La dilació de la investidura forçada per Feijóo incorpora obstacles judicials per al calendari de Sánchez
La resolució del Tribunal de Comptes al novembre contra els independentistes, els recursos contra els indults, la retirada definitiva de la immunitat de Puigdemont i altres casos judicials del Procés es poden precipitar en plenes negociacions
Barcelona-
La decisió de Francina Armengol de situar la data de la investidura d'Alberto Núñez Feijóo el 26 i 27 de setembre, més d'un mes després que aquest dimarts el rei Felip VI encarregués al president del PP intentar formar Govern, té una justificació tècnica i diverses consideracions polítiques. Però sobretot té conseqüències diverses.
La justificació tècnica se sustenta en el fet que, de no produir-se la investidura la setmana que ve, convenia endarrerir-la fins a finals de setembre perquè la posada en marxa del cronòmetre constitucional no suposés el perill de portar els tempos a una repetició electoral al període festiu que va de Nadal a Reis.
I el cas és que Armengol ha donat per bones les al·legacions de falta de temps per a una suposada negociació esgrimides per Feijóo, encara que resulti del tot sorprenent que el líder del PP no comenci a negociar fins a la setmana que ve, i sense saber amb qui més negociarà -atès el rebuig absolut de tots els grups que van del PSOE al PNB, passant per Sumar o els independentistes bascos i catalans- a banda dels suports ja aconseguits de Vox, UPN i Coalición Canària.
Pel que fa a les consideracions polítiques de la decisió de la data, a ningú se li escapa que Feijóo ha buscat guanyar temps per preparar una investidura instrumental, que té més a veure amb una escenificació que li permeti afrontar les crítiques internes al PP per la gestió electoral i carregar-se d'arguments per a una repetició electoral, que amb un escenari real que li permeti en aquest mes aconseguir sumar els suports necessaris per assolir la presidència del Govern espanyol. Encara que sigui a costa d'assumir una derrota segura i de disposar d'un mes de focus mediàtic, però amb un protagonisme enverinat ja que cada dia engrandirà la imatge d'impotència interpretant el paper de negociador sense negociadors possibles.
Conseqüències per a la investidura de Sánchez
Però la designació del 26 i 27 de setembre per a la investidura de Feijóo té sobretot conseqüències, especialment sobre el calendari negociador. I afectant paradoxalment més Pedro Sánchez que al líder del PP, protagonista d'aquesta primera sessió d'investidura. Conseqüències en positiu i en negatiu. En positiu perquè Sánchez guanya temps per fer front a una difícil negociació amb Junts i ERC. En paraules del mateix president de la Generalitat, Pere Aragonès,: "llarga i complexa". I a la cara també hi hauria poder allunyar el moment per tancar un possible acord amb els independentistes del mes de setembre, sempre tempestuós, políticament parlant, a Catalunya.
A la creu d'aquest allargat calendari hi ha el fet que es pot veure esquitxat per decisions judicials sobre diversos casos que afecten a Junts i a ERC
A la creu d'aquest allargat calendari hi ha el fet que es pot veure esquitxat per decisions judicials sobre diversos casos que afecten a Junts i a ERC, amb el conseqüent impacte polític sobre les negociacions. I és que la dilació de la investidura forçada per Feijóo obre la porta a obstacles judicials en el calendari negociador de Sánchez. Per exemple, la resolució del Tribunal de Comptes al novembre contra un bon nombre de càrrecs independentistes, els recursos contra els indults al Tribunal, Suprem, el recurs sobre la immunitat de Puigdemont a Luxemburg i altres casos judicials del Procés en tribunals ordinaris. Tots es poden precipitar en plenes negociacions.
Cal tenir en compte que no és la primera vegada que les decisions judicials impacten sobre la política espanyola, fins i tot sobre l'anterior investidura de Sánchez quan la Junta Electoral Central va dictaminar la retirada de l'escó de diputat al Parlament al president de la Generalitat, Quim Torra. El fet va generar tensió política però aleshores Junts no era necessari per a la investidura de Sánchez. Ara, el partit de Carles Puigdemont és imprescindible.
La sentència per l'escorta de Puigdemont, imminent
Un dels primers casos judicials que probablement explotarà en el camí de mines judicials cap a la investidura de Pedro Sánchez és la sentència contra l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos Lluís Escolà
Un dels primers casos judicials que probablement explotarà en el camí de mines judicials cap a la investidura de Pedro Sánchez és la sentència contra l'exconseller d'Interior, Miquel Buch, i el sergent dels Mossos Lluís Escolà. Els dos acusats de malversació de fons públics, ni més ni menys que per suposadament proporcionar escorta policial amb agents dels Mossos a l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, durant els primers temps de la seva arribada a Brussel·les el 2017, després de la declaració d'independència Parlament de Catalunya i l'aplicació de l'article 155.
La Fiscalia es va reafirmar a reclamar sis anys de presó per a Buch i quatre per a Escolà, que en cas de condemna implicarien el seu ingrés a la presó. La sentència es pot produir en qualsevol moment a la tornada de les vacances d'agost i de ser condemnatòria impactaria a Junts sens dubte, per tractar-se de l'atac a persones que van col·laborar en la seguretat del mateix Puigdemont i perquè Buch, malgrat haver perdut pes en els darrers anys, ha estat un dirigent important a Junts.
El Tribunal de Comptes a la recta final clau
El judici al tribunal de Comptes tindrà lloc a Madrid el 17 de novembre i amb el calendari forçat per Feijóo se situa en plena possible recta final de la negociació per a la investidura de Sánchez
Un altre tema rellevant que fonts de Junts i ERC han assegurat que és sobre la taula negociadora té a veure amb el Tribunal de Comptes. Una causa per la despesa de l'1-O i l'acció exterior del Diplocat amb una forta repercussió econòmica que puja a una multa de 3,1 milions d'euros segons la petició de la Fiscalia. I que afecta els expresidents de la Generalitat Artur Mas i Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i una trentena de funcionaris i exalts càrrecs més. El judici tindrà lloc a Madrid el 17 de novembre i amb el calendari forçat per Feijóo se situa en plena possible recta final de la negociació per a la investidura de Sánchez, que tindrà com a màxim el 27 de novembre.
L'escrit del tribunal proposa interrogar diversos implicats entre ells Puigdemont. El Tribunal de Comptes desestimava a mitjans de desembre la petició de la defensa de l'expresident Carles Puigdemont i dels consellers Toni Comín i Clara Ponsatí d'aturar la causa de la responsabilitat comptable de l'1-O contra tots tres. El lletrat Gonzalo Boye demanava que se'ls apartés de la causa argumentant que tenien immunitat. Ara, a més, aquesta immunitat no està en vigor. Les fonts d'ERC i Junts posen l'accent a resoldre aquest tema, ja que el Tribunal de Comptes no suposa un judici penal perquè és un òrgan administratiu. Però si a l'inici de les converses entre el PSOE, ERC i Junts aquest tema se situava per després de la investidura ara impactarà de ple en ella.
Un canvi en la composició del Tribunal de Comptes més favorable a la majoria progressista ha anat rebaixant l'agressivitat que mantenia aquest ens amb els casos independentistes en temps del control per part del PP. De fet, la petició inicial era de 9,5 milions d'euros per als encausats rebaixada fins als 3,1 milions actuals. Els independentistes exigeixen que es tanqui aquest cas i una opció seria que la Fiscalia retirés la petició al·legant "manca sobrevinguda d'objecte" o reduint la xifra a una quantitat ínfima. De fet, l'Advocacia de l'Estat ja va decidir no presentar demanda a la causa perquè considera que l'Estat no era part perjudicada, coincidint amb les negociacions de la Taula de Diàleg entre els governs del PSOE i UP i el d'ERC. Un canvi en la petició de la Fiscalia no garanteix que el Tribunal accepti la rebaixa ja que a la causa també hi ha personada l'entitat espanyolista Societat Civil Catalana que demana 5 milions a 11 exalts càrrecs de la Generalitat.
La immunitat de Puigdemont sobrevola la negociació
Tot i que Carles Puigdemont no es cansa de repetir que la negociació de la investidura de Sánchez "no busca solucions personals per a ningú" no hi ha dubte que un dels temes judicials que suposa un veritable botó nuclear en aquest procés és el de la immunitat de l'expresident de la Generalitat. Després de la retirada de la immunitat per part del Tribunal General de la Unió Europea, tal com va aprovar el Parlament Europeu en aplicació del suplicatori demandat pel jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, la situació de Puigdemont ha quedat penjant d'un fil.
Tant Puigdemont com Comín es veuen exposats sense la immunitat a una detenció -com a conseqüència d'una euroordre emesa per Llarena- acusats de malversació
Tant Puigdemont com els altres dos eurodiputats que tenen causes pendents, Toni Comín i Clara Ponsatí, han presentat recurs davant d'aquesta decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Però la veritat és que tant l'expresident com Comín -Ponsatí ja pot transitar per l'Estat espanyol sense perill de ser detinguda en haver-se rebaixat la petició a desobediència després de la reforma del Codi Penal- es veuen exposats sense la immunitat a una detenció -com a conseqüència d'una euroordre emesa per Llarena- acusats de malversació. Una situació que, si es produeix, faria saltar sens dubte pels aires qualsevol possible acord per a la investidura de Pedro Sánchez.
De moment sembla que Llarena té previst respectar el seu anunci de no emetre cap euroordre fins que el procés sobre la immunitat acabi a Luxemburg. De fet, aquest dilluns Carles Puigdemont ja va posar a prova aquesta intenció participant en un acte d'homenatge a Pau Casals a la Catalunya Nord. La inquietud es va apoderar de totes les parts negociadores, tant a Junts com al PSOE, pel que pogués passar ja que França és un país on la detenció seria molt més probable que a Bèlgica on resideix l'expresident. El mateix expresident de la Generalitat, Quim Torra -que també va participar a la trobada-, ho va deixar clar: "hi ha un cert risc, si fos detingut tot saltaria pels aires". Al final no es va veure ni un sol gendarme a l'acte i tot va transcórrer amb absoluta normalitat.
D'altra banda, els tempos d'aquest cas són una mica més favorables a la negociació de la investidura, ja que el tribunal disposa de sis mesos per decidir sobre el recurs un cop presentat per Puigdemont i Comín a principis de setembre, i a més podria atorgar-los una immunitat cautelar. Però si el tema es tanqués amb una certa celeritat i Llarena activés les euroordres, les conseqüències polítiques serien òbvies.
Els recursos sobre els indults i la possible revocació
Si Puigdemont seria el botó nuclear de l'exterior, la revocació dels indults ho seria a l'interior de Catalunya. Aquest és un tema pendent que molts donen per amortitzat, però que en realitat està pendent d'una decisió definitiva. Tot i que a la judicatura tothom dóna per fet que la revocació no es donarà, la veritat és que fa poc més d'un any el Tribunal Suprem va decidir canviar el seu criteri i admetre a tràmit diversos recursos contra els indults concedits pel Govern espanyol als nou dirigents independentistes empresonats per la sentència del Procés.
Tot i haver-los rebutjat en primera instància, un canvi en la composició de la sala encarregada del tema va provocar el maig de l'any passat una sorprenent revisió de la decisió i l'aprovació de l'admissió dels recursos dels indults
Tot i haver-los rebutjat en primera instància, un canvi en la composició de la sala encarregada del tema va provocar el maig de l'any passat una sorprenent revisió de la decisió i l'aprovació de l'admissió dels recursos per 3 vots a 2. Entre ells els del PP, Vox i Ciutadans. El Suprem va fixar el seu pronunciament sobre això per a un cop estudiat amb deteniment els recursos. Un any i mig després, potser l'estudi pot estar conclòs i veurem quan es pronuncia l'alt tribunal.
La ministra portaveu del Govern espanyol, Isabel Rodríguez, va defensar els indults en aquell moment: "El Govern -espanyol- defensa no només la legalitat dels indults sinó la utilitat per a la convivència a Catalunya". I encara que des del PSOE treuen transcendència a la qüestió perquè asseguren que la revocació no és possible, a l'independentisme les coses es veuen diferents i amb més inquietud. El president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ho té clar: "Hem vist què són capaços de fer amb sentències terribles totalment injustes i sense fonament. Qualsevol cosa és possible quan es tracta de la justícia espanyola". I afegeix: "De la presó en vam sortir més forts i convençuts que mai. I així ens mantindrem, per moltes vegades que ens amenacin de tornar-hi a ficar". També des de Junts mantenen la seva desconfiança alguns expressos com Quim Forn o Josep Rull: "Com hem vist què ens ha passat i hem vist com actua el Tribunal Suprem, ens ho podem creure absolutament tot, perquè això no va de dret, això va de venjança".
Processos judicials per l'1-O a tocar
Per la seva banda, caldria sumar a les múltiples mines judicials sembrades al camí de la investidura diversos processos judicials encara pendents sobre l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. El més important, el que instrueix el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya després de prendre el relleu al jutjat número 13 de Barcelona. Un procés que inclou diversos exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells importants dirigents d'Esquerra com Josep Maria Jové, portaveu al Parlament i un dels principals negociadors republicans, o Lluís Salvadó actualment president del Port de Barcelona. També hi entra en aquest cas la consellera de Cultura del Govern de la Generalitat, Natàlia Garriga.
Amb què s'agilitin una mica els tràmits veurem, en plena negociació per a la investidura, a part de la cúpula d'Esquerra asseguda a la banqueta dels acusats
La previsió és que el judici pugui començar entre finals de setembre i principis de l'any que ve. Amb què s'agilitin una mica els tràmits veurem, en plena negociació per a la investidura, a part de la cúpula d'Esquerra asseguda a la banqueta dels acusats, afrontant dures peticions de presó i processats per desobediència, prevaricació, malversació i revelació de secrets.
L'Advocacia de l'Estat ja ha afluixat una mica en aquest cas esgrimint la reforma del Codi Penal pactada pel Govern espanyol i ERC el desembre passat per demanar que s'apliqui a Jové el nou delicte de malversació atenuada —sol·licitant tres anys i mig de presó— i no acusar de cap delicte Salvadó. Però la Fiscalia manté una dura petició de set anys de presó per a Jové i sis anys i tres mesos per a Salvadó.
A aquestes causes de més envergadura que centraran l'atenció aquesta tardor, els independentistes en tenen d'altres pendents que poden impactar igualment en la negociació de la investidura. És el cas de múltiples judicis a ciutadans per la seva participació en les protestes per la sentència del Procés el 2018. O podem veure com la consellera d'Acció Exterior de la Generalitat, Meritxell Serret, ha de deixar el càrrec si el Suprem ratifica les properes setmanes o mesos, en plena negociació, la sentència del TSJC que la va condemnar a un any d'inhabilitació per l'organització del referèndum de l'1-O.
Sempre es diu que els temps de la justícia no són els de la política, però en matèria d'independentistes catalans la frase aguanta poc l'hemeroteca. Així que tant a Junts com a ERC ja es preparen perquè pugui explotar més d'una mina judicial en el camí per a la investidura de Pedro Sánchez. Per a Esquerra, "no és cap secret la politització de l'alta judicatura espanyola, els jutges fan política amb les togues i la intromissió en els assumptes polítics és constant. En temes diversos, però quan es tracta de l'independentisme sens dubte", asseguren fonts de la direcció republicana. A Junts no es pronuncien però la seva consideració de la justícia espanyola no és gens diferent. "L'important és que trobem una manera d'acabar amb la repressió, desjudialitzar el conflicte i tornar-lo a la via de la política per resoldre'ls per vies democràtiques", asseguren els republicans afegint que "la nostra via és l'amnistia".
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't..