Público
Público

'Dinder Club', quan la sexualitat de les persones amb discapacitat intel·lectual deixa de ser un tabú

Les persones amb síndrome de Down i intel·ligència límit són el públic objectiu d'aquesta aplicació que aspira a generar espais segurs i lliures de violència o abusos on puguin establir relacions personals properes i íntimes

Actividad programada mediante la aplicación 'Dinder Club' - Cedida por 'Dinder Club'
Una activitat programada a través de 'Dinder Club'. - Cedida per 'Dinder Club'

Les relacions sexoafectives en persones amb discapacitat intel·lectual han estat un tema tabú que durant molt de temps els han allunyat i fins i tot impedit viure-les. D'una banda, sota un acte de sobreprotecció, s'ha intentat apartar aquest col·lectiu de la sexualitat per evitar-los experiències doloroses i de risc. Una actitud que, per discriminatòria, moltes vegades ha aprofundit més en el mal.

Per altra banda, també és veritat que quan aquestes persones intenten entaular relacions (per exemple, mitjançant aplicacions de socialització o xarxes socials) s'han donat situacions d'engany, burla i fins i tot abús.

Precisament d'aquest context de necessitat manifestada pel col·lectiu sorgeix Dinder Club, la primera app de cites i plans per a persones amb discapacitat intel·lectual, que s'ha llançat recentment a Barcelona.

Una eina que aspira a generar entorns segurs, però també d'autonomia perquè les persones del col·lectiu puguin relacionar-se amb llibertat. Només a Catalunya, hi ha un grup de 27.000 usuaris potencials que podrien beneficiar-se d'aquesta aplicació.

"Des del col·lectiu ens explicaven com, un cop arriben a la majoria d'edat, la seva vida social es redueix al màxim perquè comencen a la vida laboral. Tenim usuaris de 35 anys que encara no han pogut tenir una relació amorosa en tota la seva vida, que fa anys que no poden conèixer gent nova i això els crea una solitud enorme. Per això, vam veure que l'app era molt necessària i, la veritat, és que la rebuda que hem tingut ha estat espectacular", explica a Público Max Roures, CEO de Dinder Club.

Durant diversos anys, els creadors d'aquesta aplicació que pretén emular una mena de Tinder per a gent amb discapacitat han treballat colze a colze amb Dindat Federació, acidH, la Fundació Aura i la Fundació Catalana Síndrome de Down per perfeccionar el servei i "adequar-lo a les veritables necessitats del col·lectiu". Així mateix, han col·laborat amb unes 50 persones amb discapacitat que han anat contribuint a millorar-les perquè veritablement complís amb l'objectiu.

El creador de la aplicación, Max Roures (c), y los usuarios Montse y Hèctor (d), durante la presentación de 'Dinderclub'. EFE/Marta Pérez
El creador de l'aplicació, Max Roures, i els usuaris Montse i Hèctor, durant la presentació de Dinderclub.  Marta Pérez / EFE

"De moment, l'app és gratuïta i només funciona a Barcelona. Però d'aquí a molt poc ens estendrem a tot Catalunya i, un cop tot estigui funcionant aquí, anirem a la resta d'Espanya", detalla Roures. I és que Dinder no és només una eina mediadora, sinó que compta amb professionals que coordinen l'espai perquè sigui còmode i agradable per a tothom que en faci ús.

Com pot una aplicació per lligar garantir seguretat?

Tal com explica Roures, "no tothom pot accedir a l'aplicació", per tal que no es registri, per exemple, algú que no té discapacitat o que no disposa de les habilitats socials necessàries perquè no es produeixin relacions desiguals.

"Per accedir-hi, has de registrar-te a través de la teva pròpia entitat/associació i aquesta entitat a la qual tu pertanys et fa una entrevista per conèixer el perfil d'usuari i un test de coneixements de sexoafectivitat. En cas que no se superi aquesta part de coneixements bàsics de sexoafectivitat, oferim unes formacions on es poden aprendre uns mínims perquè, després, ja puguis accedir a la plataforma", descriu el CEO.

"Després de la trobada, ja sigui en grup o en una cita, tenim un sistema de prevenció i alertes que funciona semblant. De manera que l'usuari ha de contestar un petit qüestionari que no dura més de dos minuts, on depèn de les respostes podem detectar si hi ha hagut alguna situació incòmoda o alguna situació d'abús", afirma Roures.

Així mateix, els xats grupals i les activitats col·lectives estan monitoritzades per la figura del dinamitzador. Aquestes persones, que normalment són integradors socials de formació, donen suport i organitzen sortides de lleure, que poden consistir des d'anar al cinema fins a anar a la 'bolera' o assistir a un partit de futbol.

Per a la psicòloga i gerent de suport de l'associació AcidH, Gemma Parcerisa, aquesta garantia d'acompanyament és "fonamental". "Les persones amb discapacitat tenen dret a gaudir de la seva sexualitat, tenen dret a la integritat i a la propietat del seu propi cos sense que ningú els instrumentalitzi. Han de poder decidir sobre el seu cos i tenen dret a poder rebre educació sexual i afectiva. Malgrat això, també tenen dificultats que fan que això no es compleixi. Per això la creació d'aquesta app és una bona notícia", expressa l'especialista.

Les deficients habilitats socials, els pocs espais que hi ha per poder ampliar la seva vida afectiva, les escasses oportunitats a nivell d'oci i les plataformes que existeixen "no donen resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual", assegura la psicòloga.

"Moltes vegades, la gent els evita, els rebutja o els margina per tenir discapacitat. Altres, l'actitud cap a ells es torna un abús. Aquesta aplicació els situa en igualtat de condicions, però sense victimitzar-los. Els dona opcions on poder satisfer les seves inquietuds relacionals, amb espais adaptats, sobretot a nivell tecnològic, que abans no existien", apunta Gemma Parcerisa.

Des de la veu de la pròpia experiència, Héctor Roura, un usuari que no té parella i que ha format part del procés de conformació de l'app, explica amb alegria que, encara que per ara ell no vol tenir cites, gràcies als plans als que ja ha participat ha fet amics nous. Al seu parer, "hi hauria d'haver més plans i més projectes enfocats en concret a la convivència i la integració de persones amb discapacitat".

"La gent podria fer més coses i no se sentiria tan rebutjada perquè és veritat que ara per ara algunes activitats no accepten que hi vagis si tens discapacitat, sí que es nota aquesta discriminació i jo crec que podrien normalitzar-ho i adaptar-ho tot per a tota mena de persones", reflexiona Héctor.

Dinder Club té l'ambició d'esdevenir també un espai físic. En aquest sentit, Roures ja ha anunciat que l'empresa està treballant en una seu que comptarà amb uns 1.000 metres quadrats i podria estar acabada a finals del 2024. L'espai agafarà cites, plans i oferirà cursos i tallers per als socis.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?