Cargando...

El dia del ‘crac’ del capitalisme

Deu anys després de la fallida del banc d’inversió nord-americà Lehman Brothers, que va iniciar la crisi, els experts dibuixen un panorama pessimista, amb un alt endeutament, uns salaris un 20% més baixos i l’aparició d’un model econòmic basat en el monopoli de la demanda, que provoca que els treballadors no disposin dels recursos suficients per viure dignament. Parlem amb el catedràtic d’Estructura Econòmica de l’IQS, Santiago Niño Becerra. "L’any 2020 segurament estarem millor que el 2011, però la inflació seguirà sent baixa i el creixement del PIB estarà en encefalograma pla".

Publicidad

Moment en què desmuntaven el cartell de Lehman Brothers Flipboard

barcelona, Actualizado:

El 15 de setembre es compleixen 10 anys de la fallida de Lehman Brothers, el banc d’inversió nordamericà que es va convertir en un dels més importants del món. Aquell dia, el sistema capitalista va tremolar i es va iniciar el debat sobre alguns dels seus fonaments, com el paper de les agències de qualificació del deute. Un dia abans de la caiguda de Lehman Brothers, aquestes entitats atorgaven la classificació de triple A al banc, ignorant la caiguda del 70% del valor de les seves accions a la borsa en els mesos anteriors.

Publicidad

El monopoli de la demanda

Anton Gasol alerta que en aquests moments s’està produint un ‘monopoli’ econòmic. En aquesta situació, les grans superfícies del sector de la distribució o els gegants de l’economia col·laborativa, com Amazon o Uber, "actuen com a compradors que fixen uns preus molts baixos als productes per ser competitius". Aquesta rebaixa en el valor de la mercaderia es trasllada a una retallada en els drets laborals. I el primer que cau són els sous. Així, segons les dades del Col·legi d’Economistes, els salaris han baixat un 20% en els darrers 10 anys en l’àmbit global.

Click to enlarge
A fallback.

Magatzem robotitzat d'Amazon a Castellbisbal. Àlex Recolons

Més patrimoni per les rendes altes, alhora que s’incrementa la xifra de persones sense possibilitats suficients per viure. Aquest és el recorregut que augura Niño Becerra pels pròxims anys. Independentment de les polítiques públiques que es dugin a terme o del partit que governi, "existeixen uns compromisos de dèficit i els pagaments dels interessos del deute".

Una economia trista

Després de 10 anys de recessió i d’ajustos, "volem creure que el que ha de venir serà positiu", assegura Niño Becerra. Però amb les dades sobre la taula, preveu una "evolució econòmica trista" on els tipus d’interès seran baixos i les empreses, igual que ja han fet els bancs, optaran pels processos de concentració per guanyar dimensió i dominar l’oferta. Davant d’aquesta pèrdua de sobirania dels països i regions, ja que Niño Becerra precisa que un 65% de les normatives dels estats estan consensuades en l’àmbit comunitari, la seva aposta de futur passa per dotar encara de més autonomia i marge d’acció als municipis.

Publicidad