responsabilitats penals de la compra i l’ús il·legal de Pegasus; i l’establiment de mecanismes de control perquè els ciutadans puguin saber si se’ls han intervingut les comunicacions tenint en compte la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), aplicada ja a Bulgària, Hongria o Rússia, uns mecanismes que la legislació espanyola no preveu de forma clara.

Òmnium Cultural denuncia també que "no hi ha dubte" que les dates concretes i les persones que han estat espiades il·legalment demostren que hi ha hagut una planificació organitzada, amb Jordi Cuixart i la seva estratègia de defensa com a objectiu.