Les obres d'una finca situada a la plaça de la Llana de Barcelona, al districte de Ciutat Vella, han fet sortir a la llum restes arqueològiques d'una fàbrica de xocolata del segle XIX. Així ho han pogut documentar els arqueòlegs que treballen en aquest edifici des del passat març, on han recuperat elements relacionats amb aquest obrador, com plaques de plom que s'haurien utilitzat per elaborar les etiquetes de les xocolates i que els hauria permès saber el nom de l'obrador: Clemente Guardia.

Els arqueòlegs també han descobert murs i portes atribuïbles a un casal medieval del segle XIV, tot i que la finca actual data del segle XIX. Les obres s'emmarquen en un projecte de l'Ajuntament de Barcelona per rehabilitar l'edifici i convertir-lo en un servei de pisos amb suport. Fa un dies, van sortir a la llum les restes de la primera muralla medieval del segle XIII de la ciutat i les restes de les antigues Casernes de Drassanes durant les obres de reurbanització de la Rambla. 

Els treballs de control arqueològic de l'edifici de la plaça de la Llana van començar el passat març sota la supervisió del Servei d'Arqueologia de Barcelona (ICUB) i del servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Govern, que prèviament havien portat a terme una tasca de documentació sobre les restes que es podrien trobar en el moment de l'excavació.  

Un edifici, "moltes vides"

A part de la fàbrica de xocolata, els treballs d'arqueologia han deixat al descobert murs amb arcs i portes atribuïbles a un gran casal medieval del segle XIV, que, segons fonts documentals, hauria estat propietat de la Pia Almoina. Un descobriment que demostra, segons la directora de la intervenció, Marta Lucas, les "moltes vides" de l'edifici. "Primer va començar sent un palauet gòtic, que estava a extramurs, després s'integra dins les muralles quan s'amplien, passa a ser l'Hostal de Sant Pere i més tard és el moment de la fàbrica de xocolata", ha sintetitzat la directora.

Els antecedents més recents de la fàbrica haurien estat aquest hostal, el de Sant Pere, que va deixar de funcionar durant el segle XVI i la divisió posterior de l'edifici, al segle XVIII, en tres propietats diferenciades. L'any 1825, el propietari de l'immoble del moment, Josep Serra, va sol·licitar el permís per fer obres de millora, les quals coincideixen amb el que s'ha constatat al registre arqueològic.

"La troballa ens explica com es van modelant els límits de la ciutat, què queda dins i què queda fora, els usos i l'expansió econòmica del segle XIX després de la guerra de Successió", ha insistit la directora, que també ha apuntat que "fins que no han trobat les plaques" no sabien que existia aquesta fàbrica. "Hem constatat que hi havia més activitat econòmica de la que ens pensàvem al principi", ha asseverat.