Público
Público
diversitat funcional

La pandèmia agreuja la discriminació laboral de les persones amb discapacitat

La contractació es va situar gairebé un terç per sota de l'any anterior a Catalunya, després de caure un 33,2% el 2020

Dones amb discapacitat treballant en la Fundació Topromi a la Canonja (Tarragonès). ACN/Núria Torres
Dones amb discapacitat treballant en la Fundació Topromi a la Canonja (Tarragonès). Núria Torres / ACN

La crisi econòmica del coronavirus ha destruït milers de llocs de treball, però hi ha col·lectius, com les persones amb discapacitat o problemes de salut mental, que ja patien una precarietat i discriminació prèvies. Entitats com AMMFeina o Dincat alertaven aquest abril que es perdrien aproximadament unes 9.000 ocupacions de persones amb especials dificultats, i un informe de la Fundació Adecco i CHM Obres i Infraestructura l'ha confirmat: la contractació es va situar gairebé un terç per sota de l'any anterior a Catalunya, després de caure un 33,2% el 2020, el descens més gran de la dècada. La Generalitat avisa que encara no han recollit les xifres definitives i apunta que on hi ha hagut més afectació ha estat en el mercat laboral ordinari i no en els Centres Especials de Treball (CET). Però algunes entitats que treballen en els CET, que són centres on treballen persones amb discapacitat en un entorn més protegit laboralment, no comparteixen aquesta afirmació.

AMMFEINA demana un pacte perquè les entitats no hagin de "pidolar" ajudes a cada canvi d'administració

El director general d'Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, Josep Vidal, assegura que, malgrat confiar en les dades de les entitats, de moment la crisi no ha afectat la sol·licitud de subvencions per part dels Centres Especials de Treball (CET). El que sí que han constatat és que moltes persones amb especials dificultats els hi han aplicat un ERTO.

Ara bé, Vidal apunta que aquesta precarietat està relacionada sobretot amb l'àrea en el qual treballi la persona. "El sector agroalimentari no té la mateixa problemàtica que els que estan en restaurants o altres activitats afectades per la crisi", apunta, fet que també assenyala l'informe de la Fundació Adecco i CHM Obres. El director de Dincat, Carles Campuzano, insisteix que en l'empresa ordinària les persones amb discapacitat són les primeres que perden el treball, i afegeix que els instruments públics "no són prou potents per a protegir aquestes ocupacions". D'altra banda, assenyala que els CET sí que protegeixen els empleats i intenten preservar en major mesura els seus llocs de treball.

Falta d'adaptació de les empreses convencionals

Raquel Arriaza treballa des de setembre del 2020 en una cadena de menjar ràpid, però abans d'això va estar nou mesos buscant treball pel seu compte. "Ha estat gràcies al servei d'integració laboral d'Atendis, perquè jo m'he esforçat moltíssim pel meu compte... però és que he trobat ofertes que demanaven a persones amb discapacitat tenir cinc idiomes", denúncia Arriaza amb una indignació ferma.

De fet, un dels problemes principals és l'incompliment de la Llei General de Discapacitat (LGD): En aquesta llei s'exigeix que un mínim del 2% de la plantilla d'una empresa ha d'estar integrada per persones amb especials dificultats, però moltes vegades el que fan les empreses és contractar a algú un parell de dies i tirar-lo, que és el que li va passar a Raquel en una empresa de neteja. "Em van tirar al cap de dos dies", reclama. "Hi ha empreses que per molt que diguin que no descarten perfils amb discapacitat, si no és a través d'un servei d'integració, no t'agafen. Els falta informació. En els supermercats, per exemple, hi ha molt poca gent amb discapacitat treballant", explica Raquel.

“He trobat ofertes que demanaven a persones amb discapacitat tenir cinc idiomes”

Tal com remarca el dinamitzador dels Consells de participació de persones i famílies de Dincat, Pablo Fernández, la normativa exigeix un mínim de contractacions, però no inclou un pla específic per a la discapacitat intel·lectual, i solen contractar persones amb discapacitats físiques "per evitar gestionar els nervis", ja que la majoria no tenen una formació prèvia per gestionar a aquestes persones. A més, aquest 2% tampoc es compleix perquè a les empreses els surt més econòmic pagar la multa que complir-ho. En aquest sentit, Campuzano afegeix que el sector públic tampoc compleix amb la quota del 7% -de la qual un 2% està reservat a les persones amb discapacitat intel·lectual-.

El sector privat moltes vegades no compleix amb el 2% de quota per a persones amb discapacitat

Per part seva, Sergi Moncunill està content en el CET en el qual treballa, on es dedica a la part logística, però s'està preparant oposicions per entrar en el mercat laboral ordinari. "Vaig començar en el CET amb un nivell molt baix, però ara estic en un nivell molt alt i és el moment en el qual pots anar a l'empresa ordinària, perquè en cas contrari retornen al taller a persones que no han estat acceptades en un o dos mesos", detalla. De fet, un dels problemes radica en el fet que no es fa l'acompanyament adequat en les empreses convencionals. Així ho denuncia la secretària d'AMMFeina, Núria Martínez: "Hauria d'haver-hi unes polítiques clares i que el suport sigui flexible i a mesura de cada persona", apunta, qui destaca que les persones amb problemes de salut mental a vegades es troben amb entorns hostils i sense l'acompanyament adequat, la qual cosa fa que abandonin el seu lloc o que els tirin.

Enfront d'aquesta situació, Josep Vidal reconeix que fa falta revisar el model d'acompanyament cap a l'empresa ordinària, perquè encara que és essencial que els CET continuïn operatius, si la transició no es fa adequadament, les persones amb especials dificultats es quedaran en els CET, no evolucionaran, i els mateixos centres hauran d'assimilar tasques per a les quals no estan preparats. Així i tot, Martínez insisteix que és necessari mantenir aquests centres perquè no tothom està capacitat per treballar en el món laboral ordinari. "És necessari canviar les normatives perquè les empreses grans s'adaptin a les necessitats especials", insisteix.

L'infrafinançament crònic empitjora amb la covid

"Els pressupostos tenen partides per a sectors com la sanitat i l'educació, i nosaltres acudim a les subvencions, a les ajudes, i això sempre depèn de la sensibilitat que tingui el Govern", explica la secretària d'AMMFeina, Núria Martínez. Per a Martínez, fa falta un pacte perquè les entitats dedicades a les persones amb especials dificultats no hagin de "pidolar" ajudes a cada canvi d'administració, perquè això els condemna a l'infrafinançament. D'altra banda, el director general d'Economia Social, Tercer Sector i Cooperatives, Josep Vidal, explica que el suport a les empreses ordinàries depèn en última instància dels pressupostos estatals. Ara bé, reconeix que el sistema de subvencions és complicat per a les entitats, ja que s'ha de renovar cada any, mentre que amb els serveis concertats la renovació és cada cinc anys. En aquest sentit, assegura que es podria contemplar ampliar aquesta temporalitat a cada tres anys perquè no tinguin tanta trava burocràtica. El director de Dincat, Carles Campuzano, reclama que també hi hagi serveis concertats en la matèria de la integració laboral.

Campuzano detalla que les polítiques d'ocupació per a persones amb discapacitat es financen des dels PGE, i que els fons es reparteixen a través de la conferència sectorial d'ocupació. "Els criteris de repartiment no són transparents ni clars. Tenim una versió de la Generalitat i una altra de l'Estat sobre quins diners rep Catalunya per garantir l'ocupació d'aquestes persones", relata Campuzano. És per això que reclama "transparència", ja que si no n'hi ha no es pot saber "si els diners seran suficients o no", encara que apunta que, veient els pressupostos d'enguany, considera que no seran "suficients" per complir la normativa.

A més, enguany s'ha apujat el Salari Mínim Interprofessional sense augmentar les subvencions dels Centres Especials de Treball, que ja estan fent molts més esforços que l'empresa ordinària per mantenir les ocupacions de les persones amb especials dificultats. "Són empreses sense ànim de lucre, d'iniciativa social, i si es apuja el salari mínim, però no s'incrementen les subvencions, es posen en risc les ocupacions del CET", reclama Campuzano. "El que m'agradaria és que el Govern fes un increment gradual, que no hagi de pujar de cop un 22% el sou del 31 de desembre a l'1 de gener", reclama Martínez.

Imatge de la concentració a la plaça Sant Jaume per demanar la reobertura del lleure divers d'aquest dissabte. Diversitat en Lluita / ACN

Concentració de protesta del lleure divers

Desenes de persones s'han concentrat aquest dissabte a la plaça Sant Jaume de Barcelona per demanar al Govern que reobrir les activitats de lleure per a persones amb discapacitat i en risc d'exclusió social. La Xarxa d'Entitats Lleure Divers constata que en el manifest signat per miler i mig de persones i 75 entitats que "una societat sana és una societat que no deixa enrere ningú". En concret, el sector demana que s'aprovi un protocol ja redactat i que està en mans de Salut perquè passi després al Procicat, de forma que les activitats d'oci i lleure adreçades a aquest col·lectiu siguin considerades essencials. Constaten la necessitat d'aquests espais d'oci pel bon funcionament individual i social de les persones amb diversitat, així com la impossibilitat de trobar espais de descans físic i emocional per part de les famílies. En un ambient festiu, l’associació Reperkutim ha amenitzat l'acte a ritme de batucada i s'ha acabat amb un brindis simbòlic de confeti.